17 de setembre de 2026, dijous XXIV: Santa Hildegarda de Bingen

DIJOUS DE LA SETMANA XXIV / II

Santa Hildegarda de Bingen

Sant Robert Bel·larmino

Oració col·lecta

Oh Déu, font de vida,

que vau omplir d’esperit profètic

santa Hildegarda, verge,

feu que nosaltres, amb el seu exemple i intercessió,

coneguem els vostres camins

i que, en la foscor d’este món,

reconeguem la claredat de la vostra llum.

Lectura primera 1C 15,1-11

Açò és el que proclamem,

i açò és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos recorde la Bona Nova que vos vaig anunciar i que vosaltres acceptàreu, i en la qual vos heu mantingut ferms. Per ella obteniu la salvació si recordeu les paraules tal com vos les vaig anunciar; perquè, si no, vos hauríeu convertit en va a la fe.

Primer de tot vos vaig transmetre la mateixa ensenyança que jo havia rebut: 

que Crist va morir pels nostres pecats, com anunciaven les Escriptures,

que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, com anunciaven les Escriptures,

i que s'aparegué a Cefes i després als Dotze. 

Després es va aparéixer a més de cinc-cents germans alhora; molts d'estos encara viuen, però alguns ja han mort. Després es va aparéixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols.

Finalment, el darrer de tots, com a u que naix fora de temps, se'm va aparéixer també a mi. Perquè jo soc el menor dels apòstols i ni tan sols meresc el nom d'apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per la gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha sigut infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; però no he sigut jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Per això, tant si soc jo com si són ells, açò és el que proclamem, i açò és el que vosaltres heu cregut.

Salm responsorial 117,1-2.16ab-17.28 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Que responga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat

O bé:

Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor és excelsa».

No moriré, viuré encara,

per a contar les gestes del Senyor.. R.

Vós sou el meu Déu, vos done gràcies;

¡Vos exalce, Déu meu! R.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;

jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 7,36-50

Esta dona té molt d'amor

perquè li han perdonat molts pecats

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un fariseu convidà a Jesús a dinar amb ell. Jesús va anar a casa del fariseu i es va posar en taula.

I una dona pecadora que hi havia en el poble, quan va saber que Jesús menjava en casa del fariseu, va acudir-hi amb un gerret d'alabastre ple de perfum, es va acostar a Jesús per darrere i es va posar als seus peus, plorant; començà a banyar-li els peus amb les llàgrimes, i li'ls eixugava amb els cabells; després li besava els peus i li'ls ungia amb perfum.

El fariseu que l'havia convidat, en vore això, pensava: «Esta dona que el toca és una pecadora. Si este fora profeta, sabria qui és i quina vida porta».

Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li fa: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos hòmens devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, el prestador els perdonà el deute. ¿Qui dels dos et pareix que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui li va perdonar més». Jesús li diu: «Ben pensat».

Després Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus esta dona? Quan he entrat en ta casa, tu no m'has donat aigua per a llavar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha llavat amb les seues llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has donat el bes de benvinguda; ella, en canvi, des que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic que ella té molt d'amor perquè li han perdonat molts pecats. A qui se li perdona poc, poc d'amor té».

Després digué a la dona: «Els teus pecats queden perdonats». Els altres convidats començaren a pensar: «¿Qui és este que fins i tot perdona els pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau». 

 

No és que la dona se sentira atreta cap a Jesús com a persona religiosa, sinó que era el mateix Senyor qui l'atreia cap a si amb el do de la fe, que inclou l'esperança i la caritat. Esta és la fe que salva i és do de Déu. El que ocorre és que algunes persones, com el fariseu Simó, estan tancades a este do, perquè no en tenen necessitat; es consideren bones i fidels a Déu i ja ho tenen tot. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Robert Bel.larmino, bisbe i doctor de l'Església

Recordem sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l'Església, membre de l'Orde de la Companyia de Jesús. Va nàixer l'any 1542. Va intervindre sàviament, amb aportacions subtils i peculiars en les disputes teològiques del seu temps. Va ser cardenal i, durant algun temps, també bisbe de la diòcesi de Càpua, a Itàlia. Finalment, va exercir en la Cúria romana múltiples activitats relacionades amb la defensa doctrinal de la fe. Va entregar la seua ànima a Déu l'any 1621. Fou canonitzat en 1930 per Pius XI, i l'any següent el va declarar Doctor de l'Església universal.

• J.M. Bausset: Sant Robert Bel.larmino (2015)

Santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l'Església

Santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.

• Textos litúrgics de la memòria, en valencià.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de setembre

Sepultura de sant Sàtir, els insignes mèrits del qual relata el seu germà sant Ambròs. Quan encara no estava iniciat en els misteris cristians, va patir un naufragi sense por de la mort, però, salvat de les aigües, va entrar a l'Església de Déu per a no morir amb les mans buides. Unit en íntima i mútua fraternitat al seu germà Ambròs, va ser enterrat pel bisbe de Milà al costat del màrtir sant Víctor, a Milà, a la regió italiana de Ligúria. († 377)

Passió de sant Lambert, bisbe de Maastricht i màrtir, que, desterrat, es va retirar al monestir de Stavelot, i temps després, restituït a la seu, encara que innocent va ser assassinat a Lieja (Austràsia, actual Bèlgica) pels enemics de l'Església mentre exercia brillantment la funció pastoral. († c. 705)

Sant Roding, abat, fundador i piadós prepòsit del monestir de Beaulieu, pròxim a Lió. († Bosc de la regió d'Argona, a la vora del Mosa, a Austràsia, França actualment, s. VIII inc.)

Santa Coloma, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels musulmans va confessar espontàniament la seua fe davant el jutge i altres magistrats, per la qual cosa va ser degollada enfront de les portes del palau. († Còrdova 853)

Sant Reinald, que va abraçar la vida eremítica a les muntanyes de Craon, per a millor viure els preceptes del Senyor. († Mélinais, a la regió d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, c. 1104)

Santa Hildegarda (Bermersheim, Alemanya 1098 - Bingen am Rhein 1179), verge i doctora de l'Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.

• Georgina Rabassó: Hildegarda de Bingen: pensar, imaginar i crear a l'Edat Mitjana (CEIC Alfons el Vell, 2019)

Beat Querubí Testa, prevere de l'Ordre d'Ermitans de Sant Agustí, devotíssim de la passió del Senyor. (†Avigliana, territori de Torí, el Piemont, actual regió d'Itàlia, 1479)

Sant Pere Arbués, prevere i màrtir, canonge regular de l'Orde de Sant Agustí, que, dedicat en aquest regne a combatre supersticions i heretgies, va ser assassinat davant l'altar de l'església catedral a mans d'alguns afectats pel seu ofici d'inquisidor. († Saragossa, 1485)

Beat Estanislau de Jesús i Maria (Joan Papczynski) (Gora Kalwaria, Polònia 1631-1701), sacerdot i fundador dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu.

Passió de sant Manuel Nguyen Van Triêu, prevere, màrtir sota el règim de l'emperador Canh Thinh. († Hue, Annam, hui Vietnam, 1798)

Sant Francesc Maria de Camporosso, religiós de l'Orde de Germans Menors Caputxins, que va ser eximi per la seua caritat envers els pobres, així com pel seu lliurament al bé i salvació dels seus veïns malalts d'una pesta arrasadora, de la qual ell mateix es va fer ofrena com a víctima a Gènova, de la regió italiana de Ligúria. († 1866)

Beat Segimon Fèlix Felinski, bisbe de Varsòvia, que enmig de grans dificultats va treballar per la llibertat i la instauració de l'Església, i per a atendre les necessitats del poble va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Família de Maria. († Cracòvia, a Polònia, 1895)

Beat valencià Joan Ventura i Solsona, prevere i màrtir (mem. a Vilafermosa). (†Castell de Vilamalefa, 1936)

Beat Timoteu Valero Pérez, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Segimon Sajna, prevere i màrtir, afusellat en temps de guerra per no abdicar de la seua fe sota un règim estranger hostil a Déu. († Boscos de Palmiry, prop de Varsòvia, 1940)

Beata Leonella (Rosa) Sgorbati (1940- Mogadiscio, Somàlia 2006). Religiosa professa de l'Institut de les Missioneres de la Consolata assassinada per odi a la fe.