18 de setembre de 2026, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II

Lectura primera 1C 15,12-20

Si Crist no ha ressuscitat,

la vostra fe no té cap fonament

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, si proclamem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no té cap fonament ni la vostra fe tampoc.

A més, com a testimonis de Déu, resultem uns mentirosos, perquè afirmem que ha ressuscitat a Crist, cosa que no pot haver fet si realment els morts no ressusciten. Perquè, si els morts no ressusciten, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe i encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també deuen estar perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'esta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens.

Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Salm responsorial 16,1.6-7.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,

escolteu el meu clamor.

Ateneu la meua defensa,

ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em responeu;

estigueu atent, escolteu les meues paraules.

Ajudeu-me amb l'amor admirable

amb què salveu dels enemics

els qui s'abriguen en els vostres braços. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,

Amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.

Jo vos voré, perquè la meua causa és justa.

Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 8,1-3

Els acompanyaven algunes dones,

que els assistien amb els seus béns

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús recorria viles i pobles proclamant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que ell havia curat d'esperits malignes i malalties: Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de qui havien eixit set dimonis; Joana, la dona de Cusa, administrador d'Herodes; Susanna, i moltes altres que els assistien amb els seus béns.  

 

Sabem del paper marginal que els jueus (i els grecs i els romans) de l'època de Jesús li assignaven a la dona. Per al Senyor no és així, ell dignifica les dones i les accepta com a deixebles seues i deixa que l'acompanyen en el seu camí. No sols els atorga un paper en l'evangelització, sinó sobretot en el testimoni primer de la seua resurrecció. Jesús instaura una nova manera de tractar la dona (per a escàndol dels seus contemporanis), però no sols això, sinó que la comunitat dels seus seguidors representa el Regne de Déu, en el qual es reconcilien hòmens i dones, casats i solters, sans i malalts, rics i pobres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de setembre

Sant Oceà, màrtir. († Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, s. inc.).

Santa Ariadna [Adriana o Ariana], màrtir. († Prymnesso, a Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Martiri de sant Ferriol de Viena

Sant Ferriol de Viena, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detindre cristians, per la qual cosa, capturat per mandat del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, finalment va ser decapitat, i va rebre així la palma del martiri al territori de la Gàl·lia Vienense, França actualment. († s. III)

Sant Eustorgi de Milà, bisbe, a qui sant Atanasi elogia per confessar la verdadera fe contra l'error arrià. († Milà, a la regió italiana de Ligúria, a. 355)

Sant Senari, bisbe. († Avranches, població situada en la costa de Bretanya Menor, França actual, s. VI)

Sant Ferriol de Llemotges, bisbe, que va deslliurar d'un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar el populatxo. († Llemotges, ciutat d'Aquitània, França, c. 591-597)

Sant Eumeni de Gortina, bisbe. († Gortina, a l'illa de Creta, c. s. VII)

Santa Ricarda de Suàbia, emperadriu, que va menysprear el poder terrenal per a servir a Déu en el monestir fundat per ella mateixa. († Andlau, de la Baixa Lotaríngia, actual Alemanya, c. 895)

Sant Josep de Copertino

Sant Josep de Copertino, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seua pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. († Osimo, a la regió Picena, Itàlia, 1663). Patró dels astronautes.

Sant Doménec Trach, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per preferir la mort a calcigar la creu. († Nam Dinh, a Tonkín, hui Vietnam, 1840)

Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que, havent-se oferit espontàniament per a anunciar l'Evangeli al poble, van ser llancejats fins a la mort, i així, en el martiri, van manifestar la força de Crist. († Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda, 1918)

Beat Carles Eraña Guruceta, religiós de la Companyia de María i màrtir. († Ciudad Real, 1936)

Beats Ferran Garcia i Sendra (memòria a Pego i Sagra) i Josep Garcia i Mas (memòria a Pego), preveres i màrtirs valencians. († Prop de Gandia, 1936)

Beats valencians Salvador Chulià i Ferrandis (Ambrosi Maria de Torrent) i Vicent Jaunzarás i Gómez (Valentí Maria de Torrent), preveres, Josep Maria López i Mora (Recared Maria de Torrent), Vicent Gay i Zarzo (Modest Maria de Torrent) i Just Lerma i Martínez (Francesc Maria de Torrent), germans, terciaris caputxins, màrtirs (memòria a Torrent). († Montserrat, la Ribera Alta, 1936)

Beat Josep Kut, prevere i màrtir, el qual, oriünd de Polònia, mentre estava sotmés a dura custòdia, ben consolidat en la fe va volar al cel, víctima de cruels turments al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1942).