19 de setembre de 2026, dissabte XXIV

DISSABTE DE LA SETMANA XXIV / II

Lectura primera 1C 15,35-37.42-49

El cos que s'ha sembrat era un cos corruptible,

però ressuscitarà un cos incorruptible

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, potser algú preguntarà: ¿I com ressusciten els morts? ¿Quina classe de cos tenen? Insensat! Mira, quan tu sembres una llavor, no cobra vida sense haver mort primer. I la llavor que sembres no és el cos de la planta que ha de nàixer, sinó un gra de blat o de qualsevol altra planta.

Amb la resurrecció dels morts, per tant, passa una cosa pareguda. Se sembra un cos que es corruptible, però en resssuscita un d'incorruptible; se sembra un cos miserable, i ressuscita gloriós; és sembrat bèbil, i ressuscita ple de força; era un cos del regne animal, i ressuscitarà un cos espiritual.

Si hi ha un cos animal, també hi ha un cos espiritual.

Efectivament, l'Escriptura diu que el primer home, Adam, es convertí en un ser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home fet de la terra, era de pols, però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.

Salm responsorial 55,10.11-12.13-14 (R.: cf. 14c)

Voré la retirada dels enemics,

i, el dia que vos invoque,

sabré que sou el meu Déu.

R. Caminaré prop de vós, Déu meu,

a la llum de la vida.

Celebre la paraula de Déu,

celebre la paraula del Senyor;

confie en ell, no tinc por de res;

¿què puc témer de l'home? R.

Mantinc les promeses, Déu meu,

les compliré en acció de gràcies.

Heu salvat la meua vida de la mort;

els meus peus, del bac,

per a caminar prop de vós, Déu meu,

a la llum de la vida. R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 8,4-15

La llavor que cau en terra bona

vol dir aquells que escolten la paraula,

la conserven amb constància i donen fruit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, es va reunir entorn de Jesús una gran multitud que venia de totes les poblacions. Ell els va dir amb una paràbola:

«Un sembrador va eixir a sembrar la seua llavor. Al sembrar, una part va caure a la vora del camí, i la van xafar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part va caure en terreny pedregós, però quan començava a créixer es va secar, perquè no hi havia saó. Una part va caure entre cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, va caure en terra bona, va créixer i va arribar a donar el cent per u». Acabat de dir açò, va dir ben alt: «¡Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte!».

Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell va respondre:

«Déu vos ha concedit el do de conéixer el misteri del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles per tal que miren però no hi vegen, que escolten però no entenguen. La paràbola vol dir açò: La llavor és la paraula de Déu. Els de la vora del camí són aquells que han escoltat, però al moment ve el diable i s'endú la paraula dels seus cors, a fi que no creguen i se salven. Els del terreny pedregós són aquells que, quan senten la paraula, l'acullen amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan arrere. Els de la llavor que cau entre cards són aquells que han escoltat, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no donen fruit. Finalment, els de la terra bona són aquells que escolten la paraula amb un cor noble i generós, la conserven amb constància i donen fruit». 

 

¿Som terra neta, llaurada, preparada per a rebre la Paraula i rica en fruits de vida cristiana? Probablement, si som sincers, reconeixerem que en cada u hi ha un poc de tot, segons els moments i les circumstàncies en què Déu ens crida. Apareix així mateix ací el misteri de la llibertat de l'home davant l'omnipotència de Déu. Certament, el Senyor que ens va crear sense comptar amb nosaltres, no ens salvarà sense la nostra cooperació. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Gener

Mare de Déu de la Saleta, cotitular d'una parròquia a Aldaia, i també d'una ermita

Sant Genar, bisbe i màrtir (mem. ll.)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de setembre

Sant Gener [o Giner o Genar o Genari], bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de la ciutat de Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana. (s. IV). Patró principal de Nàpols.

Sant Tròfim, màrtir. († Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte; Elies, prevere; i Patermuci [o Patermuç]. Tots ells, per la seua fe en Crist, van ser consumits pel foc juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià a Palestina. († 310)

Sant Eustoqui de Tours, bisbe, que, procedent del gremi senatorial, com a home sant i religiós va succeir sant Breç [o Briç o Brici] en la seu episcopal. († 461)

Sant Secuià [o Sequà], prevere i abat. († abadia de Saint-Seine, s. VI)

Sant Marià d'Evaux, eremita, que només s'alimentava de pomes agrestes i a vegades de mel, si la trobava. († Territori de Bourges, Aquitània, s. VI)

Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf [o Arnau], a qui va traslladar amb veneració a esta ciutat. († Metz, c. 642). Venerat a l'abadia de Saint-Goëry d'Épinal.

 Sant Teodor de Tars, bisbe, abans monjo de Tars, que elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra quasi septuagenari, va governar amb fortalesa d'ànim l'Església a ell encomanada. († Canterbury, Anglaterra, 690)

Santa Pomposa de Còrdova, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va eixir d'amagat del monestir cordovés de Peñamelera i va confessar intrèpida a Crist davant del jutge, per la qual cosa va ser immediatament decapitada davant les portes del palau i va aconseguir, així, la palma del martiri. († 853)

• Goigs populars

Sant Lantbert [o Lambert] de Freising, bisbe. († Frisinga, a la regió de Baviera, a Alemanya, 957)

Sant Ciríac [o Quirze], abat. († Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria, Itàlia actual, 1030)

Sant Arnulf de Gap, bisbe, que va patir molt per a restaurar la vida de l'Església. († Gap, lloc de Provença, c. 1075)

Santa María de Cervelló, verge de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, anomenada popularment "Maria del Socors" per l'ajuda prestada als seus devots. († Barcelona, 1290)

• J.M. Bausset: Santa Maria de Cervelló (2015)

Sant Alonso [o Alfons] d'Orozco, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació en el palau del rei, es va mostrar auster i humil. († Madrid, 1591)

Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir, que, quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per a facilitar l'arribada de missioners al seu país, i finalment, empresonat juntament amb altres cristians, mai va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat a Seül († 1846)

Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de xiquetes i a ajuda per als necessitats. († Villefranche, a la regió de Rodez, França, 1852)

Beat Jacint Hoyuelos González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. († Ciempozuelos, 1936)

Beata valenciana Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir. († Benifaió, 1936). Memòria a Massanassa.

Beates Maria de Jesús de la Iglesia i de Varo, Maria Dolors i la seua germana Consol Aguiar-Mella i Díaz, verges de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia, màrtirs pel seu testimoniatge de Crist. († Madrid, 1936)