18 de juliol de 2025, divendres XV

DIVENDRES XV DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Ex 11,10-12,14

Degolleu el corder a poqueta nit. Quan voré la sang, «passaré» de llarg

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés i Aaron van fer molts prodigis en presència del Faraó, però el Senyor li va endurir el cor i el Faraó no va deixar eixir del seu país els israelites.

El Senyor va dir a Moisés i a Aaron mentres estaven en el país d'Egipte: «Per a vosaltres, este mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'este mes, que cada família, cada casa prenga un corder o un cabrit. Si una família fora massa menuda, que el prenga junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones que calen per a menjar-se'l. Que siga un animal mascle, sense tara, i que no tinga més d'un any. Podeu prendre igual un corder que un cabrit.

L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollen aquell dia a poqueta nit, que prenguen de la seua sang i en posen en els dos brancals i en el travesser de les cases on se'l menjaran. 

Aquella mateixa nit han de menjar-se la carn, rostida a la brasa, amb pans sense rent i herbes amargues. No vos la mengeu crua ni bullida, sinó tota a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà. Si en sobra, cremeu-ho.

Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i vos l'heu de menjar corrents: perquè és la Pasqua, és a dir, el "pas" del Senyor. 

Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels hòmens com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal en les cases on vosaltres viviu. Quan voré la sang, ‘passaré' de llarg i, en el moment que jo castigue el país d'Egipte, no vos caurà damunt la plaga de l'extermini. 

Tingueu este dia com un memorial, i celebreu-lo com una festa del Senyor. Que totes les generacions el celebren com una institució perpètua"».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el nom del Senyor.

Al Senyor li doldria

la mort dels seus fidels.

Senyor, soc el vostre servent,

fill de la vostra esclava.

Vós em trencàreu les cadenes. R.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies,

i invocaré el nom del Senyor.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 12,1-8

El Fill de l'home és senyor del dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segon sant Mateu

En aquell temps, Jesús passava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles, que tenien fam, començaren a arrancar espigues i a menjar-se-les.

Quan els fariseus ho veren, li digueren: «Mira, els teus deixebles estan fent una cosa que està prohibida en dissabte».

Jesús els va respondre: «¿No heu llegit què va fer David quan ell i els seus tenien fam? ¿No heu llegit com entraren en la casa de Déu i es menjaren els pans de l'ofrena, uns pans que no podien menjar ni ell ni els seus hòmens, sinó només els sacerdots? ¿I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots en el temple poden trencar el dissabte sense culpa? Però jo vos assegure que ací teniu una cosa més gran que el temple. Si haguéreu entés què volen dir aquelles paraules: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis", no hauríeu condemnat mai uns innocents; perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juliol

1. A Roma, en la novena milla de la via Tiburtina, commemoració dels sants Simforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs, que van quedar germanats en Crist després de patir el sacrifici sota diverses formes de tortura. (s. III/IV)

2. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Matern, bisbe, que, restituïda la llibertat de l'Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a esta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. (s. IV)

3. A Silistra, Mèsia, hui Bulgària, sant Emilià, màrtir, que, menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catulí, va demolir l'altar dels ídols per a impedir els sacrificis, per la qual cosa va ser llançat a un forn ardent i va aconseguir així la palma del martiri. (362)

4. A Brescia, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Filastri, bisbe, la vida i la mort del qual van ser lloats pel seu successor, sant Gaudenci. (c. 397)

5. Forlimpopoli, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Rufil, bisbe, a qui es té pel primer que va governar esta Església i va conduir tota la població rural dels voltants a Crist. (s. V)

6. A Metz, ciutat d'Austràsia, hui França, sant Arnulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d'Austràsia, càrrec al qual va renunciar per a abraçar la vida eremítica a les muntanyes Vosges. (640)

7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Teodòsia, monja, que va sofrir el martiri per oposar-se, com havia ordenat l'emperador Lleó Isàuric, al fet que es llançara una imatge de Crist des dalt de l'anomenada Porta de Bronze. (s. VIII)

8. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, actualment Holanda, sant Frederic, bisbe, que, il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l'evangelització dels frisons. (838)

9. A Segni, a la regió italiana del Laci, sant Bru, bisbe, que va traballar i va sofrir intensament per la renovació de l'Església, i obligat per això a deixar fins i tot la seua diòcesi, va trobar refugi a Montecassino, on va exercir d'abat temporal del monestir. (1123)

Sant Simó de Lipnica

10. A Cracòvia, ciutat de Polònia, sant Simó de Lipnica, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua predicació i per la seua devoció al nom de Jesús, que, impulsat per la seua caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds i va desitjar ardentment fins i tot morir per ells. (1482) Canonitzat en 2007.

11. Prop de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau destinada al trasllat d'esclaus, on, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Nam Dinh, en Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Nicolau Dinh Dat, màrtir, el qual, sent soldat, va ser forçat a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que xafara una creu, encara que immediatament es va penedir i, per a expiar la culpa de la seua apostasia, va escriure a l'emperador Minh Mang demanant-li que el jutjaren de nou com a cristià, a conseqüència de la qual cosa va ser finalment estrangulat. (1859)

13. Beat Tiburci Arnaiz Muñoz (1865- Màlaga, Espanya 1926). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús, fundador de les Missioneres de les Doctrines Rurals († 1926).

14. Al llogaret de Cristinopol (Txervonograd), a Ucraïna, beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i màrtir, que, en temps de guerra, va obtindre davant dels seus perseguidors dos victòries: la de la virginitat i la del martiri. (1944)