10 d'agost de 2025: diumenge XIX

DIUMENGE XIX / Cicle C

Lectura primera Sa 18,6-9

Amb un mateix fet castigava els adversaris

i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat

Lectura del llibre de la Saviesa

Aquella nit de l’eixida d’Egipte havia sigut anunciada prèviament als nostres pares, per a que se sentiren encoratjats veent complits els juraments de què s’havien fiat. El vostre poble esperava aquella nit que salvaria els justs i destruiria els enemics. I això mateix que vos va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els sants hereus d’una estirp de justs oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar esta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.

Salm responsorial Salm 32,1 i 12.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,

fareu bé de alabar-lo, nets de cor.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

R. Feliç el poble que el Senyor s'ha triat com a heretat.

O bé:

Al·leluia.

Els ulls del Senyor vetllen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els allibera de la mort,

i els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona He 11,1-2.8-19

Esperava aquella ciutat que té a Déu mateix com a arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,

Creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conéixer realitats que no veem.

Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni.

Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber a on anava.

Gràcies a la fe, va residir com a foraster en la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té a Déu mateix com a arquitecte i constructor.

Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, encara que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en qui havia fet la promesa. Per això d’un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d’arena de la vora de la mar.

Tots estos moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó veent-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters en la terra. Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pàtria. I si s'hagueren referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els faltava l'ocasió de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: «Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom». Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Evangeli Lc 12,32-48

Estigau a punt també vosaltres

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tingueu por, xicotet ramat, que és voluntat del vostre Pare donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina: procureu-vos cabassets que no es llancen a perdre, reuniu-vos en el cel un tresor que no s’acabe, on els lladres no s’acosten, ni les arnes ho destrossen tot. Perquè on està el vostre tresor, allí estarà el vostre cor.

Estigau a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts.

Tingueu present que, si l'amo de casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, no hauria permés que li entraren a casa. Estigau a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu».

Pere li preguntà: «Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?»

El Senyor li respongué: «¿Qui és l'administrador fidel i sensat a qui l'amo confiarà els seus criats, per a que els done al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell criat si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així. Vos assegure que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: “El meu amo tarda a vindre”, i comença a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que no espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li reservarà la sort dels qui no són fidels.

El criat que, coneixent la voluntat de l'amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li exigiran encara més».

A. La primera lect. de hui es referix a la primera nit de Pasqua que van viure els israelites a Egipte, quan van ser alliberats de l'esclavitud i cridats a ser poble de Déu. Nosaltres per la fe hem sigut cridats a formar part del nou poble de Déu que és l'Església i esperem heretar un dia la terra promesa del cel (cf. 2 lect.). Això ocorrerà quan vinga novament el Fill de l'Home, Jesucrist. I com no sabem ni el dia ni l'hora en què vindrà, hem d'estar preparats. No baixem, per tant, la guàrdia i mantinguem-nos vigilants vivint segons les exigències de l'Evangeli. La participació en la missa del diumenge serà el millor mitjà per a eixa vigilància espiritual. Ací obrim el nostre cor a Crist present en la seua Paraula, en l'eucaristia i en els germans.

B. Tres paràboles amb diversos protagonistes que conviden a la paciència, perquè buscar el Regne de Déu significa despreniment i paciència per a esperar el Senyor de la casa que ha de vindre. El contrari de la confiança, de la fe, és la por que genera desconfiança. Per això Jesús consola els seus anomenant-los «xicotet ramat» i els convida a perseverar des de la humilitat del servici. No podem oblidar que el consol de Jesús és per a tots ells com a comunitat, no és un consol individual sinó fraternal. Hui més que mai cal buscar la comunitat, la fraternitat que mostre des del sentir cristià el servici i l'esperança.

• Servir Jesús i ser servits per ell (Lluc 12, 32-48) (laparaula.com)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Vicent F.  Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 
• Missa d'À Punt: Pregària del servent fidel.

Sant Llorenç, diaca i màrtir

Dia de sant Llorenç, diaca i màrtir, que ferventment desitjós, com conta sant Lleó el Gran, de compartir la sort del papa Sixt II en el seu martiri, en rebre del tirà l'orde de lliurar els tresors de l'Església, ell, festivament, li va presentar els pobres en l'aliment i abric dels quals havia gastat diners abundants. Tres dies més tard (any 258), per la fe de Crist va véncer el suplici del foc, i l'instrument del seu martiri es va convertir en distintiu del seu triomf. El seu cos va ser enterrat a Roma, en el cementeri de Camp Verano, conegut des de llavors pel seu nom (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Llorenç (10 d'agost del 2015)

Sant Llorenç és titular de les esglésies parroquials d'Alberic, Altea, Benirredrà, Bèlgida, Benimaclet, Bussot, Càlig, Castell de Cabres, Massalfassar i Vilar de Canes; cotitular d'una església parrroquial de València. També dona nom a un barri de la ciutat de València, a unas ermites de Cullera, Favara, Tavernes de la Valldigna i Vilallonga. Patró dels bibliotecaris. És patró d'Alberic, Bèlgida, Benillup, Benimantell, Benirredrà, Bussot, Càlig, Castell de Cabres, Llaurí i Parcent.

* * * * *

Festes de Sant Llorenç a la partida de l'Olla d'Altea, Bèlgida, Benirredrà, Bussot, Castell de Cabres, Llaurí, Massalfassar, Parcent i Vilar de Canes

Beat Josep Toledo i Pellicer, prevere i màrtir valencià (memòria a Llaurí); beat valencià Joan Martorell i Sòria, prevere salesià, màrtir (memòria a Picassent).

Aniversari del naiximent del xativí Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, prevere i polític (1757)

Aniversari de la mort del periodista i escriptor Martí Domínguez i Barberà (1984)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 10 d'agost

2. Commemoració dels sants màrtirs, que a Alexandria d'Egipte, en la persecució duta a terme per l'emperador Valerià i sota el prefecte Emilià, van ser torturats durant molt de temps amb suplicis diversos i refinats, aconseguint amb diferents formes de mort la corona del martiri. (257)

3. A Dumblan, a Escòcia, sant Blaan, bisbe. (s. VI)

4. A Alcamo, a la regió italiana de Sicília, beat Arcàngel de Calatafimi Piacentini, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua austeritat de vida i el seu amor a la soledat. (1460)

5. A la ciutat d'Iki, al Japó, beat Agustí Ota, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que va ser decapitat per la seua fe en Crist. (1622)

6. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Claudi Josep Jouffret de Bonnefont, de la Societat de Sant Sulpici, Francesc Frangois, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Llàtzer Tiersot, de l'Orde dels Pares Cartoixans, tots preveres i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa, tancats en una vella nau, van consumar el martiri pel fet de ser sacerdots. (1794)

7. Al Saler, prop de València, beat valencià Josep Toledo Pellicer, prevere i màrtir, que, configurat amb Crist, Gran Sacerdot, va imitar amb el seu triomf en el martiri a Aquell a qui havia estimat i adorat. (1936)

8. A la ciutat de València, beat valencià Joan Martorell Soria, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en la mateixa persecució va patir el martiri. Amb ell es commemora també el beat Pere Mesonero Rodríguez, religiós de la mateixa Societat, que al Vedat de Torrent, en un dia no conegut, va rebre la gloriosa corona per haver testimoniat a Crist. (1936)

9. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beats Francesc Drzewiecki, de la Congregació de l'Obreta de la Divina Providència, i Eduard Grzymala, preveres i màrtirs, els quals, durant la devastació de la seua pàtria, Polònia, en temps de guerra, van ser traslladats a una presó estrangera, des d'on van emigrar a Crist morts en una cambra de gas. (1942)