23 d'abril de 2025, Dimecres de Pasqua: Sant Jordi

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria,

en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;

feu que, així com celebrem ara estes festes,

pugam també celebrar-les en el goig etern.

Lectures de la missa  

Sant Jordi

Sant Jordi, màrtir, titular d’una parròquia de Paiporta, patró de Banyeres, Alcoi, etc.

• Mossén Sorribes: Sant Jordi (1951)
• J.M. Bausset: Sant Jordi (2018)
• Francesc Gisbert: La llegenda de Sant Jordi més valenciana (2018)

Pregària a Sant Jordi

    1      O sant excel·lent, perfet i digníssim!

    2      Sant Jordi beneit, humil, gloriós!

    3      Martre constant i verge puríssim

    4      i fel cavaller, prudent i fortíssim,

    5      del gran rei Jesús, qui és tot poderós! 

    6      Puix fos en la fe tan ferm i immoble

    7      i al rei eternal tostemps li fos fel,

    8      suplique-us, puix sou tan digne i tan noble,

    9      que vós lo pregueu tots jorns per lo poble

    10     per ço que regnem ab ell en lo cel,

    11     tenint-nos tostemps en vostra memòria

    12     perque d’aquest món hajam la victòria.

             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Dia del Llibre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 d'abril

Sant Jordi, màrtir, el gloriós combat del qual, que va tindre lloc a Diòspolis o Lydda, a Palestina, actual Israel, celebren des de molt antic totes les Esglésies, des d'Orient fins a Occident. (s. IV)

Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir, que va aguantar dificultats en bé d'aquella església, i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per a extirpar costums pagans, encara que davant del poc fruit obtingut es va dirigir a Roma, on es va fer monjo. Tornat a la fi a Polònia, i intentant atraure a la fe els prussians, va ser assassinat per uns pagans al llogaret de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk. (997)

3. A Edessa, ciutat de l'antiga Síria, a l'actual Turquia, sant Eulogi, bisbe, que, segons la tradició, va morir un Divendres Sant o Parasceve. (387)

4. A Milà, a la regió de Ligúria, actualment a Itàlia, sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I. (s. V)

5. A Toul, al territori de Lotaríngia, França en l'actualitat, sant Gerard, bisbe, que durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l'església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i amb la instrucció dels deixebles. (994)

6. A Suelli, a Sardenya, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Jordi, bisbe. (1117)

7. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, beat Egidi [o Gil] d'Assís, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va ser company de sant Francesc i va mostrar en les seues peregrinacions una fe intrèpida i una gran simplicitat. (1262)

8. A Udine, a la regió de Venècia, igualment a Itàlia, beata Elena Valentini, viuda, que, per a servir únicament a Déu, va abraçar l'orde seglar de sant Agustí, i es va distingir per l'oració, la lectura de l'Evangeli i les obres de misericòrdia. (1458)

9. A Campi Bisenzio, lloc de la Toscana, així mateix a Itàlia, beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de l'Institut de Terciàries Carmelites de Santa Teresa. (1910)

10. A l'abadia cistercenca de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma, beata Maria Gabriela Sagheddu, verge, que va morir a vint-i-cinc anys, després d'haver oferit generosament la seua vida per la unió dels cristians. (1939)