4 de novembre de 2025, dimarts XXXI

DIMARTS DE LA SETMANA XXXI DEL TEMPS ORDINARI / I

Sant Carles Borromeo


Oració col·lecta

Conserveu, Senyor, en el vostre poble l’esperit, 
amb el qual omplíreu el bisbe sant Carles Borromeo, 
a fi que l’Església, sempre renovada, 
i conformada a la imatge de Crist, 
puga presentar davant del món 
el verdader rostre del vostre Fill.

Lectura primera Rm 12, 5-16a

Som membres els uns dels altres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, nosaltres que som tants, units en Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres.
Tenim dons diferents, segons la gràcia que Déu ens ha donat. 
El qui té un do profètic, que vaja d'acord amb la fe. 
El qui té el do de servir, d'ensenyar o d'exhortar, 
que realment servixca, ensenye o exhorte. 
El qui repartix les almoines, que ho faça amb senzillesa. 
El qui presidix, que siga sol·lícit. 
El qui fa obres de misericòrdia, que les faça amb alegria. 
 
Que el vostre amor no tinga res de fingit: 
detesteu el mal i enamoreu-vos del bé. 
Estimeu-vos amb afecte de germans, 
avanceu-vos els uns als altres en el respecte . 
Sigau diligents i no peresosos, 
inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor. 
Sigau alegres en l'esperança, 
pacients en la desgràcia, 
constants en la pregària, 
ajudeu els cristians necessitats, 
acolliu els forasters.  
 
Beneïu els qui vos perseguixen. 
Beneïu, sí, no maleïu. 
Alegreu-vos amb els qui estan alegres, 
ploreu amb els qui ploren. 
Viviu en harmonia entre vosaltres. 
No sigau orgullosos, 
sinó poseu-vos al nivell dels humils.

Salm responsorial 130,1.2.3

El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.

R. Guardeu-me en pau en els vostres braços, Senyor.

Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un xiquet en la falda de la mare,
esperant els vostres dons. R.

Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles. R.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,15-24

Ix pels camins i pels horts
i insistix que vinga gent
fins que s'òmpliga la casa

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, u dels qui menjaven amb Jesús va exclamar: «¡Feliç el que podrà menjar pa en el Regne de Déu!» 
Jesús li va dir: «Un home que donava un gran sopar va convidar molta gent. A l'hora del banquet va enviar el seu criat per a avisar als convidats: "Vingueu, que tot està a punt". Però tots, u darrere de l’altre, començaren a excusar-se. El primer deia: "He comprat un camp i he d'anar a vore'l. Dispensa'm, per favor". Un altre deia: "He comprat cinc parelles de bous i me'n vaig a provar-los. Dispensa'm, per favor". Un tercer deia: "M'he casat fa poc i no puc anar". El criat va tornar, i ho va contar tot a l'amo. Ell, indignat, li va dir: "Ix corrents a les places i els carrers de la ciutat i fes vindre els pobres, invàlids, cegos i coixos". El criat li va dir: "Senyor, he fet el que m'havíeu manat, però encara queda lloc". L'amo va dir: "Ix pels camins i pels horts i insistix que vinga gent, fins que s'òmpliga la casa. Vos assegure que ningú dels qui jo havia convidat tastarà el meu sopar"».

* * * * *

Sant Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo, bisbe (memòria ob.), titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata. És patró dels catequistes, dels seminaristes i dels bisbes.

Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe, que nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en esta seu un verdader pastor fidel, preocupat per les necessitats de l'Església del seu temps. Per a la formació del clero va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seua diòcesi amb la finalitat de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per a bé dels fidels. Va passar a la pàtria celeste en la data d'ahir. (1584)

Martirologi Romà


2. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a la Itàlia actual, sants Vidal i Agrícola, màrtirs, el primer dels quals, segons ens referix sant Ambròs, va ser abans servent del segon, i després company i col·lega en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar part del seu cos sense ferides, i Agrícola, al seu torn, sense intimidar-se davant del suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri en ser crucificat. (304)

3. A Mira, lloc de Lícia, hui Turquia, sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere(c. s. IV)

4. Commemoració de sant Pieri, prevere d'Alexandria, a Egipte, il·lustrat en els temes filosòfics, però més esclarit encara per la integritat de la seua vida i la seua voluntària pobresa. Mentre Teones regia l'Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau. (s. IV)

5. A Rodés [Rodez], població d'Aquitània, actual França, sant Amanci [o Amanç], bisbe, a qui es té com a primer d'esta ciutat. (s. V)

6. A Maastrich, al costat del Mosa, a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Perpetu, bisbe(c. 620)

7. A Trèveris, localitat d'Austràsia, a l'Alemanya actual, santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi "ad Horreum" (Oeren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. (680)

8. Al costat de Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, sant Emeric o Imre o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprés per una mort imprevista. (1031)

9. A Pàdua, a la regió actualment italiana de Vèneto, beata Elena Enselmini, verge de l'Orde de Santa Clara, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. (1242)

10. A Cerfroid, al territori de Meaux, a França, sant Fèlix de Valois, a qui, després d'una llarga vida d'ermità, se'l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1212)

11. Al convent de la Mare de Déu des Cöts, a Nantes, ciutat de França, beata Francesca d'Amboise, que, sent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francés, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar viuda. (1475)

12. Beata Teresa Manganiello (1849- Montefusco 1876). Laica, del Tercer Orde de Sant Francesc, dedicà la seua curta vida a la pregària, a la penitència i a ajudar els necessitats.


3 de novembre de 2025, dilluns XXXI

DILLUNS DE LA SETMANA XXXI DEL TEMPS ORDINARI / I

Sant Martí de Porres

Oració col·lecta

Oh Déu, que conduíreu a sant Martí de Porres 
a la glòria pel camí de la humilitat, 
concediu-nos que, de tal manera seguim el seu exemple, 
que merescam ser exalçats amb ell a l’eterna benaventurança.

Lectura primera Rm 11,29-36

Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència,
per a compadir-se finalment de tots

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai arrere. Vosaltres, en un altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentres es compadia de vosaltres, no li han sigut obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per a compadir-se finalment de tots.
¡Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! ¡Que insondables que són les seues decisions i incomprensibles els seus camins! En efecte, ¿qui pot conéixer la ment del Senyor, o qui pot ser el seu conseller? ¿Qui s'ha avançat mai a donar-li res a fi que li ho puga recompensar? Tot ve d'ell, tot passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

Salm responsorial 68,30-31.33-34.36-37 (R.: 14c)

Déu meu, soc un pobre malferit:
que la vostra salvació em cure.
Alabaré el nom de Déu amb càntics,
el magnificaré amb accions de gràcies.

R. Escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;
busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,
perquè el Senyor escolta els pobres,
no abandona mai els seus captius. R.

Déu salvarà a Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
i viuran allí en propietat.
L'estirp dels seus servents les heretaran,
els qui estimen el seu nom les habitaran. R.

Al·leluia Jo 8,31b-32

Si vos manteniu ferms en el que jo vos dic,
sereu de veres deixebles meus,
i coneixereu la veritat, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,12-14

Quan faces una festa, no convides els teus amics;
més bé convida pobres i invàlids

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué a un home principal dels fariseus que l'havia convidat:
«Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la recompensa. En canvi, quan faces un banquet, convida pobres, invàlids, coixos i cegos. Feliç tu, perquè ells no tenen res per a recompensar-t'ho, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitaran els justs». 
 
* * * * *

Sant Martí de Porres


Sant Martí de Porres, religiós
 (mem. ll.), titular de l'església parroquial de l'Oliveral.

Sant Martí de Porres, religiós de l'Orde de Predicadors, fill d'un espanyol i d'una dona de color, qui, ja des de xiquet, a pesar de les limitacions provinents de la seua condició de fill il·legítim i mulat, va aprendre la medicina que, després, sent religiós, va exercir generosament a Lima, ciutat del Perú, a favor dels pobres. Entregat al dejuni, a la penitència i a l'oració, va viure una existència austera i humil, però irradiant de caritat. (1639)
Beats valencians Francesc (Leònides) Colom i González (memòria a Santa Magdalena de Polpis) i Josep Joaquim (Crisòstom) Llorach i Bretó (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs(1936)

Martirologi Romà


2. A Cesarea de Capadòcia, hui a Turquia, sants Germà, Teòfil i Ciril, màrtirs(s. inc.)

3. A Agrigent, lloc de Sicília, en l'actual Itàlia, sant Llibertí, bisbe i màrtir(s. III/IV)

4. A la regió de Lauragués, a la Gàl·lia Narbonesa, França actualment, sant Pàpol [o Pàbol] de Tolosa, venerat com a màrtir(s. III/IV)

5. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, sants Valentí, prevere, i Hilari, diaca, màrtirs(s. inc.)

6. A la Bretanya Menor, actual França, sant Guenoel, venerat com a abat de Landévennec(s. VI)

7. A Roma, commemoració de santa Sílvia, mare del papa sant Gregori el Gran, de la qual el mateix pontífex va deixar escrit que havia aconseguit el cim de l'oració i de la penitència, i fou òptim exemple per als altres. (s. VII)

8. Al monestir de Hornbach, al costat d'Estrasburg, a Burgúndia, també a França, sepultura de sant Pirmí, bisbe i abat de Reichenau, que va evangelitzar alamans i bavaresos, va fundar molts monestirs i va compondre per als seus deixebles un llibre per a catequitzar els llauradors. (s. III/IV)

9. Al cenobi d'Antidi, a Bitínia, hui Turquia, sant Joanici, monjo, qui, després de més de vint anys al servici de les armes, va viure solitari en diverses muntanyes de l'Olimp, on solia acompanyar la seua oració amb estes paraules: «Déu és la meua esperança, Crist el meu refugi, l'Esperit Sant el meu protector». (846)

10. A Alem, lloc de Flandes, actual Holanda, commemoració de santa Odrada, verge(c. s. XI)

11. A Urgell, a la regió hispànica de Catalunya, sant Ermengol [o Armengol ], bisbe, un dels preclars pastors que es van cuidar de restablir l'Església en les terres rescatades del jou dels sarraïns. Va construir un pont posant els materials i la seua mà d'obra, però, en esvarar des de dalt, va morir entre les pedres per fractura del crani. (1035)

Fill del vescomte de Conflent, va succeir el seu oncle Sala en el govern de la diòcesi d'Urgell. Va renovar l'església de Santa Maria, edificada als afores de la ciutat. Va ser un home de gran activitat i va treballar molt per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat. Va morir l'any 1035 mentre col·laborava en la construcció d'un pont sobre el Segre. Sis anys després ja li era tributat un culte litúrgic. [font]

12. Al territori dels marsis, als Abruços, a la Itàlia actual, beat Berard, bisbe, que va sobreeixir en l'extirpació de la simonia, la restauració de la disciplina clerical i el socors i protecció dels pobres. (1130)

13. A Cudot, a la regió de Sens, a França, beata Alpaïs, verge, que, sent joveneta, cruelment ferida i abandonada pels seus, va viure reclosa en una minúscula cel·la fins a l'ancianitat. (1211)

14. Prop del monestir de Fieschingen, a l'actual Suïssa, santa Ida, de vida reclosa(1226)

15. A Rímini, de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beat Simó Balacchi, religiós de l'Orde de Predicadors, que va entregar tota la seua vida al servici dels germans, dedicat a la penitència i a l'oració. (1319)

16. A Milà, a Llombardia, també a Itàlia, mort de sant Carles Borromeo, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (1584)

17. Al costat de la fortalesa Xa Doai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Francesc Néron, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va viure tres mesos tancat en una cova estretíssima, on, ferit atroçment amb vares, es va abstindre durant tres setmanes de tot aliment, i va consumar el seu martiri en ser finalment decapitat. (1860)

18. Beat Manuel Lozano Garrido, escriptor i periodista (Linares 1920 - 1971). “Lolo”, com se'n deia normalment, va ser un escriptor i periodista membre d'Acció Catòlica. Va estar malalt amb paràlisi, cosa que el va obligar a viure 29 anys​ en cadira de rodes; i en els seus 9 últims anys de vida a més va quedar cego.

2 de novembre de 2025, diumenge: Dia de Difunts

Commemoració de tots els Fidels Difunts



Commemoració de tots els Fidels Difunts. La santa Mare Església, després de la seua sol·licitud per a celebrar amb les degudes alabances la felicitat de tots els seus fills benaurats en el cel, s'interessa davant del Senyor en favor de les ànimes dels que ens han precedit amb el signe de la fe i dormen en l'esperança de la resurrecció, i per tots els difunts des del principi del món, la fe dels quals només Déu coneix, a fi que, purificats de tota taca de pecat i associats als ciutadans celestes, puguen gaudir de la visió de la felicitat eterna (elog. del Martirologi Romà).
La litúrgia de l'Església prega sovint pels difunts, i esta pregària té el seu fonament en les primitives memòries dels màrtirs. Els primers segles, l'Església pregava sovint pel sants màrtirs i pels difunts sense especificar, significant així la glorificació del sants o l'alliberament de les ànimes insuficientment purificades del pecat.
A partir del segle VII comencen a aparéixer diverses diades en què es fa memòria de tots els fidels difunts. El ritu bizantí celebra dos "dissabtes dels difunts". A Occident va prevaler el costum cluniacenc (998), del 2 de novembre.
El decret de sant Odiló, que imposava la commemoració a tots els monestirs depenents de Cluny, diu: "Així com el primer de novembre celebrem la festa de tots els sants, cal celebrar l'endemà la memòria de tots els qui reposen en el Senyor, amb salms, almoina i sobretot amb l'eucaristia". No és, doncs, un dia de tristesa o de dol, sinó un dia de pregària per l'Església sofrent, [font: MCL, p. 1604]

Martirologi Romà


2. Commemoració de sant Victorí, bisbe de Petàvia, actual Ptuj (Pannònia, Eslovènia), que va redactar múltiples escrits per a explicar els llibres de la Sagrada Bíblia i va ser coronat amb el martiri en la persecució desencadenada per Dioclecià. (c. 303)

3. A Trieste, a la península d'Ístria, a l'actual Itàlia, sant Just, màrtir (c. s. IV).

4. A Sebaste, a Armènia, hui Turquia, sants Carteri, Estiríac, Tobies, Eudoxi, Agapi i companys, màrtirs, que, sent soldats, en temps de l'emperador Licini van ser llançats a les flames per romandre en la fe de Crist, segons ens referix la tradició. (c. 320)

5. A Pèrsia, actualment l'Iraq, sants Acindí, Pegasi, Aftoni, Epidífor, Anempodist i molts companys màrtirs, que, segons es conta, van patir durant el regnat de Sapor II. (s. IV)

6. A Viena del Delfinat (Vienne), de la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Domí, bisbe, que es va dedicar a la redempció dels captius. (c. 538)

7. Commemoració de sant Marcià, eremita, que, nascut a Cir (Síria), es va retirar al desert de Calcedònia, a l'actual Turquia, i allí, vivint en una estretíssima caseta, només a la vesprada s'alimentava d'una mòdica quantitat de pa i aigua, però posant per davant del dejuni l'amor fratern. (s. IV)

8. A l'abadia de Sant Maurici d'Agaune, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Ambròs, abat, que primerament va ser pare del monestir de l'Îlle-Barbe, prop de Lió, i després traslladat a Agaune per la seua exemplar observança religiosa, on va establir la pràctica de l'alabança perpètua. (c. 520)

Santa Winfreda de Gal·les
9. Al costat de la font de Holywell, a Càmbria, actual País de Gal·les, santa Winefrida [o Winfreda] de Gal·les, verge, a la qual es venera com a monja exímia. (c. s. VII)

10. A Vienne, lloc de Burgúndia, França actualment, sant Jordi, bisbe(c. 670)

11. A l'abadia de Claravall [Clairvaux], a Borgonya, també a França, sepultura de sant Malaquies d'Armagh, bisbe de Down i Connor, a Irlanda, on havia restaurat la vida de l'Església, i que de camí a Roma, en el citat monestir, i en presència de l'abat sant Bernat, va entregar el seu esperit al Senyor. (1148)

12. A Montagne, a la regió de Normandia, de nou a França, beata Margarida de Lorena, que primer va ser duquessa d'Alençon, i en quedar viuda va abraçar la vida religiosa en un monestir de Clarisses que ella mateixa havia edificat. (1521)

13. A Andover, al comtat anglés de Hampshire, beat Joan Bodey, màrtir, que, sent mestre d'escola, per no acceptar l'autoritat de la reina Isabel I en els assumptes espirituals, va morir penjat i esquarterat. (1583)

14. A Casale, a la regió de Flamínia, hui Emília-Romanya, a Itàlia, beat Pius de Sant Lluís (Lluís) Campidelli, religiós de la Congregació de la Passió, el qual, sent jove i víctima d'una cruel malaltia, es va conformar totalment a la divina voluntat. (1889)

entrada destacada

1 d'agost de 2026, dissabte XVII: Sant Feliu de Xàtiva

DISSABTE DE LA SETMANA XVII / II Oració col·lecta Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut,  concediu-nos que, de...

entrades populars