3 de novembre de 2025, dilluns XXXI

DILLUNS DE LA SETMANA XXXI DEL TEMPS ORDINARI / I

Sant Martí de Porres

Oració col·lecta

Oh Déu, que conduíreu a sant Martí de Porres 

a la glòria pel camí de la humilitat, 

concediu-nos que, de tal manera seguim el seu exemple, 

que merescam ser exalçats amb ell a l’eterna benaventurança.

Lectura primera Rm 11,29-36

Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència,

per a compadir-se finalment de tots

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai arrere. Vosaltres, en un altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentres es compadia de vosaltres, no li han sigut obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per a compadir-se finalment de tots.

¡Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! ¡Que insondables que són les seues decisions i incomprensibles els seus camins! En efecte, ¿qui pot conéixer la ment del Senyor, o qui pot ser el seu conseller? ¿Qui s'ha avançat mai a donar-li res a fi que li ho puga recompensar? Tot ve d'ell, tot passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

Salm responsorial 68,30-31.33-34.36-37 (R.: 14c)

Déu meu, soc un pobre malferit:

que la vostra salvació em cure.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,

el magnificaré amb accions de gràcies.

R. Escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Déu salvarà a Sió,

reconstruirà les viles de Judà;

i viuran allí en propietat.

L'estirp dels seus servents les heretaran,

els qui estimen el seu nom les habitaran. R.

Al·leluia Jo 8,31b-32

Si vos manteniu ferms en el que jo vos dic,

sereu de veres deixebles meus,

i coneixereu la veritat, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,12-14

Quan faces una festa, no convides els teus amics;

més bé convida pobres i invàlids

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué a un home principal dels fariseus que l'havia convidat:

«Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la recompensa. En canvi, quan faces un banquet, convida pobres, invàlids, coixos i cegos. Feliç tu, perquè ells no tenen res per a recompensar-t'ho, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitaran els justs». 

 

* * * * *

Sant Martí de Porres

Sant Martí de Porres, religiós (mem. ll.), titular de l'església parroquial de l'Oliveral.

Sant Martí de Porres, religiós de l'Orde de Predicadors, fill d'un espanyol i d'una dona de color, qui, ja des de xiquet, a pesar de les limitacions provinents de la seua condició de fill il·legítim i mulat, va aprendre la medicina que, després, sent religiós, va exercir generosament a Lima, ciutat del Perú, a favor dels pobres. Entregat al dejuni, a la penitència i a l'oració, va viure una existència austera i humil, però irradiant de caritat. (1639)

• J.M. Bausset: Sant Martí de Porres (2014)

Beats valencians Francesc (Leònides) Colom i González (memòria a Santa Magdalena de Polpis) i Josep Joaquim (Crisòstom) Llorach i Bretó (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. (1936)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Capadòcia, hui a Turquia, sants Germà, Teòfil i Ciril, màrtirs. (s. inc.)

3. A Agrigent, lloc de Sicília, en l'actual Itàlia, sant Llibertí, bisbe i màrtir. (s. III/IV)

4. A la regió de Lauragués, a la Gàl·lia Narbonesa, França actualment, sant Pàpol [o Pàbol] de Tolosa, venerat com a màrtir. (s. III/IV)

5. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, sants Valentí, prevere, i Hilari, diaca, màrtirs. (s. inc.)

6. A la Bretanya Menor, actual França, sant Guenoel, venerat com a abat de Landévennec. (s. VI)

7. A Roma, commemoració de santa Sílvia, mare del papa sant Gregori el Gran, de la qual el mateix pontífex va deixar escrit que havia aconseguit el cim de l'oració i de la penitència, i fou òptim exemple per als altres. (s. VII)

8. Al monestir de Hornbach, al costat d'Estrasburg, a Burgúndia, també a França, sepultura de sant Pirmí, bisbe i abat de Reichenau, que va evangelitzar alamans i bavaresos, va fundar molts monestirs i va compondre per als seus deixebles un llibre per a catequitzar els llauradors. (s. III/IV)

9. Al cenobi d'Antidi, a Bitínia, hui Turquia, sant Joanici, monjo, qui, després de més de vint anys al servici de les armes, va viure solitari en diverses muntanyes de l'Olimp, on solia acompanyar la seua oració amb estes paraules: «Déu és la meua esperança, Crist el meu refugi, l'Esperit Sant el meu protector». (846)

10. A Alem, lloc de Flandes, actual Holanda, commemoració de santa Odrada, verge. (c. s. XI)

11. A Urgell, a la regió hispànica de Catalunya, sant Ermengol [o Armengol ], bisbe, un dels preclars pastors que es van cuidar de restablir l'Església en les terres rescatades del jou dels sarraïns. Va construir un pont posant els materials i la seua mà d'obra, però, en esvarar des de dalt, va morir entre les pedres per fractura del crani. (1035)

Fill del vescomte de Conflent, va succeir el seu oncle Sala en el govern de la diòcesi d'Urgell. Va renovar l'església de Santa Maria, edificada als afores de la ciutat. Va ser un home de gran activitat i va treballar molt per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat. Va morir l'any 1035 mentre col·laborava en la construcció d'un pont sobre el Segre. Sis anys després ja li era tributat un culte litúrgic. [font]

12. Al territori dels marsis, als Abruços, a la Itàlia actual, beat Berard, bisbe, que va sobreeixir en l'extirpació de la simonia, la restauració de la disciplina clerical i el socors i protecció dels pobres. (1130)

13. A Cudot, a la regió de Sens, a França, beata Alpaïs, verge, que, sent joveneta, cruelment ferida i abandonada pels seus, va viure reclosa en una minúscula cel·la fins a l'ancianitat. (1211)

14. Prop del monestir de Fieschingen, a l'actual Suïssa, santa Ida, de vida reclosa. (1226)

15. A Rímini, de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beat Simó Balacchi, religiós de l'Orde de Predicadors, que va entregar tota la seua vida al servici dels germans, dedicat a la penitència i a l'oració. (1319)

16. A Milà, a Llombardia, també a Itàlia, mort de sant Carles Borromeo, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (1584)

17. Al costat de la fortalesa Xa Doai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Francesc Néron, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va viure tres mesos tancat en una cova estretíssima, on, ferit atroçment amb vares, es va abstindre durant tres setmanes de tot aliment, i va consumar el seu martiri en ser finalment decapitat. (1860)

18. Beat Manuel Lozano Garrido, escriptor i periodista (Linares 1920 - 1971). “Lolo”, com se'n deia normalment, va ser un escriptor i periodista membre d'Acció Catòlica. Va estar malalt amb paràlisi, cosa que el va obligar a viure 29 anys​ en cadira de rodes; i en els seus 9 últims anys de vida a més va quedar cego.