DIMARTS DE LA SETMANA XXXI DEL TEMPS ORDINARI / I
Sant Carles Borromeo
Oració col·lecta
Conserveu, Senyor, en el vostre poble l’esperit,amb el qual omplíreu el bisbe sant Carles Borromeo,a fi que l’Església, sempre renovada,i conformada a la imatge de Crist,puga presentar davant del mónel verdader rostre del vostre Fill.
Lectura primera Rm 12, 5-16a
Som membres els uns dels altresLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans, nosaltres que som tants, units en Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres.Tenim dons diferents, segons la gràcia que Déu ens ha donat.
El qui té un do profètic, que vaja d'acord amb la fe.
El qui té el do de servir, d'ensenyar o d'exhortar,
que realment servixca, ensenye o exhorte.
El qui repartix les almoines, que ho faça amb senzillesa.
El qui presidix, que siga sol·lícit.
El qui fa obres de misericòrdia, que les faça amb alegria.
Que el vostre amor no tinga res de fingit:detesteu el mal i enamoreu-vos del bé.Estimeu-vos amb afecte de germans,avanceu-vos els uns als altres en el respecte .Sigau diligents i no peresosos,inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor.Sigau alegres en l'esperança,pacients en la desgràcia,constants en la pregària,ajudeu els cristians necessitats,acolliu els forasters.Beneïu els qui vos perseguixen.Beneïu, sí, no maleïu.Alegreu-vos amb els qui estan alegres,ploreu amb els qui ploren.Viviu en harmonia entre vosaltres.No sigau orgullosos,sinó poseu-vos al nivell dels humils.
Salm responsorial 130,1.2.3
El meu cor no és ambiciós, Senyor,no són altius els meus ulls;visc sense pretensions de grandeses,o de coses massa altes per a mi.R. Guardeu-me en pau en els vostres braços, Senyor.Em mantinc en una pau tranquil·la,com un xiquet en la falda de la mare,esperant els vostres dons. R.Israel espera en el Senyorara i per tots els segles. R.
Al·leluia Mt 11,28
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;jo vos faré reposar, diu el Senyor.
Evangeli Lc 14,15-24
Ix pels camins i pels hortsi insistix que vinga gentfins que s'òmpliga la casa
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, u dels qui menjaven amb Jesús va exclamar: «¡Feliç el que podrà menjar pa en el Regne de Déu!»
Jesús li va dir: «Un home que donava un gran sopar va convidar molta gent. A l'hora del banquet va enviar el seu criat per a avisar als convidats: "Vingueu, que tot està a punt". Però tots, u darrere de l’altre, començaren a excusar-se. El primer deia: "He comprat un camp i he d'anar a vore'l. Dispensa'm, per favor". Un altre deia: "He comprat cinc parelles de bous i me'n vaig a provar-los. Dispensa'm, per favor". Un tercer deia: "M'he casat fa poc i no puc anar". El criat va tornar, i ho va contar tot a l'amo. Ell, indignat, li va dir: "Ix corrents a les places i els carrers de la ciutat i fes vindre els pobres, invàlids, cegos i coixos". El criat li va dir: "Senyor, he fet el que m'havíeu manat, però encara queda lloc". L'amo va dir: "Ix pels camins i pels horts i insistix que vinga gent, fins que s'òmpliga la casa. Vos assegure que ningú dels qui jo havia convidat tastarà el meu sopar"».
* * * * *
Sant Carles Borromeo
Sant Carles Borromeo, bisbe (memòria ob.), titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata. És patró dels catequistes, dels seminaristes i dels bisbes.
Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe, que nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en esta seu un verdader pastor fidel, preocupat per les necessitats de l'Església del seu temps. Per a la formació del clero va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seua diòcesi amb la finalitat de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per a bé dels fidels. Va passar a la pàtria celeste en la data d'ahir. (1584)
- J.M. Bausset: Sant Carles Borromeo (2014)
Martirologi Romà
2. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a la Itàlia actual, sants Vidal i Agrícola, màrtirs, el primer dels quals, segons ens referix sant Ambròs, va ser abans servent del segon, i després company i col·lega en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar part del seu cos sense ferides, i Agrícola, al seu torn, sense intimidar-se davant del suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri en ser crucificat. (304)
3. A Mira, lloc de Lícia, hui Turquia, sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere. (c. s. IV)
4. Commemoració de sant Pieri, prevere d'Alexandria, a Egipte, il·lustrat en els temes filosòfics, però més esclarit encara per la integritat de la seua vida i la seua voluntària pobresa. Mentre Teones regia l'Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau. (s. IV)
5. A Rodés [Rodez], població d'Aquitània, actual França, sant Amanci [o Amanç], bisbe, a qui es té com a primer d'esta ciutat. (s. V)
6. A Maastrich, al costat del Mosa, a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Perpetu, bisbe. (c. 620)
7. A Trèveris, localitat d'Austràsia, a l'Alemanya actual, santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi "ad Horreum" (Oeren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. (680)
8. Al costat de Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, sant Emeric o Imre o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprés per una mort imprevista. (1031)
9. A Pàdua, a la regió actualment italiana de Vèneto, beata Elena Enselmini, verge de l'Orde de Santa Clara, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. (1242)
10. A Cerfroid, al territori de Meaux, a França, sant Fèlix de Valois, a qui, després d'una llarga vida d'ermità, se'l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1212)
11. Al convent de la Mare de Déu des Cöts, a Nantes, ciutat de França, beata Francesca d'Amboise, que, sent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francés, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar viuda. (1475)
12. Beata Teresa Manganiello (1849- Montefusco 1876). Laica, del Tercer Orde de Sant Francesc, dedicà la seua curta vida a la pregària, a la penitència i a ajudar els necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada