4 d'agost de 2023, divendres: Sant rector d'Ars

Lectures de la missa:

Lectura primera Lv 23,1.4-11.15-16.27.34b-37

Festes del Senyor, dies que heu de convocar una assemblea santa

Lectura del llibre del Levític

El Senyor va dir a Moisès:

«Estes són les festes del Senyor, els dies d'assemblea santa, que convocareu en el moment prescrit: La vesprada del dia catorze del primer mes és l'hora de la Pasqua del Senyor, i el dia quinze és la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense rent. El primer dia és dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil. Cada dia de la setmana cremareu ofrenes al Senyor i el que fa set torna a ser dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil».

El Senyor va dir a Moisès:

«Parla als israelites i dis-los: Quan haureu entrat en el país que jo vos done i començareu la sega, porteu una garba al sacerdot com a primícia de la collita, i ell la presentarà al Senyor l'endemà del dissabte, i així el Senyor l'acceptarà en bé vostre.

Des del dia que presentareu la primera garba, compteu set setmanes senceres, és a dir, fins l'endemà del dissabte que fa set, que són cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presenteu al Senyor una ofrena de la nova collita.

El dia deu del sèptim mes és el dia de l'Expiació, dia d'assemblea santa. Aquell dia heu de dejunar i heu de cremar ofrenes al Senyor.

El dia quinze d'este mateix mes és la festa dels Tabernacles, una festa de set dies en honor del Senyor. El primer dia és dia d'assemblea santa: no fareu cap activitat servil. Durant set dies cremareu ofrenes al Senyor, i el dia octau torna a ser dia d'assemblea santa i tornareu a cremar una ofrena en honor del Senyor; és dia d'assemblea, no fareu cap activitat servil.

Estes són les festes del Senyor, els dies que heu de convocar una assemblea santa per a presentar al Senyor ofrenes al foc, holocaustos i oblacions, víctimes de comunió i libacions, cada cosa en el dia corresponent».

Salm responsorial 80,3-4.5-6ab.10-11ab (R.: 2a)

Entoneu càntics, toqueu els tambors,

les arpes sonores i les cítares.

Toqueu els corns per la lluna nova,

per la lluna plena, dia de la nostra festa.

R. Celebreu a Déu, la nostra força.

Així ho té manat Israel,

està prescrit pel Déu de Jacob;

fou ordenat als fills de Josep

quan eixien de la terra d'Egipte. R.

No tingues un déu estranger,

no adores un déu estrany.

Jo soc el Senyor, el teu Déu,

que t'he tret de la terra d'Egipte. R.

Al·leluia 1Pe 1,25

La paraula del Senyor dura per sempre,

i esta paraula és l'evangeli que vos és anunciat.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster? ¿D'on li ve tot això?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va arribar a Natzaret, el seu poble, i ensenyava la gent en la sinagoga del poble. Ells se n'estranyaven i deien: «¿D'on li venen esta saviesa i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I se n'escandalitzaven.

Jesús els va dir: «Els profetes només són menyspreats al seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell. 

* * * * *

 Sant Joan Maria Vianney, prevere (memòria ob.), titular d'una església parroquial a la ciutat de València.

Memòria de sant Joan Maria Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va entregar d'una manera admirable al servici de la parròquia que li va ser encomanada al llogaret d'Ars, prop de Belley, a França, amb assídua predicació, oració i exemples de penitència. Diàriament, catequitzava xiquets i adults, reconciliava els penedits i amb la seua ardent caritat, alimentada en la font de la santa Eucaristia, va brillar de tal manera que va difondre els seus consells de llarg a llarg de tot Europa, i amb la seua saviesa va portar a Déu moltíssimes ànimes. (1859)

• J. M. Bausset: Sant Joan Maria Vianney (4 d'agost del 2015)

Venerable Enric Angelelli, bisbe màrtir

• J. M. Bausset: Enrique Angelelli, bisbe màrtir (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 d'agost

2. Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de l'apòstol sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner al costat d'ell a Roma. (s. I)

3. A Roma, a la via Tiburtina, sants Justí i Crescenci, màrtirs. (258)

4. A Tàrsia, lloc de Bitínia, hui Turquia, sant Eleuteri, màrtir. (s. IV)

5. A Pèrsia, actual Iraq, santa Ia, màrtir durant el regnat de Sapor II. (c. 632)

6. A Tours, població de Nèustria, actual França, commemoració de sant Eufroni, bisbe, que va participar en diversos concilis, va restaurar moltes esglésies a la ciutat, va erigir parròquies als llogarets i va promoure amb gran cura la veneració de la Santa Creu (573).

7. Als boscos de Panaia, prop de Catanzaro, a l'actual regió italiana de Calàbria, sant Onofre, eremita, insigne pels seus dejunis i per l'austeritat de vida. (995)

8. A Split, a Dalmàcia, actual Croàcia, sant Rainer, bisbe i màrtir, que, en primer lloc, va ser monjo, després va suportar grans patiments per defendre els drets de l'Església en la seu episcopal de Cagli i posteriorment va morir apedregat en la d'Split. (1180)

9. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beata Cecília, verge, que va rebre l'hàbit de religiosa de mans de sant Doménec, de la vida del qual i de l'esperit del qual va ser testimoni fidelíssima. (1290)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Horne, màrtir, monjo a la Cartoixa d'esta ciutat, en la qual mai es va apartar del compliment de la Regla. Debilitat per una llarga permanència en la presó durant el regnat d'Enric VIII, i sotmés finalment al suplici al patíbul de Tyburn, va emigrar a la dreta de Crist. (1540)

11. A Mont-real, a la regió de Quebec, al Canadà, beat Frederic Janssoone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, per al progrés de la fe, va difondre notablement les peregrinacions a Terra Santa. (1916)

12. A Madrid, a Espanya, beat Gonçal Gonzalo Gonzalo, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que en temps de persecució contra la religió, va confirmar amb la sang el testimoni de la seua fe en Crist. (1936)

13. A Barcelona, beats màrtirs Josep Batalla Parramón, prevere, Josep Rabasa Bentanachs i Gil Rodicio Rodicio, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales, que durant la mateixa persecució, van aconseguir la vida eterna amb la defensa de la fe. (1936)

14. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Enric Krzysztofik, prevere i màrtir, el qual, deportat, en temps de guerra, des de Polònia a una presó estrangera per haver-se professat cristià, va consumar entre suplicis el seu martiri. (1942)