8 d'agost de 2023, dimarts: Sant Doménec

Lectures de la missa:

Lectura primera Nm 12,1-13

Moisés no és com un altre profeta.

¿Com us atreviu a malparlar d'ell?

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, Maria i Aaron començaren a malparlar de Moisés. Li criticaven que s'haguera casat amb una dona del país de Cuix, i deien: «¿És que el Senyor només ha parlat amb Moisés? ¿No ens ha parlat igualment a nosaltres?» El Senyor ho va sentir. Ara bé, Moisés era l'home més humil que mai s'haja vist en la terra.

El Senyor va dir immediatament a Moisés, a Aaron i a Maria: «Eixiu els tres cap a la tenda de l'encontre». Ells hi anaren, i el Senyor va baixar en la columna de núvol, es va posar a l'entrada de la tenda, va cridar a Aaron i Maria, i s'acostaren els dos. El Senyor els va dir:

«Escolteu les meues paraules:

Si es tractara només d'un profeta,

jo, el Senyor,

em mostraria a ell en una visió

o li parlaria en somnis.

A Moisés, el meu servent,

li he donat molt més;

és l'home de confiança de tota ma casa:

jo li parle cara a cara,

obertament i sense figures,

i contempla la figura del Senyor.

¿Com us atreviu a malparlar

del meu servent Moisés?» 

I el Senyor se'n va anar, indignat contra ells.

El núvol es va allunyar de la tenda i, a l'instant, Maria va quedar coberta d'una lepra blanca la neu. Aaron es va girar cap a ella i va vore que havia quedat leprosa,

Aaron va suplicar a Moisés: «Senyor meu, no ens imposeu la pena que mereixem pel nostre poc enteniment i el nostre pecat. Que Maria no siga com un infant nascut mort, que ja té la carn mig corrompuda quan arriba al món». Aleshores Moisés va cridar al Senyor: «¡Déu meu, cureu-la, vos ho demane!»

Salm responsorial 50,3-4.5-6.12-13 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

vós que sou clement, 

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Prou reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, només contra vós he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet.

La sentència vos absoldrà,

el veredicte vos exculparà. R.

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,

restaureu en mi un esperit ferm.

No m'aparteu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Al·leluia cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor,

i entendrem la paraula del vostre Fill.

Evangeli Mt 15,1-2.10-14

Tota plantació que no és del meu Pare serà arrancada d'arrel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, uns fariseus i uns mestres de la Llei de Jerusalem s'acostaren a Jesús i li digueren: «¿Com és que els vostres deixebles violen la tradició dels antics? No es llaven les mans abans de menjar».

Jesús va cridar la gent i els va dir: «Escolteu i enteneu bé açò que vos dic: El que contamina l'home no és allò que entra en la boca, sinó allò que ix de la boca». Després els deixebles anaren a dir-li: «¿No sabeu que els fariseus s'han escandalitzat d'això que heu dit?»

Jesús els va respondre: «Tota plantació que no és del meu Pare serà arrancada d'arrel. Deixeu-los estar: són cegos, i voldrien guiar altres cegos, però sempre que un cego en guia un altre, els dos acaben caent en un clot».

* * * * *

 Doménec de Guzman, prevere (memòria ob.), titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur i d'una ermita de Petrés.

Memòria de sant Doménec, prevere, que, sent canonge d'Osma, es va fer humil ministre de la predicació als països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova manera de propagar la fe, va fundar l'Orde de Predicadors, per a renovar l'Església a la manera apostòlica de vida, i va manar als seus germans que s'entregaren al servei del proïsme amb l'oració, l'estudi i el ministeri de la Paraula. La seua mort va tindre lloc a Bolonya, el dia 6 d'agost. (1221)

• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (11 d'agost del 2013)
• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (9 d'agost del 2015)

Beat Antoni Silvestre i Moya, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i a l'Olleria)

Beata valenciana Pasqualina Gallén i Martí (Presentació de la Sagrada Família), escolàpia, màrtir (memòria a Morella)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'agost

2. A Albano, en la quinzena milla de la via Àpia, sants Secund, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs. (s. III/IV)

3. A Roma, en la setena milla de la via Ostiense, sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, màrtirs. (s. IV)

4. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, martiri de sant Marí, ancià d'Anazarb, que en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Lysia va ser decapitat, i el seu cos, per orde d'este prefecte, llançat a les feres perquè el devoraren. (c. 303-311)

5. A Milà, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Eusebi, bisbe, que va treballar intensament per la fe verdadera i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. (c. 462)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Sever, prevere. (c. s. V)

7. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, també a l'actual França, sant Mòmmol, abat del monestir de Fleury. (678)

8. A Cízic, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Emilià, bisbe, que, per defendre el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seua vida en el desterrament. (s. IX)

9. Al monestir de Göttweig, a l'actual Àustria, sant Altman, bisbe de Passau, que va fundar nombroses cases de clergues sota la Regla de Sant Agustí, va renovar la disciplina del clero i va morir en l'exili, expulsat de la seua seu per haver defés la llibertat de l'Església contra l'emperador Enric IV. (1091)

10. A Gallese, prop de Viterbo, a la regió italiana de Toscana, sant Famià, eremita, que, nascut a Colònia, després d'haver distribuït els seus béns entre els pobres i haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en este lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. (c. 1150)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Felton, màrtir, que va exposar públicament la butla d'excomunió emesa pel papa sant Pius V contra la reina Isabel I i, per este motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentres invocava el nom del Salvador, consumant així gloriosament el seu martiri. (1570)

12. A York, també a Anglaterra, beat Joan Fingley, prevere i màrtir, el qual, també durant el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va perir penjat. Amb ell es commemora el beat Robert Bickendike, que en aquell mateix període, sense que es conega el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. (1586)

13. Al llogaret Xixiaodun, prop de Xinhexian, a la província d'Hebei, a la Xina, sant Pau Ke Tingzhu, màrtir, que sent el responsable dels cristians del llogaret, durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, va oferir als altres, en ser esquarterat, un lluminós exemple de fermesa cristiana. (1900)

14. A la ciutat de Zamora, a Espanya, beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge, que va fundar la Congregació de Serventes de Sant Josep, per a promoure cristianament i socialment la dona mitjançant l'oració i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. (1905)

15. A Sydney, a Austràlia, santa Maria de la Creu (Maria Elena) MacKillop, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir després de múltiples dificultats i fatigues. (1909) Canonitzada en 2010.

16. A Poggio a Caiano, a la regió italiana de la Toscana, beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Franciscanes del Sagrat Cor de Jesús, per a la formació de la joventut i l'assistència als malalts. (1921)

17. Al Saler, prop de València, beat valencià Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu ferm testimoniatge de Crist. (1936)

18. A València, beates Maria de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia i màrtirs, que en la mateixa persecució van eixir gloriosament a l'encontre de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. (1936)

Són els seus noms: Presentació de la Sagrada Família (Pasqualina) Gallén i Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón i Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazària) Gómez i Lezaun, i Clemència de Sant Joan Baptiste (Antònia) Riba i Mestres.

19. Al lloc de Gusen, a Alemanya, beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va aconseguir la glòria del martiri. (1940)