Lectura primera Dt 10,12-22
Circumcideu els vostres cors.Vosaltres, que vau viure com a forasters,heu d'estimar els forastersLectura del llibre del DeuteronomiMoisés va dir al poble:«Poble d'Israel, ¿què espera de tu el Senyor, el teu Déu? Que el reverencies i seguixques els seus camins, que l'estimes i l'adores amb tot el cor i amb tota l'ànima; que observes els manaments i els decrets del Senyor que hui jo et confie per al teu bé.Mira: el cel, el cel del cel, la terra i tot el que conté són del Senyor, el teu Déu; però ell va preferir els vostres pares, els va estimar, i d'entre tots els pobles va escollir els seus descendents, que sou vosaltres, com ara podeu vore.Circumcideu els vostres cors, no sigueu mai més de cap dur. El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus i el Senyor dels senyors, Déu gran, poderós i temible, que no fa distincions de persones, ni es deixa subornar, fa justícia als òrfens i a les viudes, estima els forasters i els dona pa i vestit. També vosaltres, que vau viure com a forasters al país d'Egipte, heu d'estimar els forasters.Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l només a ell, sigues-li fidel i jura només pel seu nom. Ell és la teua alabança, ell és el teu Déu, que per tu ha fet estes gestes grans i prodigioses que has vist amb els teus ulls. Quan els teus pares entraren a Egipte, eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, ja t'ha fet tan nombrós com les estreles del cel».
Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)
Glorifica el Senyor, Jerusalem,alaba el teu Déu, Sió,que assegura les teues portesi beneïx dins de tu els teus fills.R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.Manté la pau en el teu territorii t'assacia amb la flor del blat.Envia órdens a la terra,i la seua paraula corre de pressa. R.Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.No ha obrat així amb cap altre poble,no els ha fet saber les seues decisions. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseirla glòria de Jesucrist, el nostre Senyor.
Evangeli Mt 17,22-27
El mataran, i ressuscitarà. Els fills no estan obligats a pagar el tribut᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, mentres anaven junts per Galilea, Jesús va dir als seus deixebles: «El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels hòmens, el mataran, i ressuscitarà el tercer dia». Els deixebles s'entristiren molt.Arribats a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple s'acostaren a Pere i li preguntaren: «¿Que no paga el tribut del temple, el vostre mestre?» Pere va respondre: «És clar que sí». Una vegada en casa, Jesús es va avançar a preguntar-li: «¿Què et pareix, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren els impostos o tributs, dels seus fills o dels estranys?» Pere li respon: «Dels estranys, naturalment».Li diu Jesús: «Per tant, els fills no hi estan obligats. Però no escandalitzem a ningú: ves al llac, tira l'ham, obri la boca del primer peix que pescaràs, i trobaràs la moneda que ens cal a tu i a mi per a pagar».
Després de l'hora nona:
A Elx: Nit de la Roà, vigília del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx
Memòries
El pare Kolbe en la seua època de novici |
Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir, cotitular d'una església parroquial de Benimaclet
Memòria de sant Maximilià Maria (Raimon) Kolbe, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que, fundador de la Milícia de Maria Immaculada, va ser deportat a diversos llocs de captivitat i finalment, internat en el camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, on es va oferir als botxins a canvi de la vida d'un altre captiu, oferint el seu ministeri com un holocaust de caritat i com a model de fidelitat envers Déu i els hòmens. (1941)
- J.M. Bausset: Sant Maximilià M. Kolbe (14 d'agost del 2015)
Beat Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir valencià (memòria a Gandia i la Pobla Llarga)
Beat Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir valencià (memòria a Chulilla i a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 14 d'agost
2. A Il·líria, a l'actual Croàcia, sant Ursicí, màrtir. (s. IV)
3. A Apamea, a Síria, sant Marcel, bisbe i màrtir, que, per haver abatut un temple dedicat a Júpiter, va morir a mans dels gentils enfurits. (c. 390)
4. A Roma, sant Eusebi, fundador de l'església del seu títol a la muntanya de l'Esquilí. (s. IV/V)
5. A Ross, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Facanan, bisbe i abat, que va fundar en este lloc un monestir, cèlebre per l'ensenyament de ciències sagrades i humanes. (s. VI)
6. A Oudenburg, lloc de Flandes, actual Bèlgica, mort de sant Arnulf [o Arnau o Arnold], bisbe de Soissons, que es va fer monjo després d'haver sigut soldat i, elevat a l'episcopat, es va esforçar sempre per la pau i la concòrdia, i va morir, finalment, al monestir que ell mateix havia fundat. (1087)
7. Prop de Montebaroccio, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, beat Sant d'Urbino Brancoisini, germà laic de l'Orde dels Germans Menors. (1390)
8. A Òtranto, a la regió de la Pulla, sants màrtirs, en número de quasi huit-cents, que comminats a renegar de la seua fe, durant una incursió de soldats otomans, van ser exhortats pel beat Antoni Primaldo, un ancià teixidor, a perseverar en la fe de Crist, i van obtindre així la corona del martiri en ser decapitats. (1480) Canonitzats en 2013.
9. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Doménec Ibáñez de Erquicia, prevere de l'Orde de Predicadors, i Francesc Shoyemon, novici en el mateix orde i catequista, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van rebre la mort pels qui odiaven el nom cristià. (1633)
10. A Coriano, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Isabel Renzi, verge, la qual, fundadora de les Mestres Pies de la Dolorosa, va posar tot el seu afany en què les xiquetes pobres reberen una formació humana i catequètica a l'escola. (1859)
11. A Picassent, l'Horta, beat valencià Vicent Rubiols i Castelló, prevere i màrtir, que durant la persecució va donar testimoni amb el martiri de la seua fe en Crist. (1936)
12. Al Saler, prop de València, beat valencià Fèlix Yuste i Cava, prevere i màrtir, al qual Déu va concedir el premi etern per la seua intrèpida fidelitat. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada