Gedeó, tu salvaràs Israel. Soc jo qui t'envieLectura del llibre dels JutgesEn aquells dies, l'àngel del Senyor va vindre a assentar-se a l'alzina d'Ofrà, propietat de Joaix, del clan d'Abièzer. Gedeó, el fill de Joaix, batia el blat dins del trull, per a que no el descobriren els madianites. L'àngel del Senyor se li va aparéixer i li va dir: «El Senyor és amb tu, guerrer valent».Gedeó contestà: «Perdó, senyor: si el Senyor està amb nosaltres, ¿per què ens passa tot açò? ¿On són les meravelles que ens contaven els nostres pares quan ens deien que el Senyor els havia tret d'Egipte? Ara ja no s'ocupa de nosaltres i ens ha deixat caure en mans dels madianites».El Senyor es va girar cap a ell i li va dir: «Ves. Ompli't de coratge; tu salvaràs Israel del poder dels madianites. ¿No soc jo qui t'envie?»Ell va respondre: «Perdó, senyor. ¿Com puc salvar Israel? El meu clan és el més pobre de Manasés, i jo soc el més jove de la casa de mon pare».El Senyor li diu: «Jo estaré amb tu, i venceràs els madianites com si foren un sol home».Li diu Gedeó: «Si de deveres m'heu concedit el vostre favor, doneu-me un senyal que demostre que sou vós qui em parleu: no us mogueu d'ací, per favor, fins que hauré vingut a portar-vos la meua ofrena i l'hauré deixada davant de vós».Li respon: «No em mouré d'ací fins que tornes».Gedeó va anar a coure un cabrit i amb una mesura de farina va fer pa sense rent. Posà la carn en un plat i el caldo en una olla, ho portà davall de l'alzina i li ho va presentar. L'àngel del Senyor li va dir: «Deixa la carn i els pans en esta roca i aboca-hi el caldo».Quan Gedeó ho va haver fet, l'àngel del Senyor tocà la carn i els pans amb la punta del bastó que tenia en la mà, i de la roca va eixir un foc que els va consumir. I en aquell mateix moment l'àngel del Senyor va desaparéixer. Gedeó va comprendre que era l'àngel del Senyor, i exclamà: «Ah, Senyor, he vist el vostre àngel cara a cara». Però el Senyor li va dir: «La pau siga amb tu: no tingues por, que no moriràs».Després Gedeó dedicà un altar al Senyor en aquell lloc i li donà este nom: «El Senyor és pau».
Jo escolte què diu el Senyor:Déu anuncia la pau al seu poblei als qui l'estimen:«Que no tornen a ser tan insensats».R. Déu anuncia la pau al seu poble.La fidelitat i l'amor es trobaran,s'abraçaran la justícia i la pau;la fidelitat germinarà de la terra,i la justícia mirarà des del cel. R.El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit.La justícia anirà davant d'ell,encaminarà els seus passos. R.
Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.
És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agullaque no que un ric entre en el Regne del cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Vos ho dic de veres: Un ric difícilment entrarà en el Regne del cel. Més encara: És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla que no que un ric entre en el Regne del cel». Quan els deixebles sentiren açò quedaren tan sorpresos que deien: «Si és així, ¿qui es podrà salvar?» Jesús se'ls va quedar mirant i els va dir: «Humanament és impossible, però per a Déu tot és possible».Llavors Pere li va dir: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per a seguir-vós. ¿Què ens tocarà?»Jesús li va respondre: «Vos ho dic de veres: vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'assentarà gloriós en el seu tron, també vosaltres us assentareu en dotze trons per a governar les dotze tribus d'Israel. I tots els qui pel meu nom han deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebran molt més i posseiran la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».
Memòria de la Benaurada Mare de Déu, Reina, que va engendrar al Fill de Déu, Príncep de la pau, el regne del qual no tindrà fi, i que és saludada pel poble cristià com a Reina del cel i Mare de misericòrdia.
Dia de Commemoració de les Víctimes d'Actes de Violència per raó de la Religió o les Creences (ONU, en castellà)
Llegenda de sant Guinefort (en francés)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 22 d'agost
2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simforià, màrtir, al qual, mentres era portat al suplici, des de la muralla de la ciutat sa mare l'exhortava amb estes paraules: «Fill, fill, Simforià, posa el teu pensament en Déu viu. Hui no se't lleva la vida, sinó que se't canvia per una millor». (s. III/IV)
3. A Roma, a la via Ostiense, al cementeri que porta el seu nom, sant Timoteu, màrtir. (303)
4. A Todi, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Felip Benizi, prevere de Florència, home de gran humilitat i propagador de l'Orde dels Servents de Maria, que considerava a Crist crucificat com el seu únic llibre. (1285)
5. A Bevagna, també a l'Úmbria, beat Jaume Bianconi, prevere de l'Orde de Predicadors, que va fundar en aquell lloc un convent i va refutar els errors dels nicolaïtes. (1301)
6. A Ocre, prop de Fossa, a la regió dels Abruços, de nou a Itàlia, beat Timoteu de Monticchio, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de la seua vida i el fervor de la seua oració. (1504)
7. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Percy, màrtir, comte de Northumberland, que, per la seua fidelitat a l'Església de Roma, durant el regnat d'Isabel I va aconseguir la palma del martiri en ser decapitat. (1572)
8. Al mateix lloc i durant el mateix regnat, beats Guillem Lacey i Ricard Kirkman, preveres i màrtirs, que, condemnats a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, van ser ajusticiats en el patíbul. (1582)
9. A Worchester, també a Anglaterra, sant Joan Wall, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que després d'haver exercit clandestinament el seu ministeri pastoral durant més de vint anys, en temps del rei Carles II, pel fet de ser sacerdot, va ser penjat i després esquarterat. (1679)
10. A Hereford, de nou a Anglaterra, el mateix dia i any, sant Joan Kemble, prevere i màrtir, que en temps de persecució va exercir el ministeri pastoral durant més de cinquanta anys i finalment, ja octogenari, va ser penjat per ser sacerdot, consumant així el martiri. (1679)
11. A Offida, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Bernat (Doménec) Peroni, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins, cèlebre per la seua simplicitat de cor, innocència de vida i admirable caritat envers els pobres. (1694)
12. En la mar enfront de Rochefort, a França, beat Elies Leymarie de Laroche, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonat en una sòrdida nau i cruelment maltractat, va exhalar el seu esperit. (1794)
13. A Miguelturra, Narcís de Esténaga y Echevarría, bisbe prior dels ordes militars, màrtir (1936)
14. A la localitat d'Starunja, al territori d'Stanislav, a Ucraïna, beat Simeó Lukač, bisbe i màrtir, qui, durant un govern hostil a la fe, va exercir clandestinament el seu ministeri en favor del ramat de catòlics de ritu bizantí, i amb una mort fidel va proclamar la glòria i l'honor de Crist el Senyor i de Déu. (1964)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada