17 d'agost de 2023, dijous XIX

Lectures de la missa:

Lectura primera Js 3,7-10a.11.13-17

L'arca de l'aliança del Senyor

vos precedirà en el pas del Jordà

Lectura del llibre de Josué

En aquells dies, el Senyor va dir a Josué:

«Des de hui tindràs un gran prestigi als ulls de tot el poble d'Israel: tots sabran que jo estic amb tu igual com vaig estar amb Moisés. Ordena als sacerdots que porten l'arca de l'aliança que es queden al Jordà quan arriben vora l'aigua».

Josué va dir als israelites: «Veniu, escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu: Ara sabreu que el Déu viu està present enmig de vosaltres: l'arca de l'aliança del Senyor de tota la terra vos precedirà en el pas del Jordà. Quan els sacerdots que porten l'arca del Senyor de tota la terra posaran els peus dins del Jordà, les aigües es dividiran: el corrent que baixa s'empantanarà».

Quan el poble va alçar del campament per a travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança anaven davant d'ell. El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tot el marge, però a penes els sacerdots que portaven l'arca arribaren al Jordà i posaren els peus en l'aigua, el corrent que baixava es detingué i formà com un pantà que s'estenia molt lluny, fins a la vila d'Adam, prop de Saretan. Quan el corrent que seguia cap a la Mar de l'Arabà, la Mar Morta, va acabar d'esgolar-se, el poble va passar el riu enfront de Jericó.

Els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança del Senyor es quedaren parats dins el llit eixut del Jordà fins que tots hagueren passat. Tot el poble d'Israel va passar el riu per terra eixuta.

Salm responsorial 113A,1-2.3-4.5-6

Quan els fills d'Israel eixiren d'Egipte,

la casa de Jacob d'un poble estranger,

la terra de Judà fou el seu santuari,

el país d'Israel la seua heretat.

R. Al·leluia.

El mar, en vore'ls, va fugir,

i el Jordà se'n tornà riu amunt;

les muntanyes saltaren com els moltons,

i els tossals com cries d'ovella. R.

¿Què tenies, mar, que vas fugir,

i tu, Jordà per a tornar riu amunt?

Per què saltàveu, muntanyes, com els moltons,

i els tossals, com cries d'ovella? R.

Al·leluia Salm 118,135

Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,

feu que el vostre servent aprenga els decrets.

Evangeli Mt 18,21-19,1

No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?».

Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Només començar, ja li van presentar u dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el rei va manar que vengueren tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seua dona i els seus fills, els vengueren com a esclaus, per a poder pagar el deute. Però ell se li va tirar als peus i li deia: «Tingueu paciència i vos ho pagaré tot». En este cas el rei va tindre compassió, el va deixar lliure i li va perdonar el deute.

Quan eixia, va trobar un del seus companys que tan sols li devia cent denaris, l'agafà i l'estrangulava dient-li: «Paga'm tot el que em deus». L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: «Tingues paciència i ja t'ho pagaré». Ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.

Els altres companys, en vore-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el va cridar i li va dir: «¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió del teu company, com jo vaig tindre compassió de tu?» I, indignat, el va posar en mans dels botxins, per a que el torturaren fins que pagara tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, es retirà de Galilea i se n'anà a la regió de Judea, a l'altra part del Jordà.

* * * * *

El Santíssim Crist de les Campanes (Albalat de la Ribera)

• J.M. Bausset: El Santíssim Crist de les Campanes (17 d'agost del 2015)

A Ador, festa a la Mare de Déu de Loreto

A Casinos, festa a Santa Bàrbara

A Vilallonga, festa a la Mare de Déu de la Font

A Castelló (la Ribera Alta), segon dia del tridu als Sants de la Pedra

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 d'agost

1. A Cízic, a l'Helespont, actual Turquia, sant Miró, prevere i màrtir, que, segons una tradició, durant l'imperi de Deci i sota el prefecte Antípatro, va ser decapitat després de patir nombrosos turments. (s. III)

2. A Cesarea de Capadòcia, també actualment a Turquia, sant Mamés o Mamet, màrtir, que, sent pastor de condició molt humil, va viure solitari en els boscos amb la màxima frugalitat i, per haver-hi proclamat la seua fe en Crist, va consumar el martiri durant l'imperi d'Aurelià. (273/274)

3. A la regió italiana de Sicília, mort de sant Eusebi, papa, valerós testimoni de Crist, que va ser deportat per l'emperador Majenci a esta illa, on va deixar la pàtria terrestre per a meréixer la celestial; traslladat el seu cos a Roma, va ser enterrat al cementeri de Calixt. (310)

4. A Frísia, a l'actual Holanda, sant Hieró, prevere i màrtir, de qui es conta que va rebre la mort a mans d'alguns pagans normands. (856)

5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, mort de sant Elies el Jove, que va ser monjo segons les regles dels Pares Orientals, i després d'haver patit molt per part dels sarraïns a causa de la fe, amb una fortalesa d'ànim invencible va portar una vida rigorosa d'oració i austeritat, tant a Calàbria com a Sicília. (903)

6. A Arcara Li Fusi, prop de Milazzo, a la regió italiana de Sicília, sant Nicolau Politi, eremita, que va portar una vida de màxima austeritat en una cova. (1107)

7. A Colle di Val d'Elsa, prop de Siena, a Toscana, regió també d'Itàlia, beat Albert, prevere, que va oferir al poble un insigne exemple de virtut. (1202)

8. A Montefalco, població de l'Úmbria, novament a Itàlia, santa Clara de la Creu, verge de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va regir el monestir de la Santa Creu i expressà extrem amor per la passió de Crist. (1308)

9. A Toledo, ciutat d'Espanya, santa Beatriu de Silva Meneses, verge, que va ser dama noble en la cort de la reina Isabel, però després, preferint una vida de major perfecció, es va retirar a les religioses de l'Orde de Sant Doménec durant molts anys i finalment fundà una nova institució amb el títol d'Orde de la Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1490)

10. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, prevere de l'Orde de Predicadors, i Miquel Kurobioye, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van ser condemnats a mort per la seua fe en Crist. (1633)

11. A la localitat de Saumur, prop d'Angers, a França, santa Joana Delanoue, verge, que, confiada totalment en l'ajuda de la divina Providència, va acollir primerament a sa casa a òrfenes, ancianes i dones malaltes i de mala vida, i després va fundar amb algunes companyes, l'Institut de Germanes de Santa Anna i de la Providència. (1763)

12. En la mar enfront de Rochefort, a França, beat Natal Hilari Le Conte, màrtir, que, clergue de la catedral de Bourges i encarregat de la música, durant la persecució desencadenada pels qui odiaven la religió va ser confinat en una nau, on va morir, per Crist, consumit per la malaltia. (1794)

13. Beata Leopoldina Naudet (1773- Verona, Itàlia 1834). Verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família.

14. Beata Maria-Elisabet Turgeon (1840- Rimouski, Quebec, Canadà 1881). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Sant Rosari. Dedicada a l'ensenyament dels xiquets pobres.

15. A Castellfollit de la Roca, prop de Girona, beat Enric Canadell, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia i màrtir, que va patir la mort a mans dels qui odiaven l'Església. (1936)