Lectures de la missa:
Lectura primera Rt 1,1-2a.3-6.14b-16.22
Noemí va tornar a Betlem amb Rut, la seua nora moabitaComença el llibre de RutEn temps dels jutges hi hagué fam en el país. Un home de Betlem de Judà va anar a viure als camps de Moab amb la seua dona i els seus dos fills. Ell es deia Elimèlec, i la seua dona, Noemí.Elimèlec va morir i ella quedà sola amb els dos fills. Els va casar amb dos jóvens moabites, Orpà i Rut, i van viure allí uns deu anys, però els fills també van morir, i Noemí quedà sense fills i sense marit.Noemí va emprendre el camí de retorn al seu país des dels camps de Moab amb les seues dos nores, perquè va saber que el Senyor havia visitat el seu poble i li havia concedit pa.Orpà va besar la seua sogra i se'n tornà a Moab, però Rut no se'n va voler separar. Noemí li deia: «Mira com la teua cunyada se'n torna i es queda amb el seu poble i els seus déus: ves-te'n amb ella». Però Rut li contestà: «No insistixques que t'abandone i em separe de tu. No, jo aniré a on tu vages i viuré on tu visques: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu».Així va ser com va tornar Noemí dels camps de Moab amb Rut, la seua nora moabita. Arribaren a Betlem quan començava la collita de l'ordi.
Salm responsorial 145,5-6.7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)
Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob;espera en el Senyor, el seu Déu,que ha fet el cel i la terra,el mar i tot el que conté.R. Alaba el Senyor, ànima meua.Ell es manté fidel per sempre,fa justícia als oprimits,dona pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els captius. R.El Senyor dona la vista als cegos,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor estima els justos;el Senyor guarda els forasters. R.Manté les viudes i els òrfens,però capgira els camins dels malvats.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Al·leluia Salm 24,4b.5a
Déu meu, ensenyeu-me els vostres camins,guieu-me en la vostra veritat.
Evangeli Mt 22,34-40
Ama el Senyor, el teu Déu, i ama els altres com a tu mateix᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per a provar-lo, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Eixe és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Ama els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'eixos dos».
* * * * *
Sant Lluís IX, rei de França, que es va distingir excepcionalment per la seua fe activa, tant en temps de pau com durant guerres interposades en defensa del cristianisme, i per la justícia en el govern, l'amor als pobres i la constància en les adversitats. Va tindre onze fills en el seu matrimoni, als quals va educar d'una manera immillorable i piadosa, i va gastar els seus béns i forces, i la seua vida mateixa, en l'adoració de la Creu, la corona d'espines i el sepulcre del Senyor, fins que, estant acampat prop de Tunísia, en la costa d'Àfrica del Nord, va morir contagiat de pesta. (1270)
Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella, Lluís IX amb només dotze anys accedí al tron de França, tenint a sa mare de regent i de bona educadora cristiana. Es casà amb Margarida de Provença. I, sense descuidar la penitència i la pregària, s’esforçà per posar pau i mirar pel bé dels seus súbdits.Emprengué expedicions per a alliberar el sepulcre de Crist i morí davant dels murs de Tunis el 25 d’agost de 1270. Canonitzat pel papa Bonifaci VIII en 1297.
Sant Josep de Calassanç, prevere (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València
- Sant Josep de Calassanç, prevere, que va promoure escoles populars per a la formació dels xiquets i adolescents en l'amor i en la saviesa de l'Evangeli, i va fundar a Roma l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia. (1648)
- J.M. Bausset: Sant Josep de Calassanç (25 d'agost del 2015)
Beat valencià Miquel Grau i Antolí, prevere, màrtir (memòria a Herbers). Beatificat en 2013
- Arquebisbat de Tarragona: Miquel Grau i Antolí, prevere.
Beat valencià Tomàs Díaz i Díaz (Bonaventura d'Arroyo Cerezo), caputxí, màrtir (memòria a Castellfabib).
- J.M. Bausset: Fra Bonaventura d'Arroyo Cerezo (2015)
Aniversari del naixement del pare Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta i químic (Alcoi 1864)
* * * * *
A Aigües, Almiserà, Almudaina, Ares del Maestrat, Beniaia, Finestrat, Gorga, Jarafuel, Llocnou d'en Fenollet, Montaverner, Sinarcas, festa
A Almoines, dia de festes patronals
A Beneixida, festes a l'Assumpció de la Mare de Déu i al Santíssim Crist de la Salut
A Beniatjar, festa a l'Assumpció de la Mare de Déu i a la Divina Aurora
A Benifato, festa a Sant Miquel
A Benimeli, festa al Santíssim Ecce Homo
A Chelva, dia de festes patronals
A Cirat, festa a Sant Bernat
A Estubeny, festa al Santíssim Crist de la Bona Alegria
A la Font d'en Carròs, festa al Santíssim Crist de l'Empar
A Fageca, festa a l'Esperit Sant
A Massalavés, dia de festes patronals
A Montroi, festa de l'Infant Diví
A Sellent, festa a la Puríssima Concepció
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 25 d'agost
3. A Roma, en la milla sisena de la via Aurèlia, sepultura dels sants Eusebi, Poncià, Vicent i Pelegrí, màrtirs. (s. inc.)
4. A Arle [Arlés], lloc de Provença, actualment França, sant Genís, màrtir, que encara catecumen, sent canceller es va negar a actuar contra els cristians i, perseguit en emprendre la fugida per a intentar salvar-se, va ser detingut pels soldats i batejat amb la seua pròpia sang. (303)
5. A Itàlica, actual Santiponce, prop de Sevilla, a la província hispànica de Bètica, sant Geronci, bisbe, que, segons la tradició, va morir empresonat. (s. IV)
6. A Agde, a la Gàl·lia Narbonense, hui França, sant Sever, abat del monestir que ell mateix va fundar en esta ciutat. (s. V)
7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Menes, bisbe, que ordenat pel papa sant Agapit, va restablir la comunió temporalment trencada amb el papa Vigili i va dedicar a la Divina Saviesa la gran església edificada per l'emperador Justinià. (552)
8. A Atane, al territori de Llemotges, a Aquitània, actualment França, sant Aredi, abat, que va compondre per al cenobi que havia fundat una sàvia regla extreta dels preceptes de diversos instituts de vida monàstica. (591)
9. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, hui Holanda, sant Gregori, abat, que, sent encara un adolescent, va seguir fidelment a sant Bonifaci quan intentava la conversió de Hesse i Turíngia, i posteriorment, per mandat d'este, va dirigir com a abat el monestir de Sant Martí i va governar l'església d'Utrecht. (775)
10. A Montefiascone, lloc de Toscana, regió de l'actual Itàlia, mort de sant Tomàs di Cantilupe, bisbe de Hereford, a Anglaterra, el qual, cèlebre pels seus coneiximents, es va mostrar sever amb si mateix, però excepcionalment generós envers els pobres. (1282)
11. A Shimabara, del Japó, beats màrtirs Miquel Carvalho, de l'Orde de la Companyia de Jesús, Pere Vásquez, de l'Orde de Predicadors, Lluís de Sotelo i Lluís Sasada, preveres, i Lluís Baba, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que van ser cremats vius a causa de la seua fe en Crist. (1624)
12. En un vell navili ancorat davant la costa de Rochefort, a França, beat Pau Joan Charles, prevere i màrtir, que, sent prior en l'Orde Cistercenc, en el furor de la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser conduït pels perseguidors des del monestir de les Septfontaines a una presó naval, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)
13. A Còrdova, a la República Argentina, beata Maria del Trànsit de Jesús Sacramentat Cabanillas, verge, que es va dedicar amb afany a la formació cristiana de la infància pobra i abandonada, i va fundar en este país l'Institut de les Germanes Missioneres del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1885)
14. A València, beat Lluís Urbano Lanaspa, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va afrontar una gloriosa prova per Crist. (1936)
15. Beata Maria Troncatti (1883- Sucúa, l'Equador 1969). Religiosa professa de la Congregació de les Filles de Maria Auxiliadora, i missionera en les selves de l'Equador.
16. Beat Lluís de la Consolació (Andreu) Bordino (1922- Torí, Itàlia, 1977). Religiós del Cottolengo, que va atendre a Crist a través dels malalts.
17. Beat Alexandre Dordi (1931- Santa, el Perú 1991). Sacerdot diocesà italià, missioner a la diòcesi de Chimbote, al Perú, assassinat per odi a la fe pels guerrillers comunistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada