Lectures de la missa:
Lectura primera Jt 2,11-19
El Senyor els donà jutges, però tampoc els feien cas
Lectura del llibre dels Jutges
En aquells dies, els israelites ofenien el Senyor amb el seu comportament: adoraven els Baals, abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet eixir del país d'Egipte, anaven darrere dels déus dels pobles de la redor i els adoraven. Així disgustaven el Senyor. L'abandonaren per a adorar els Baals i les Astartés.
El Senyor, indignat contra Israel, els deixà caure en mans dels saquejadors, que els deixaren en la misèria, i dels enemics de la redor, als quals no podien oferir resistència. En qualsevol empresa, la mà del Senyor es posava contra ells, tal com el Senyor els havia dit i jurat solemnement. Es trobaren en una situació molt desgraciada.
El Senyor els donà jutges que els salvaven dels saquejadors, però tampoc feien cas dels jutges i continuaven anant a d'altres déus i adorant-los. S'havien apartat ràpidament del camí seguit pels seus pares, encara obedients als manaments del Senyor: ells no l'obeïen.
Moltes vegades el Senyor els donava un jutge, l'afavoria durant tota la vida per a que salvara el poble dels seus enemics: el Senyor s'havia compadit d'ells en vore'ls gemegar davall del pes dels opressors. Però quan el jutge moria, tornaven a fer pitjor que els seus pares i altra vegada seguien altres déus, els adoraven i es prosternaren davant d'ells. No eixien mai del seu mal camí i de les seues pràctiques perverses.
No van exterminar els pobles del país
tal com el Senyor els havia manat,
es van mesclar amb els idòlatres
i es contagiaren dels seus costums.
R. Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Donaren culte als ídols,
caigueren en els seus paranys,
immolant als déus falsos
els fills i les filles. R.
Es deshonraren amb els seus costums,
es prostituïren amb les seues maldats,
i el Senyor es disgustà amb el seu poble,
avorrí la seua heretat. R.
¡Quantes vegades els alliberà el Senyor!
Però ells s'obstinaven en les seues actituds.
Quan va sentir el seu clam,
es va fixar en la seua desgràcia. R.
Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Si vols ser perfecte,
ves a vendre tot el que tens, i tindràs un tresor en el cel
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un jove es va acostar a Jesús i li va dir: «Mestre, ¿quina cosa bona hauria de fer per a obtindre la vida eterna?» Jesús li va contestar: «¿Per què em preguntes sobre què és bo? Només u és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments». Ell li va preguntar: «Quins?»
Jesús va dir: «No matar, no cometre adulteri, no robar, no declarar en fals contra un altre, honrar el pare i la mare, i estimar els altres com a tu mateix». El jove li respon: «Tot això ja ho he complit. Què em falta fer?» Jesús li diu: «Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i seguix-me». Quan aquell jove va sentir esta resposta, se'n va anar tot trist, perquè era molt ric.
* * * * *
Memòria del papa sant Pius X, que primer va ser sacerdot en una parròquia, i després bisbe de Màntua i patriarca de Venècia. Finalment, elegit Summe Pontífex, es va proposar com a programa de govern recapitular tot en Crist, cosa que va dur a terme amb simplicitat d'ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana amb la participació en l'Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina. (1914)
- J.M. Bausset: El papa Sant Pius X (21 d'agost del 2015)
Troballa de la Mare de Déu dels Lliris (Alcoi)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)
- Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)
Beat Salvador Estrugo i Solves, prevere i màrtir valencià (memòria a Alberic i Bellreguard).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 d'agost
2. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Agatònic, Gòtic i altres màrtirs, que, segons la tradició, van patir el suplici a Selímbria [actual Silivri] i en altres llocs. (s. III)
3. A Roma, a Camp Verano, santa Ciríaca [o Dominica], que va donar el seu nom al cementeri de la via Tiburtina, que ella mateixa havia donat a l'Església. (s. III/IV)
4. A Útica, a l'actual Tunísia, sant Quadrat, bisbe i màrtir, que, havent donat a tot el seu poble, clergues i seglars, fidel testimoni de fe en Crist, com a bon pastor, al cap de quatre dies va seguir el ramat que havia pasturat. (s. III/IV)
5. A Verona, als confins de Venècia, actual regió italiana, sant Euprepi, que és tingut com a primer bisbe d'eixa ciutat. (s. III/IV)
6. A Fordongianus, a la regió també italiana de Sardenya, sant Luxor [o Lussori o Luxori], màrtir. (s. IV)
7. Commemoració dels sants màrtirs Bassa i els seus tres fills, Teognis, Agapi i Pisti, dels qui es diu que Bassa, la mare, va patir el martiri a l'illa d'Alònia, i els fills a Edessa, a l'actual Turquia. (s. IV)
8. Al territori dels gàbals, a la Gàl·lia, hui França, sant Privat, bisbe i màrtir, que durant la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es donava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a trair el seu ministeri sacrificant als ídols, va morir destrossat a colps. (c. 407)
 |
| Sant Sidoni Apol·linar |
9. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Sidoni Apol·linar, que era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clarmont, i molt ben format en les coses divines i humanes, senyor així mateix de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l'Església i doctor insigne. (c. 479)
10. A Alzira, a la Ribera de Xúquer, commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l'Orde Cistercenc, i les seues germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist. (c. 1180)
Mem. ob. a la diòcesi de València, el 23 de juliol
- Sants Bernat, Maria i Gràcia (Cercapou)
11. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dang Dinh (Niêm) Viên, prevere, màrtir en temps de l'imperi de Minh Mang. (1838)
12. A Antananarivo, a Madagascar, beata Victòria Rasoamanarivo, la qual, després d'un matrimoni amb un home violent, i havent sigut expulsats de l'illa els missioners, va socórrer amb sol·licitud els cristians i va defendre l'Església enfront dels magistrats públics. (1894)
13. A Alberic, a la Ribera Alta, beat valencià Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir, que en temps de persecució va suportar tota classe d'adversitats per amor a Crist, fins a aconseguir la palma del martiri. (1936)
14. Al lloc del Morrot, prop de Barcelona, beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, a través de la mort va passar a la vida gloriosa. (1936)
15. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Bru Zembol, màrtir, qui, sotmesa Polònia, la seua pàtria, sota un règim hostil a Déu, a causa de la seua fe va ser deportat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per a entrar en la glòria. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada