7 d'agost de 2023, dilluns XVIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Nm 11,4b-15

Jo, a soles, no puc portar este poble

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, els israelites deien: «¡Qui ens poguera donar carn! ¡Com recordem el peix que menjàvem a Egipte per no res! ¡I els alficossos, els melons, les cebes i els alls! Però ara tenim resseca la gola: ací no veem res més que el mannà».

El mannà era com llavors de celiandre, d'aspecte semblant a la resina olorosa. La gent eixia a recollir-lo i el molien o el picaven en morters, el coïen a l'olla i en feien coques, que feien gust a pa d'oli. Durant la nit, quan queia la rosada sobre el campament, queia també el mannà.

Moisés va sentir com es lamentaven les famílies, reunides a l'entrada de cada tenda. El Senyor s'indignà molt, però Moisés es va disgustar i deia al Senyor: «¿Per què maltracteu el vostre servent? ¿Per què no he trobat gràcia als vostres ulls i, a més, em carregueu amb el pes de tot este poble? ¿Potser soc la mare que l'ha portat en les seues entranyes i l'ha posat al món, que ara em dieu que el porte als braços, com una nodrissa, cap a la terra que vau prometre als seus pares amb jurament? ¿D'on trauré jo carn per a tot este poble, que es queixa i me'n demana? Jo, a soles, no puc portar esta càrrega: és massa per a les meues forces. Si em voleu tractar d'esta manera, val més que em feu morir, si he trobat gràcia als vostres ulls; que no haja de vore més la meua desgràcia».

Salm responsorial 80,12-13.14-15.16-17 (R.: 2a)

El meu poble no m'escolta,

Israel no vol fer-me cas;

i els deixe amb el seu cor dur,

per la senda de la frivolitat.

R. Celebreu a Déu, la nostra força.

Si el meu poble m'escoltara,

si Israel caminara pel meu camí,

al moment jo venceria els seus enemics,

giraria la mà contra els seus adversaris. R.

Els qui detesten el Senyor l'adularien,

seria eixe el seu destí per sempre;

l'alimentaria amb la flor del blat

i amb la mel abundant de les roques. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,22-36

Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells dies, quan la gent ja havia menjat, Jesús va obligar els deixebles a pujar a la barca i avançar-se-li cap a l'altra vora, mentres ell deia adéu a la gent. Després de dir-los adéu, va pujar a soles a la muntanya a pregar. A la vesprada encara estava allí a soles.

La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veren, s'espantaren pensant que era una fantasma, i xillaren de por. Però Jesús els va dir de seguida: «No tingueu por, que soc jo».

Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua». Jesús va contestar: «Ja pots vindre». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar sobre l'aigua i va anar cap a Jesús. Però en vore que el vent era fort, es va acovardir i va començar a afonar-se. Llavors va cridar: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li va donar la mà i li va dir: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui estaven en la barca es prosternaren i digueren: «Realment sou Fill de Déu».

Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i ho feren saber per tota la regió. La gent li va portar tots els malalts i li pregaven que els deixara tocar tan sols la vora del seu mantell. Tots els qui el tocaren es posaren bons.

* * * * *

Sants Sixt, papa, i companys, màrtirs (mem. lliure)

 Sant Gaietà [o Gaetà o Caietà] de Thiene, prevere (mem. lliure), titular de l'església parroquial de Crevillent

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).

Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».

Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'agost

Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)

Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)

3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)

4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)

5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe. (s. IV)

6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)

7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. (d. 658)

8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)

9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)

10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)

11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)

12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)

13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)

14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)

15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1871)

16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)