Lectures de la missa:
Lectura primera Js 24,14-29
Escolliu hui quin déu voleu adorarLectura del llibre de JosuéEn aquells dies, Josué va dir al poble: «Reverencieu el Senyor, el vostre Déu, i adoreu-lo de veritat i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares adoraven quan vivien a la regió de l'Eufrates i a Egipte, i adoreu només el Senyor. Si no vos sembla bé tindre el Senyor per Déu, escolliu hui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l'Eufrates, o els déus dels amorreus, en el país dels quals ara viviu. Però jo i la meua família hem decidit adorar el Senyor».El poble va respondre: «Mai de la vida abandonarem el Senyor per a adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va traure amb els nostres pares de la terra d'Egipte, el lloc on érem esclaus; ell va obrar davant dels nostres ulls aquells grans senyals i ens va guardar per allà on anàvem, enmig de tots els pobles que havíem de travessar. El Senyor, finalment, va traure els amorreus i tots els qui vivien en este país. També nosaltres, per tant, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».Josué replicà: «No sereu capaços d'adorar el Senyor. Ell és sant, és el Déu recelós, que no consentirà les vostres infidelitats i els vostres pecats. Segur que l'abandonareu per a adorar déus estrangers, i ell se vos posarà en contra i, després d'haver-vos fet tant de bé, vos farà mal fins a fer-vos desaparéixer».El poble va respondre: «No, no. Nosaltres volem adorar el Senyor».Josué afegí: «Vosaltres sou testimonis que heu escollit el Senyor, per a adorar-lo només a ell».Ells li digueren: «Sí, en som testimonis».Josué contestà: «Ara vos heu de desfer dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i heu de donar els vostres cors al Senyor, Déu d'Israel».El poble li va dir: «Sí, volem adorar el Senyor, el nostre Déu, i obeir-lo sempre».Aquell dia Josué va fer una aliança per al poble a Siquem, li va donar unes lleis i unes prescripcions i ho escriví tot en el llibre de la Llei de Déu. Després prengué una gran pedra, la va plantar davall de l'alzina del santuari del Senyor i va dir a tot el poble: «Esta pedra serà un testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit i vos ho recordarà per a que no negueu mai el vostre Déu».Josué va dir adeu al poble, i se'n va anar cada u a la seua heretat. Després d'estos darrers fets, Josué, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys.
Salm responsorial 15,1-2. i 5.7-8.11 (R.: 5a)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,no hi ha felicitat en mi sense vós».Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.R. Senyor, heretat meua i calze meu.Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.També de nit instruïx el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, no cauré mai. R.M'ensenyareu el camí que du a la vida:en la vostra presència, alegria plena;al vostre costat, delícies per sempre. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Mt 19,13-15
No impediu que els xiquets vinguen a mi, perquè el regne del cel és dels qui són com ells᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, portaren a Jesús uns xiquets per a que els imposara les mans i pregara per ells, però els deixebles reprenien els qui els havien portat.Jesús va dir: «Deixeu estar els xiquets, no els impediu que vinguen a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells». Després els va imposar les mans i se'n va anar.
Memòries
 |
| Sant Lluís d'Anjou |
Sant Joan Eudes, prevere (mem. ll.)
Sant Joan Eudes, prevere, que es va dedicar durant molts anys a la predicació en les parròquies i va fundar després la Congregació de Jesús i Maria, per a la formació dels sacerdots en els seminaris, i una altra de religioses de la Mare de Déu de la Caritat, per a enfortir en la vida cristiana les dones penedides. Va fomentar d'una manera especial la devoció als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, fins que a Caen, de la regió de Normandia, a França, va descansar piadosament en el Senyor. (1680)
Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe (mem. ll.)
Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe de Pastura, a Colòmbia, de l'Orde d'Agustins Recol·lectes, que va dedicar tota la seua vida a anunciar l'Evangeli, tant a les Illes Filipines com a Amèrica del Sud, i va morir a Monteagudo, lloc de Navarra, a Espanya. (1906)
Beat Francesc de P. Ibáñez i Ibáñez, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i Penàguila)
Beates valencianes Maria dels Desemparats (del Santíssim Sagrament) Giner i Líster (memòria al Grau de València) i Teresa (de la Mare del Diví Pastor) Chambó i Palés (memòria a València), Àgueda (de Nostra Senyora de les Virtuts) Hernández i Amorós (memòria a Villena), Maria Dolors (de Sant Francesc Xavier) Vidal i Cervera (memòria a València), religioses carmelites de la Caritat, màrtirs.
Aniversari de la mort de Blai Pascal (1662)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 19 d'agost
3. Al lloc denominat Fabrateria Vetus, prop de Ceccano, al Laci, regió actualment italiana, sant Magne, màrtir. (s. inc.)
4. A Tarragona, a Hispània, sant Magí, màrtir. (s. inc.)
5. A Gaza, a Palestina, sant Timoteu, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Urbà, després de superar victoriosament molts turments, va ser cremat a foc lent. (c. 350)
6. A Cilícia, hui Turquia, sant Andreu, tribú, i companys soldats, que, segons la tradició, obtinguda amb l'ajuda divina una victòria sobre els perses, es van convertir a la fe de Crist i, acusats per este crim, en temps de l'emperador Maximilià van rebre una mort cruel en els congostos de la muntanya de Taure, a mans de l'exèrcit del prefecte Seleuc. (s. IV)
7. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç, sepultura de sant Sixt III, papa, que va restablir la concòrdia entre el Patriarcat d'Antioquia i el d'Alexandria, i a l'Urbs va erigir per al poble de Déu la basílica de Santa Maria la Major, a la muntanya de l'Esquilí. (440)
8. A la localitat de Sisteron, a França, sant Donat, prevere, de qui es diu que va portar vida d'anacoreta durant molts anys. (s. VI)
9. Al monestir de Bobbio, a Ligúria, a Itàlia, sant Bertulf, abat, successor de sant Atal en el govern d'este cenobi. (639)
10. A Nuremberg, al territori de Francònia, hui Alemanya, sant Sebald, eremita. (s. IX/X)
11. A Calàbria, a la Itàlia actual, sant Bertomeu di Simeri, prevere i abat, que, després d'haver portat vida eremítica, va fundar el monestir dels Grecs. (1130)
12. Al cenobi d'Igny, a França, beat Guerric, abat, el qual, verdader deixeble de sant Bernat, com que no podia donar exemple en el treball als seus germans per la fragilitat del seu cos, els confortava en la humilitat i caritat amb reiterades exhortacions espirituals. (1151/1157)
13. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a l'actual Itàlia, beat Lleó II, abat. (1295)
14. A Brignoles, a Provença, regió de França, mort de sant Lluís, bisbe, el qual, nebot del rei sant Lluís, va preferir la pobresa evangèlica a les lloances i honors del món i, encara jove en anys, però madur en virtut, va ser elevat a la seu de Tolosa, però a causa de la seua delicada salut, va descansar promptament en la pau del Senyor. (1297)
15. A Piacenza, a Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jordà de Pisa, prevere de l'Orde de Predicadors, que en llenguatge popular va exposar al poble la més alta doctrina amb la màxima senzillesa. (c. 1311)
16. A Acquapagana, al Picé, actualment regió italiana de les Marques, beat Àngel, eremita de l'Orde dels Camaldulencs. (1313)
17. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lluís Florés, prevere de l'Orde de Predicadors, Pere de Zúñiga, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i tretze companys*, mariners japonesos, que, desembarcats en el port i detinguts immediatament per la seua fe cristiana, després de diverses tortures van patir tots un únic martiri. (1622)
Els seus noms: Beats Joaquim Hirayama, Lleó Sukeyemon, Miquel Diaz, Antoni Yamada, Marc Takenoshima Shinyemon, Tomàs Koyanagi, Jaume Matsuo Denshi, Llorenç Rokuyemon, Pau Sankichi, Joan Yago, Joan Nagata Mataktichi i Bertomeu Mohioye.
18. A Dorchester, a Anglaterra, beat Hug Green, prevere i màrtir, que, ordenat a Duoai, va exercir el ministeri en la seua pàtria al llarg de trenta anys, fins que durant el regnat de Carles I, en ser esquarterat cruelment va meréixer ser associat a la passió de Crist. (1642)
19. A la Llosa de Ranes, comarca de la Costera, beat Francesc Ibáñez Ibáñez, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va acabar la seua vida en adhesió a Crist fins a la mort. (1936)
20. A la ciutat de Gandia, capital de la Safor, beat Tomàs Sitjar Fortià, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que en la mateixa persecució va escampar la seua sang per Crist. (1936)
21. Al Saler, terme de València, beates Elvira de la Nativitat de Nostra Senyora Torrentallé Paraire i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat i màrtirs, que en la prova de la fe en Crist Espòs, van obtindre el premi de la vida eterna. (1936)
Els noms són: Maria de Nostra Senyora de la Providència Calaf Miracle, Francesca de Santa Teresa d'Amezúa Ibaibarriaga, Maria dels Desemparats del Santíssim Sagrament Giner Líster, Teresa de la Mare del Diví Pastor Chambó Palets, Àgueda deNostra Senyora de les Virtuts Hernández Amorós, Maria dels Dolors de Sant Francesc Xavier Vidal Cervera, Maria de les Neus de la Santíssima Trinitat Crespo López i Rosa de Nostra Senyora del Bon Consell Pedret Rull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada