25 d'octubre de 2026, diumenge XXX

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze (2026, octubre)

DIUMENGE XXX DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ex 22,20-26

Si maltracteu les viudes i els òrfens,

s'encendrà la meua indignació contra vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

El Senyor diu:

«No maltractes ni oprimisques l'immigrant, que també vosaltres fóreu immigrants en el país d'Egipte.

No maltractes cap viuda ni cap orfe; si els maltractes, se'm queixaran a crits, i jo els escoltaré i, encés d'indignació, vos faré morir amb l'espasa: les vostres dones quedaran viudes, i els vostres fills, òrfens.

Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viuen amb tu, no faces com els usurers: no li exigisques interessos.

Si et quedes com a penyora la capa d'algú, li'l tornaràs abans que es ponga el sol perquè és tot el que té per a abrigar-se; sense la capa que el cobria, ¿amb què dormiria?

Si ell alça a mi el seu clam, jo l'escoltaré, perquè soc misericordiós».

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa,

roca i muralla que m'allibera.

R. Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa.

Déu meu, penyal on m'empare,

escut i força que em salva.

Invocaré el Senyor a qui venere

i em voré lliure dels enemics. R.

Beneït siga el Déu viu, el meu penyal.

Beneïsc el Senyor que em salva.

«Ha donat grans victòries al seu rei,

ha mostrat l'amor que té al seu Ungit». R.

Lectura segona 1Te 1,5c-10

Abandonàreu els ídols, per a servir a Déu i esperar el seu Fill

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu com vam actuar entre vosaltres per al vostre bé. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu sigut un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, perquè des de la vostra ciutat ha ressonat de la paraula del Senyor, i no solament a Macedònia i a Acaia; per tots els llocs parlen de la vostra fe en Déu, de manera que no ens cal afegir res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i vos convertíreu a Déu, per a servir només el Déu viu i verdader i esperar del cel el seu Fill, Jesús, que ell ressuscità d'entre els morts, i que ens alliberarà de la pena en el juí que ha de vindre.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; 

mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell

Evangeli Mt 22,34-40

Amaràs el Senyor, el teu Déu ama, i a qui tens prop com a tu mateix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i u d'ells, mestre de la Llei, per a posar-lo a prova, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment. Este és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Amaràs a qui tens prop com a tu mateix. D'estos dos manaments depén tota la Llei, i també els Profetes». 

 

A. El manament de l'amor presentat per Crist adquirix, a més, dos matisos. En primer lloc, l'íntima unitat entre l'amor a Déu i l'amor als altres, que Jesús entén com una mateixa cosa. Crist s'ha volgut identificar amb el qui tens prop i, d'esta manera, amar a qui tens prop és viure ja l'amor a Déu. En segon lloc, Crist es presenta com la plenitud de l'amor, com el seu model ideal: «Ameu-vos com jo vos he amat». El cristià està cridat a amar segons la mesura de Crist. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. «Per tal que meresquem aconseguir el que prometeu, concediu-nos estimar els vostres preceptes» (Co). I els seus preceptes són els manaments de la llei de Déu que Jesús ens ensenya. I es resumixen en «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment» —el principal i primer— i «Amaràs a qui tens prop com a tu mateix». I com a model d'eixe amor, Crist mateix que ens ha amat fins a donar la seua vida per nosaltres. I nosaltres hem d'amar-nos els uns als altres, com ell ens ha amat. L'Eucaristia, en la qual Crist continua entregant-se per nosaltres, és la font on bevem l'amor de Déu.

C. Jesús respon des de l'oració més important del seu poble, la que cada fidel repetia dos vegades al dia: el Shemá (Dt 6, 4-9). Precisament perquè estimar a Déu és escoltar-li i complir la seua voluntat, l'amor al proïsme és la conseqüència d'este manament principal. És el que ens recorda la primera lectura, i d'això donen exemple els cristians de Tessalònica: ells són pobres i viuen un amor que s'esforça pels altres, perquè han conegut al Déu viu i verdader per mitjà de Jesucrist. Este amor no és teòric sinó concret, no és un amor genèric, sinó que té rostre, perquè està al nostre costat i ens el trobem cada dia. És un amor que ens demana fer als altres el que volem que facen amb nosaltres. Que Déu ens concedisca estimar els seus preceptes d'esta manera.

• Missa d'À Punt (2023): Vós mireu el meu cor, l'essencial.
• Deme Orte: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * *

Beats Recared Centelles, Isidor Bover, Josep Pasqual Carda, Josep Maria Peris i companys, preveres i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Martirologi Romà

1. A Roma, a la catacumda de Trasó, de la via Salària Nova, sants Crisant i Daria, màrtirs, als quals va dedicar les seues lloances el papa sant Damas. (c. 253)

2. A Soissons, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, sants Crispí i Crispinià, màrtirs. (c. s. III) Patrons dels sabaters.

3. A Florència, a la Toscana, sant Miniat, soldat i màrtir. (c. s. III)

4. A Perigús [Périgeux], d'Aquitània, França actualment, sant Front [o Frontó], considerat com el primer anunciador de l'Evangeli en esta ciutat. (c. s. III)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants Martiri, subdiaca, i Marcià, cantor, que en temps de l'emperador Constanci, van ser assassinats pels arrians. (c. 351)

6. A Brescia, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que, ordenat per sant Ambrosi, es va distingir entre els prelats de l'època per la seua doctrina i les seues virtuts, va ensenyar al seu poble de paraula i amb els seus escrits, i va construir una basílica a la qual va anomenar "Concili dels Sants". (c. 410)

7. A la regió de Gavaldà [Gévaudan], a la Gàl·lia, hui França, sant Hilari, bisbe de Javols. (s. VI)

8. A la redor de Segòvia, sant Fructe, que va portar vida eremítica al costat d'una muntanya escarpada. (c. 715)

9. A Pécs, a Hongria, sant Maur [o Maurici], bisbe, home de sòlida formació eclesiàstica, que va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. (1070)

Teresa Ferragud i filles, màrtirs

10. A Vic, a Catalunya, sant Bernat Calbó, bisbe, qui va renunciar a l'ofici de jutge per a professar com a monjo cistercenc. Va ser abat del monestir de Santes Creus i, més tard, va resultar elegit per a la seu de Vic, promovent sempre la verdadera doctrina. (1243)

11. A Borgo Sant'Antonio, lloc del Piemont, a la Itàlia actual, mort del beat Tadeu Mac Cárthaigh, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda, el qual, víctima de les enveges dels poderosos, va haver d'eixir del seu país, i de viatge cap a Roma va descansar en el Senyor. (1492)

12. A Nules, beat valencià Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. (1936)

13. Beates Maria Teresa Ferragud i Roig i les seues filles Vicenta (Maria de Jesús), Joaquima (Maria Verònica), Maria Felicitat, clarisses caputxines, i Ramona Masià i Ferragud (Josepa de la Purificació), agostina descalça, màrtirs valencianes (memòria a Algemesí). (1936)

14. Beat Carles Gnocchi (1902- Milà 1956). Sacerdot diocesà, capellà militar, fundador de l'Obra Pro Juventute, hui Fundació Don Gnocchi, amb la finalitat d'assistir les víctimes de la guerra i pal·liar els seus sofriments.