7 d'octubre de 2025, dimarts XXVII: Mare de Déu del Roser

DIMARTS DE LA SETMANA XXVII / I

Mare de Déu del Roser

Oració col·lecta

Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors;
i feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, 
hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, 
sigam conduïts per la seua passió i la seua creu 
a la gloria de la resurrecció, 
amb la intercessió de santa Maria, verge.

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'partaren del mal camí i el Senyor es va desdir

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir:
«Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré».
Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la tota. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.
Quan el rei ho va saber, es va alçar del tron, es va llevar el mantell reial, es va cobrir amb roba de sac i s'assentà en la cendra. I va fer pregonar per la ciutat:
«Decret del rei i dels seus consellers. Que els hòmens i els animals, bèstiar gran i menut, no mengen res; que els animals no pasturen i que ningú els abeure. Que hòmens i bèsties es cobrisquen amb roba de sac i invoquen a Déu amb totes les seues forces. Que tots abandonen el mal camí i les accions violentes. ¡Qui sap si Déu s'ho repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!»
Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 129,1-2.3-4.7-8 (R.: 3)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
el meu clam que vos suplica.

R. Senyor, si tinguéreu en compte les culpes,
¿qui es podria sostindre?

Si tinguéreu en compte les culpes,
¿qui es podria sostindre?
Però de vós ve el perdó,
i així ens infoneu respecte. R.

Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimix Israel
de totes les seues culpes. R.

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l'acollí. Maria ha triat la millor part

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet on el va acollir una dona que es deia Marta.
Una germana d'ella, que es deia Maria, s'assentà als peus del Senyor i escoltava la seua paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per a poder-lo servir.
Es va acostar a Jesús i li digué: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat a soles per a fer la faena? Digueu-li que vinga a ajudar-me».
El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i inquieta per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha triat la millor part, i no li la llevaran».

* * * * *

Mare de Déu del Roser

(o Rosari)

En este dia es demana l'ajuda de la santa Mare de Déu per mitjà del Rosari o corona mariana, meditant els misteris de Crist sota la guia d'aquella que va estar especialment unida a l'Encarnació, Passió i Resurrecció del Fill de Déu (elog. del Mart. Romà).

En acció de gràcies per la victòria de Lepant (7 d'octubre de 1571), Pius V instituí a Roma la festa de la Mare de Déu de les Victòries. En 1573 esdevingué la festa del Rosari, en la qual demanem a Maria que ens faça combregar en els misteris del Senyor. [font: MCL, p. 1537]

La Mare de Déu del Roser (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfauir, Benejúzar, Benillup, Dos Aguas, Los Calpes (la Pobla d'Arenós), el Canyamelar (València), Fontanars dels Alforins, Heredades, Massamagrell, Novetlè, Lloc Nou de la Corona, Olocau, El Rebollar, Sedaví, Torrelamata, el Mareny de Barraquetes (Sueca), Rafal, la Torre de Lloris, el Verger i una d'Alacant. Patrona de Montitxelvo.

Aniversari del naiximent de Xavier Casp i Verger (Carlet 1915)

Santoral


Sant Marcel, màrtir. († Càpua, a la regió de Campània, a la Itàlia actual, s. III/IV)

Santa Justina, verge i màrtir. († Pàdua, Itàlia, s. III/IV)

Sants Sergi i Bacus. Icona del segle VII procedent
del monestir de Santa Caterina al mont Sinaí.
Ara en un museu d'art a Kíiv (Ucraïna)
Sants Sergi i Bacus [o Baccus], màrtirs. († Resafa, de la província d'Augusta Eufratense, hui Síria, s. III/IV)

Sergi va escampar la sang per Crist a Resafa (Sergiòpolis). El pelegrinatge a sant Sergi va ser un dels més cèlebres de l'antigor. La llegenda li adjunta el nom de Baccus. [font: MCL, p. 1541] 

Sant Marc, papa, que va fundar el títol in Pallacinis i va edificar una basílica al cementeri de Balbina, a la via Ardeatina, on va ser soterrat. († Roma, 336)

Marc va ser successor de sant Silvestre i governà la seu romana durant huit mesos (336). Sant Damas en fa un gran elogi. [font: MCL, p. 1540] 
 
Sant August, prevere i abat, al qual una malaltia li tenia mans i peus anquilosats, de manera que es recolzava sobre els genolls i colzes, i va ser miraculosament curat per intercessió de sant Martí. Va reunir molts monjos i es va dedicar a la pregària contínua. († Prop de Bourges, a Aquitània, hui França, c. 560)

Sant Pal·ladi, bisbe, que va erigir una basílica sobre el sepulcre de sant Eutropi i va fomentar el culte dels sants a la seua ciutat episcopal. († Saintes, també a Aquitània, c. 596)

Beat Martí, cognomenat Cid, que va fundar el cenobi de Bellofonte i el va agregar a l'Orde Cistercenc. († monestir de Bellofonte, anomenat després Valparaíso, al regne de Lleó, 1152)

Beat Joan Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, en la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau, i en la captivitat va continuar demostrant la seua fidelitat a Déu. († En la mar, enfront de Rochefort, a França, 1794)

Beat valencià Josep Llosà Balaguer, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir (memòria a Benaguasil). († Benaguasil, 1936)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

6 d'octubre de 2025, dilluns XXVII

DILLUNS DE LA SETMANA XXVII / I


Oració col·lecta

Oh Déu, que cridàreu a sant Bru, prevere, 
a servir-vos en la soledat; 
per la seua intercessió, concediu-nos que, 
enmig de les vicissituds d’este món, 
el nostre cor trobe sempre repòs en vós.

Lectura primera Jn 1,1-2,1.11

Jonàs va intentar fugir lluny de la presència del Senyor

Comença la profecia de Jonàs

El Senyor va fer sentir la seua paraula a Jonàs, fill d'Amitai, i li va dir: «Ves a predicar a Nínive, la gran ciutat, i fes-li saber que m'ha arribat el clam de la seua maldat».
Però Jonàs va intentar fugir a Tarsis, lluny de la presència del Senyor. Va baixar, per tant, a Jafa, va trobar un vaixell que anava a Tarsis, va pagar el passatge i es va embarcar per a anar-se'n a Tarsis, lluny de la presència del Senyor.
Però el Senyor va desencadenar sobre el mar un huracà i una tempestat tan violenta que pareixia que la nau s'havia de partir. Els mariners, desesperats, cridaven invocant cada u el seu déu i, per a alleugerir la nau, llançaren la càrrega a la mar. 
Mentrestant Jonàs s'havia gitat al fons de la coberta, on dormia profundament. El capità se li va acostar i li va dir: «¿Què fas ací, dormint? Alça't i invoca al teu Déu. Potser es recordarà de nosaltres i no morirem ofegats».
Els mariners es digueren entre ells: «Tirem sorts per a saber qui és el culpable d'este mal».
Tiraren les sorts i va tocar a Jonàs. Ells li demanaren que els explicara quin era el seu ofici, d'on venia, de quin país era, a quin poble pertanyia. Jonàs els va respondre: «Jo soc hebreu i venere el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra».
Quan els mariners saberen que Jonàs intentava fugir de la presència del Senyor, es van espantar i li van dir: «Què has fet!» Després li van preguntar què podien fer amb ell per tal que es calmara la mar, ja que el temporal anava creixent. Ell els va respondre: «Tireu-me a l'aigua i la mar es calmarà: és per culpa meua que s'ha desencadenat este temporal».
Els mariners intentaren tornar a terra a força de rems, però no podien, perquè la mar s'encrespava més i més. Per això invocaren al Senyor dient-li: «Ah, Senyor, si no volem naufragar hem de sacrificar la vida d'este home; no ens demaneu comptes de la mort d'un innocent, perquè vós, Senyor, heu volgut que fora així».
Després tiraren a Jonàs a l'aigua i es va calmar la tempestat. Aquells hòmens sentiren una gran veneració pel Senyor, oferiren una víctima i feren promeses.
Mentrestant el Senyor va disposar que un gran peix engolira a Jonàs, i Jonàs va estar dins del ventre del peix tres dies i tres nits. Després el Senyor va ordenar al peix que vomitara Jonàs a terra.

Salm responsorial Jn 2,3.4.5.8 (R.: 7c)

Enmig del perill he clamat al Senyor,
i ell m'ha respost.
He cridat auxili
des de l'entranya del país dels morts,
i vós m'heu escoltat.

R. Senyor, Déu meu,
heu tret de la fossa la meua vida.

M'heu llançat a les profunditats del mar,
i les fonts dels rius m'han engolit;
tots els rompents de les onades
m'han passat per damunt. R.

Jo pensava:
«M'heu privat de la vostra mirada.
Ah, si poguera contemplar de nou
el vostre temple sant!» R.

Quan ja se m'escapava la vida,
m'he recordat del Senyor.
Vos ha arribat la meua pregària,
ha arribat al vostre temple sant. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,
diu el Senyor:
Que vos ameu els uns als altres tal com jo vos he amat.

Evangeli Lc 10,25-37

¿I qui són eixos altres?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, un mestre de la Llei, per posar a prova a Jesús, s'alçà i li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿què he de fer per a heretar la vida eterna?» Jesús li va dir: «¿Què hi ha escrit en la Llei? ¿Com ho lliges?» Ell contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i ama els altres com a tu mateix». Jesús li va dir: «Ben contestat: fes això i viuràs». Però ell, volent justificar-se, preguntà a Jesús: «¿I qui són eixos altres que he d'estimar?» 
Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot; quan el va vore, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge, quan arribà i el va vore, se'n compadí. Se li acostà, li va amorosir les ferides amb oli i vi i li les embenà; després el pujà a la seua pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i el va cuidar. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Cuida'l i, si gastes de més, jo t'ho pagaré quan torne". ¿Quin d'eixos tres et pareix que va vore l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut a mans de bandolers?» 
Ell respongué: «El qui va tindre compassió d'ell». Jesús li digué: «Ves, i fes tu igual». 
 
* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)
Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

5 d'octubre de 2025, diumenge XXVII: Dia del Migrant i del Refugiat

DIUMENGE XXVII / Cicle C

Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat


Lectura primera Ha 1,2-3;2,2-4

El just reviurà per la seua fe

Lectura de la profecia d'Habacuc

¿Quant de temps, Senyor, demanaré auxili
sense que em sentiu?,
¿Quant de temps cridaré «¡violència!»
sense que em salveu?
¿Per què em feu contemplar tanta desgràcia?
¿Per què vos mireu de lluny l’opressió,
mentres jo he de presenciar la destrucció i la violència,
la querella i la discòrdia?

El Senyor m’ha respost:
«Posa per escrit la visió,
grava-la en unes tauletes
i que es puga llegir fàcilment.
La visió espera el seu moment,
però vola cap al seu compliment i no fallarà.
Espera-la, si és que tarda;
segur que vindrà sense demora.
L’injust s’esllanguirà [decaurà],
però el just reviurà per la seua fe».

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
acostem-nos per a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. ¡Si sentíreu hui la veu del Senyor!:
«No enduriu els vostres cors».

O bé:

Al·leluia.

Entreu, prostrem-nos amb humilitat, 
i adorem el Senyor, que ens ha creat,
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
les ovelles que ell guia. R.

¡Si sentíreu hui la seua veu!:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan em van temptar els vostres pares:
em posaren a prova, 
mal que havien vist les meues obres». R.

Lectura segona 2Tm 1,6-8.13-14

No t'avergonyixques de donar testimoni de nostre Senyor

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Fill meu, et recomane que procures avivar el do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans, perquè l'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de sobrietat. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; al contrari, patix amb mi per l'Evangeli, amb la força de Déu.
Tin com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb la fe i l'amor de Jesucrist. Guarda-la com un tresor valuós, amb l'ajuda de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.

Al·leluia 1Pe 1,25

La paraula del Senyor dura per sempre,
i esta és la paraula que vos han anunciat.

Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéreu fe

᛭ Lectura  de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». I ell els contestà: «Només que tinguéreu una fe com un gra de mostassa, diríeu a eixa morera: "Arranca't i planta't al mig del mar", i vos obeiria. 
¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torne del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se li havia manat? 
Igualment vosaltres, quan haureu fet tot el que està manat, digueu: "Som uns pobres servents: només hem fet el que havíem de fer"».

A. La fe és tema fonamental en este diumenge. En la primera lect. el profeta Habacuc es queixa de les dificultats del món que li va tocar viure, que posaven a prova la seua fe en Déu. I el Senyor li recorda que el just viurà per la seua fidelitat. No ens podem acovardir davant de les dificultats de la nostra època que dificulten l'evangelització. Per contra, no ens avergonyim de donar testimoni de nostre Senyor (cf. segona lect.). Hem de demanar-li al Senyor que augmente la nostra fe, ja que és un do de Déu (cf. Ev.). Una oració que en nosaltres ha de ser senzilla i freqüent. A més, hem de posar de la nostra part per a alimentar-la –especialment el diumenge– en l'escolta atenta de la Paraula de Déu. «¡Si sentíreu hui la veu del Senyor!: "No enduriu els vostres cors"» (salm resp.).

* * * * *

JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT


Santoral


Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. († Trèveris, Alemanya, s. IV)

Santa Caritina, màrtir. († Gorgos, a Cilícia, s. IV)

Commemoració de santa Mamlaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, actual Iraq, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II. († c. 343)

Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena del Delfinat, que, home ple de fervor per la justícia i l'honestedat, va saber restituir el vigor i l'esplendor de la religió cristiana en esta seu, durant llarg temps desproveïda de pastor. († Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienense, França actualment, c. 520)

Commemoració dels sants Maur [o Maure o Mur] i Plàcid, monjos, que des de la seua adolescència van ser deixebles de l'abat sant Benet. († s. VI)

Plàcid, deixeble de sant Benet (s. VI) i conegut únicament pels Diàlegs de sant Gregori el Gran, era venerat antigament com a confessor el 5 d'octubre, data en què el martirologi Jeronimià esmenta un màrtir homònim de Sicília. Al segle XI a Montecassino es van confondre els dos Plàcids, i un segle després, Pere el Diaca teixí la faula que el fa morir a Messina amb altres trenta-sis monjos. [font: MCL, p. 1534]

Els Diàlegs de Sant Gregori el Gran presenten sant Maur com un dels primers deixebles de sant Benet, i fa veure en ell la plasmació de l'ideal d'obediència. Segons una tradició poc fundada, Maur degué ser enviat a la Gàl·lia per establir un monestir. De fet, el nostre sant ha estat confós amb l'abat Maur Glanfeuil, a l'Anjou (s. VII). [font: MCL, p. 998]

Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir la seua Església amb munificència i sol·licitud pastoral. († Nevers, França, 816)

Sant Meinolf, diaca, que va construir i va enriquir el monestir de Böddeken, i el va confiar a una comunitat de vèrgens. († Paderborn, lloc de Saxònia, actual Alemanya, c. 857)

Commemoració de sant Froilà de Lugo, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, va propagar la vida monàstica i es va distingir per la seua beneficència cap als pobres. († León, 905)

Sant Atilà de Zamora, bisbe, que, quan era monjo monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. († Zamora, 916)

Beat Pere d'Imola, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seua caritat en la cura de malalts. († Florència, Itàlia, 1320)

Commemoració de santa Flora, verge de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos, a la Passió de Crist. († Beaulieu, en el territori de Cahors, a França, 1347)

Beat Sants, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. († Cori, lloc del Laci, a Itàlia, 1392)

Beat Raimund [o Raimond o Raimon] delle Vigne o de Càpua, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de qui va compondre una fidel biografia. († Nüremberg, a Baviera, actual Alemanya, 1399)

Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. († Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, 1470)

Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que, per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica, en temps de la reina Isabel I van ser penjats prop de la ciutat, però en diferents llocs. († Londres, 1588)

Santa Anna Schäffer, verge, la qual, als dèneu anys, en el seu ofici de serventa es va abrasir amb aigua bullent i, després, després d'agreujar-se el seu estat de salut, va viure amb ànim seré en esperit de pobresa i oració, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. († Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya 1925)

Beat Bertomeu Longo, jurisperit, que, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels llauradors i dels xiquets, va fundar el santuari del Rosari, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que generosament li va donar la seua piadosa esposa. († Pompeia, prop de Nàpols, a Itàlia, 1926)

Sant Tranquil·lí Ubiarco, prevere i màrtir, que en la persecució contra l'Església no va deixar de complir amb les seues funcions ministerials, per la qual cosa va ser penjat d'un arbre, i va acabar així el seu gloriós martiri. († Prop del lloc de Tepatitlán, a Mèxic, 1928)

Beat Rafael Alcocer Martínez (Cuesta de la Elipa, Madrid 1936). Màrtir. Sacerdot benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos, afusellat in odium fidei.

Santa Maria Faustina (Elena) Kowalska, verge de la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que va anunciar sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. († Cracòvia, a Polònia, 1938)

Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seua invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant de  l'església del lloc de Plonkowo, també a Polònia (1939)

Beat Albert Marvelli (Rimini, Itàlia 1918-1946). Laic, enginyer, polític, membre de l'Acció Catòlica.

at Cap comentari:
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

1 d'agost de 2026, dissabte XVII: Sant Feliu de Xàtiva

DISSABTE DE LA SETMANA XVII / II Oració col·lecta Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut,  concediu-nos que, de...

entrades populars