5 d'octubre de 2025, diumenge XXVII: Dia del Migrant i del Refugiat

DIUMENGE XXVII / Cicle C

Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat


Lectura primera Ha 1,2-3;2,2-4

El just reviurà per la seua fe

Lectura de la profecia d'Habacuc

¿Quant de temps, Senyor, demanaré auxili
sense que em sentiu?,
¿Quant de temps cridaré «¡violència!»
sense que em salveu?
¿Per què em feu contemplar tanta desgràcia?
¿Per què vos mireu de lluny l’opressió,
mentres jo he de presenciar la destrucció i la violència,
la querella i la discòrdia?

El Senyor m’ha respost:
«Posa per escrit la visió,
grava-la en unes tauletes
i que es puga llegir fàcilment.
La visió espera el seu moment,
però vola cap al seu compliment i no fallarà.
Espera-la, si és que tarda;
segur que vindrà sense demora.
L’injust s’esllanguirà [decaurà],
però el just reviurà per la seua fe».

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
acostem-nos per a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. ¡Si sentíreu hui la veu del Senyor!:
«No enduriu els vostres cors».

O bé:

Al·leluia.

Entreu, prostrem-nos amb humilitat, 
i adorem el Senyor, que ens ha creat,
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
les ovelles que ell guia. R.

¡Si sentíreu hui la seua veu!:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan em van temptar els vostres pares:
em posaren a prova, 
mal que havien vist les meues obres». R.

Lectura segona 2Tm 1,6-8.13-14

No t'avergonyixques de donar testimoni de nostre Senyor

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Fill meu, et recomane que procures avivar el do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans, perquè l'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de sobrietat. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; al contrari, patix amb mi per l'Evangeli, amb la força de Déu.
Tin com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb la fe i l'amor de Jesucrist. Guarda-la com un tresor valuós, amb l'ajuda de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.

Al·leluia 1Pe 1,25

La paraula del Senyor dura per sempre,
i esta és la paraula que vos han anunciat.

Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéreu fe

᛭ Lectura  de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». I ell els contestà: «Només que tinguéreu una fe com un gra de mostassa, diríeu a eixa morera: "Arranca't i planta't al mig del mar", i vos obeiria. 
¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torne del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se li havia manat? 
Igualment vosaltres, quan haureu fet tot el que està manat, digueu: "Som uns pobres servents: només hem fet el que havíem de fer"».

A. La fe és tema fonamental en este diumenge. En la primera lect. el profeta Habacuc es queixa de les dificultats del món que li va tocar viure, que posaven a prova la seua fe en Déu. I el Senyor li recorda que el just viurà per la seua fidelitat. No ens podem acovardir davant de les dificultats de la nostra època que dificulten l'evangelització. Per contra, no ens avergonyim de donar testimoni de nostre Senyor (cf. segona lect.). Hem de demanar-li al Senyor que augmente la nostra fe, ja que és un do de Déu (cf. Ev.). Una oració que en nosaltres ha de ser senzilla i freqüent. A més, hem de posar de la nostra part per a alimentar-la –especialment el diumenge– en l'escolta atenta de la Paraula de Déu. «¡Si sentíreu hui la veu del Senyor!: "No enduriu els vostres cors"» (salm resp.).

* * * * *

JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT


Santoral


Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. († Trèveris, Alemanya, s. IV)

Santa Caritina, màrtir. († Gorgos, a Cilícia, s. IV)

Commemoració de santa Mamlaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, actual Iraq, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II. († c. 343)

Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena del Delfinat, que, home ple de fervor per la justícia i l'honestedat, va saber restituir el vigor i l'esplendor de la religió cristiana en esta seu, durant llarg temps desproveïda de pastor. († Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienense, França actualment, c. 520)

Commemoració dels sants Maur [o Maure o Mur] i Plàcid, monjos, que des de la seua adolescència van ser deixebles de l'abat sant Benet. († s. VI)

Plàcid, deixeble de sant Benet (s. VI) i conegut únicament pels Diàlegs de sant Gregori el Gran, era venerat antigament com a confessor el 5 d'octubre, data en què el martirologi Jeronimià esmenta un màrtir homònim de Sicília. Al segle XI a Montecassino es van confondre els dos Plàcids, i un segle després, Pere el Diaca teixí la faula que el fa morir a Messina amb altres trenta-sis monjos. [font: MCL, p. 1534]

Els Diàlegs de Sant Gregori el Gran presenten sant Maur com un dels primers deixebles de sant Benet, i fa veure en ell la plasmació de l'ideal d'obediència. Segons una tradició poc fundada, Maur degué ser enviat a la Gàl·lia per establir un monestir. De fet, el nostre sant ha estat confós amb l'abat Maur Glanfeuil, a l'Anjou (s. VII). [font: MCL, p. 998]

Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir la seua Església amb munificència i sol·licitud pastoral. († Nevers, França, 816)

Sant Meinolf, diaca, que va construir i va enriquir el monestir de Böddeken, i el va confiar a una comunitat de vèrgens. († Paderborn, lloc de Saxònia, actual Alemanya, c. 857)

Commemoració de sant Froilà de Lugo, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, va propagar la vida monàstica i es va distingir per la seua beneficència cap als pobres. († León, 905)

Sant Atilà de Zamora, bisbe, que, quan era monjo monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. († Zamora, 916)

Beat Pere d'Imola, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seua caritat en la cura de malalts. († Florència, Itàlia, 1320)

Commemoració de santa Flora, verge de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos, a la Passió de Crist. († Beaulieu, en el territori de Cahors, a França, 1347)

Beat Sants, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. († Cori, lloc del Laci, a Itàlia, 1392)

Beat Raimund [o Raimond o Raimon] delle Vigne o de Càpua, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de qui va compondre una fidel biografia. († Nüremberg, a Baviera, actual Alemanya, 1399)

Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. († Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, 1470)

Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que, per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica, en temps de la reina Isabel I van ser penjats prop de la ciutat, però en diferents llocs. († Londres, 1588)

Santa Anna Schäffer, verge, la qual, als dèneu anys, en el seu ofici de serventa es va abrasir amb aigua bullent i, després, després d'agreujar-se el seu estat de salut, va viure amb ànim seré en esperit de pobresa i oració, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. († Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya 1925)

Beat Bertomeu Longo, jurisperit, que, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels llauradors i dels xiquets, va fundar el santuari del Rosari, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que generosament li va donar la seua piadosa esposa. († Pompeia, prop de Nàpols, a Itàlia, 1926)

Sant Tranquil·lí Ubiarco, prevere i màrtir, que en la persecució contra l'Església no va deixar de complir amb les seues funcions ministerials, per la qual cosa va ser penjat d'un arbre, i va acabar així el seu gloriós martiri. († Prop del lloc de Tepatitlán, a Mèxic, 1928)

Beat Rafael Alcocer Martínez (Cuesta de la Elipa, Madrid 1936). Màrtir. Sacerdot benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos, afusellat in odium fidei.

Santa Maria Faustina (Elena) Kowalska, verge de la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que va anunciar sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. († Cracòvia, a Polònia, 1938)

Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seua invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant de  l'església del lloc de Plonkowo, també a Polònia (1939)

Beat Albert Marvelli (Rimini, Itàlia 1918-1946). Laic, enginyer, polític, membre de l'Acció Catòlica.

at
Labels: , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

entrada destacada

5 d'octubre de 2025, diumenge XXVII: Dia del Migrant i del Refugiat

DIUMENGE XXVII / Cicle C Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat Lectura primera Ha 1,2-3;2,2-4 El just reviurà per la seua fe Lectura de...

entrades populars