DIMARTS DE LA SETMANA XXVII / I
Mare de Déu del Roser
Oració col·lecta
Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors;i feu que els qui, per l’anunci de l’àngel,hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill,sigam conduïts per la seua passió i la seua creua la gloria de la resurrecció,amb la intercessió de santa Maria, verge.
Lectura primera Jn 3,1-10
Els ninivites s'partaren del mal camí i el Senyor es va desdirLectura de la profecia de JonàsEl Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir:«Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré».Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la tota. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.Quan el rei ho va saber, es va alçar del tron, es va llevar el mantell reial, es va cobrir amb roba de sac i s'assentà en la cendra. I va fer pregonar per la ciutat:«Decret del rei i dels seus consellers. Que els hòmens i els animals, bèstiar gran i menut, no mengen res; que els animals no pasturen i que ningú els abeure. Que hòmens i bèsties es cobrisquen amb roba de sac i invoquen a Déu amb totes les seues forces. Que tots abandonen el mal camí i les accions violentes. ¡Qui sap si Déu s'ho repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!»Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Salm responsorial 129,1-2.3-4.7-8 (R.: 3)
Des de l'abisme vos cride, Senyor.Escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteuel meu clam que vos suplica.R. Senyor, si tinguéreu en compte les culpes,¿qui es podria sostindre?Si tinguéreu en compte les culpes,¿qui es podria sostindre?Però de vós ve el perdó,i així ens infoneu respecte. R.Israel espera el Senyor,perquè són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.És ell qui redimix Israelde totes les seues culpes. R.
Al·leluia Lc 11,28
Feliços els qui escolten la paraula de Déui la guarden.
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l'acollí. Maria ha triat la millor part Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús entrà en un poblet on el va acollir una dona que es deia Marta.Una germana d'ella, que es deia Maria, s'assentà als peus del Senyor i escoltava la seua paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per a poder-lo servir.Es va acostar a Jesús i li digué: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat a soles per a fer la faena? Digueu-li que vinga a ajudar-me».El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i inquieta per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha triat la millor part, i no li la llevaran».
* * * * *
Mare de Déu del Roser
(o Rosari)
En este dia es demana l'ajuda de la santa Mare de Déu per mitjà del Rosari o corona mariana, meditant els misteris de Crist sota la guia d'aquella que va estar especialment unida a l'Encarnació, Passió i Resurrecció del Fill de Déu (elog. del Mart. Romà).
En acció de gràcies per la victòria de Lepant (7 d'octubre de 1571), Pius V instituí a Roma la festa de la Mare de Déu de les Victòries. En 1573 esdevingué la festa del Rosari, en la qual demanem a Maria que ens faça combregar en els misteris del Senyor. [font: MCL, p. 1537]
La Mare de Déu del Roser (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfauir, Benejúzar, Benillup, Dos Aguas, Los Calpes (la Pobla d'Arenós), el Canyamelar (València), Fontanars dels Alforins, Heredades, Massamagrell, Novetlè, Lloc Nou de la Corona, Olocau, El Rebollar, Sedaví, Torrelamata, el Mareny de Barraquetes (Sueca), Rafal, la Torre de Lloris, el Verger i una d'Alacant. Patrona de Montitxelvo.
- Vicent Sorribes: Sant Rosari (1951)
- August Monzon: El Rosari en valencià (2003)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu del Roser (2014)
- Capella de la Mare de Déu del Rosari (Seu de València)
Aniversari del naiximent de Xavier Casp i Verger (Carlet 1915)
Santoral
Sant Marcel, màrtir. († Càpua, a la regió de Campània, a la Itàlia actual, s. III/IV)
Santa Justina, verge i màrtir. († Pàdua, Itàlia, s. III/IV)
 |
| Sants Sergi i Bacus. Icona del segle VII procedent del monestir de Santa Caterina al mont Sinaí. Ara en un museu d'art a Kíiv (Ucraïna) |
Sergi va escampar la sang per Crist a Resafa (Sergiòpolis). El pelegrinatge a sant Sergi va ser un dels més cèlebres de l'antigor. La llegenda li adjunta el nom de Baccus. [font: MCL, p. 1541]
Sant Marc, papa, que va fundar el títol in Pallacinis i va edificar una basílica al cementeri de Balbina, a la via Ardeatina, on va ser soterrat. († Roma, 336)
Marc va ser successor de sant Silvestre i governà la seu romana durant huit mesos (336). Sant Damas en fa un gran elogi. [font: MCL, p. 1540]
Sant August, prevere i abat, al qual una malaltia li tenia mans i peus anquilosats, de manera que es recolzava sobre els genolls i colzes, i va ser miraculosament curat per intercessió de sant Martí. Va reunir molts monjos i es va dedicar a la pregària contínua. († Prop de Bourges, a Aquitània, hui França, c. 560)
Sant Pal·ladi, bisbe, que va erigir una basílica sobre el sepulcre de sant Eutropi i va fomentar el culte dels sants a la seua ciutat episcopal. († Saintes, també a Aquitània, c. 596)
Beat Martí, cognomenat Cid, que va fundar el cenobi de Bellofonte i el va agregar a l'Orde Cistercenc. († monestir de Bellofonte, anomenat després Valparaíso, al regne de Lleó, 1152)
Beat Joan Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, en la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau, i en la captivitat va continuar demostrant la seua fidelitat a Déu. († En la mar, enfront de Rochefort, a França, 1794)
Beat valencià Josep Llosà Balaguer, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir (memòria a Benaguasil). († Benaguasil, 1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada