6 d'octubre de 2025, dilluns XXVII

DILLUNS DE LA SETMANA XXVII / I

Oració col·lecta

Oh Déu, que cridàreu a sant Bru, prevere, 

a servir-vos en la soledat; 

per la seua intercessió, concediu-nos que, 

enmig de les vicissituds d’este món, 

el nostre cor trobe sempre repòs en vós.

Lectura primera Jn 1,1-2,1.11

Jonàs va intentar fugir lluny de la presència del Senyor

Comença la profecia de Jonàs

El Senyor va fer sentir la seua paraula a Jonàs, fill d'Amitai, i li va dir: «Ves a predicar a Nínive, la gran ciutat, i fes-li saber que m'ha arribat el clam de la seua maldat».

Però Jonàs va intentar fugir a Tarsis, lluny de la presència del Senyor. Va baixar, per tant, a Jafa, va trobar un vaixell que anava a Tarsis, va pagar el passatge i es va embarcar per a anar-se'n a Tarsis, lluny de la presència del Senyor.

Però el Senyor va desencadenar sobre el mar un huracà i una tempestat tan violenta que pareixia que la nau s'havia de partir. Els mariners, desesperats, cridaven invocant cada u el seu déu i, per a alleugerir la nau, llançaren la càrrega a la mar. 

Mentrestant Jonàs s'havia gitat al fons de la coberta, on dormia profundament. El capità se li va acostar i li va dir: «¿Què fas ací, dormint? Alça't i invoca al teu Déu. Potser es recordarà de nosaltres i no morirem ofegats».

Els mariners es digueren entre ells: «Tirem sorts per a saber qui és el culpable d'este mal».

Tiraren les sorts i va tocar a Jonàs. Ells li demanaren que els explicara quin era el seu ofici, d'on venia, de quin país era, a quin poble pertanyia. Jonàs els va respondre: «Jo soc hebreu i venere el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra».

Quan els mariners saberen que Jonàs intentava fugir de la presència del Senyor, es van espantar i li van dir: «Què has fet!» Després li van preguntar què podien fer amb ell per tal que es calmara la mar, ja que el temporal anava creixent. Ell els va respondre: «Tireu-me a l'aigua i la mar es calmarà: és per culpa meua que s'ha desencadenat este temporal».

Els mariners intentaren tornar a terra a força de rems, però no podien, perquè la mar s'encrespava més i més. Per això invocaren al Senyor dient-li: «Ah, Senyor, si no volem naufragar hem de sacrificar la vida d'este home; no ens demaneu comptes de la mort d'un innocent, perquè vós, Senyor, heu volgut que fora així».

Després tiraren a Jonàs a l'aigua i es va calmar la tempestat. Aquells hòmens sentiren una gran veneració pel Senyor, oferiren una víctima i feren promeses.

Mentrestant el Senyor va disposar que un gran peix engolira a Jonàs, i Jonàs va estar dins del ventre del peix tres dies i tres nits. Després el Senyor va ordenar al peix que vomitara Jonàs a terra.

Salm responsorial Jn 2,3.4.5.8 (R.: 7c)

Enmig del perill he clamat al Senyor,

i ell m'ha respost.

He cridat auxili

des de l'entranya del país dels morts,

i vós m'heu escoltat.

R. Senyor, Déu meu,

heu tret de la fossa la meua vida.

M'heu llançat a les profunditats del mar,

i les fonts dels rius m'han engolit;

tots els rompents de les onades

m'han passat per damunt. R.

Jo pensava:

«M'heu privat de la vostra mirada.

Ah, si poguera contemplar de nou

el vostre temple sant!» R.

Quan ja se m'escapava la vida,

m'he recordat del Senyor.

Vos ha arribat la meua pregària,

ha arribat al vostre temple sant. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres tal com jo vos he amat.

Evangeli Lc 10,25-37

¿I qui són eixos altres?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, un mestre de la Llei, per posar a prova a Jesús, s'alçà i li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿què he de fer per a heretar la vida eterna?» Jesús li va dir: «¿Què hi ha escrit en la Llei? ¿Com ho lliges?» Ell contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i ama els altres com a tu mateix». Jesús li va dir: «Ben contestat: fes això i viuràs». Però ell, volent justificar-se, preguntà a Jesús: «¿I qui són eixos altres que he d'estimar?» 

Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot; quan el va vore, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge, quan arribà i el va vore, se'n compadí. Se li acostà, li va amorosir les ferides amb oli i vi i li les embenà; després el pujà a la seua pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i el va cuidar. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Cuida'l i, si gastes de més, jo t'ho pagaré quan torne". ¿Quin d'eixos tres et pareix que va vore l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut a mans de bandolers?» 

Ell respongué: «El qui va tindre compassió d'ell». Jesús li digué: «Ves, i fes tu igual». 

 

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)

• Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (AELC)
• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Bru (2014).
• Sant Bru (Cartoixa de Valldecrist)

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)