12 de juliol de 2025, dissabte XIV

DISSABTE XIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, que fecundeu la terra i sembreu els fruits de l’Esperit; 

beneïu els nostres treballs,

per a que la terra done un fruit abundant, 

a fi que amb estos béns que provenen de la vostra providència 

cooperem sempre a la vostra glòria.

Lectura primera Gn 49,29-33;50,15-26a

Déu vindrà a visitar-vos i vos farà eixir d'este país

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob va fer als seus fills les seues darreres recomanacions. Els va dir: 

«Ha arribat l'hora d'anar a reunir-me amb els meus pares. Soterreu-me amb ells a la cova del camp d'Efron, l'hitita: és la cova del camp de Macpelà, enfront de Mambré, al país de Canaan; Abraham va comprar aquell camp a Efron, l'hitita, per a tindre una sepultura en propietat. Allí estan soterrats Abraham i la seua dona Sara, Isaac i la seua dona Rebeca; allí vaig soterrar també a Lia». 

Són el camp i la cova comprats als hitites.

En acabar estes recomanacions, Jacob es va posar al llit, va morir i es va  reunir amb els seus pares.

Els germans de Josep, quan hagué mort son pare, tingueren por i pensaven: «Vejam si ara Josep ens perseguirà i voldrà fer-nos pagar el mal que li férem». Per això enviaren a Josep este missatge: «Ton pare, abans de morir, ens va fer este encàrrec: "Digueu a Josep que es digne perdonar-vos el vostre crim i el vostre pecat". Et vam fer molt de mal, però ara et preguem que perdones el nostre crim, ja que som servidors del Déu de ton pare». Josep plorava mentres escoltava estes paraules.

Després els germans acudiren i se li van tirar als peus; i li van dir: «Som els teus esclaus». Josep els va respondre: «No tingueu por. Jo no em vullc posar en lloc de Déu. Sí, vosaltres volíeu fer-me mal, però Déu en volia traure un bé. Déu es proposava salvar un gran poble, tal com hui ho està complint. No tingueu por: jo vos mantindré a vosaltres i a tots els vostres fills». Els va consolar i els va parlar cordialment.

Josep, amb tota la família de son pare, es va quedar a Egipte, on va viure fins a l'edat de cent deu anys. Va arribar a vore els nets d'Efraïm i va tindre als braços els fills de Maquir, fill de Manassés. Quan s'acostava el dia de la seua mort, Josep va dir als germans: «Jo em muic, però sapiau que un dia Déu vindrà a visitar-vos i vos farà eixir d'este país i vos portarà a la terra que ell va prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob». I va fer jurar als fills d'Israel que aquell dia s'emportarien d'Egipte els seus ossos. I va morir a l'edat de cent deu anys.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7 (R.: cf. 68,33)

Enaltiu el senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

feu l'elogi dels seus prodigis.

R. Busqueu a Déu sincerament,

i tindreu llarga vida.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

Busqueu el Senyor, penseu en el seu poder,

busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell és el Senyor, el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Al·leluia 1Pe 4,14

Feliços vosaltres si algú vos insulta per portar el nom de cristians:

l'Esperit de Déu reposa sobre vosaltres.

Evangeli Mt 10,24-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús va dir als apòstols:

«Un alumne no és més que el seu mestre, ni un criat més que l'amo: ja és prou si l'alumne arriba a 

ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si a l'amo de casa li han dit Beelzebul, més ho faran amb els seus familiars.

Per tant, no tingueu por d'ells, perquè no hi ha res secret que no haja de ser descobert; ni res tan amagat que no haja de ser conegut. Allò que vos dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que vos dic a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por, si de cas, dels qui poden fer que l'ànima i el cos es perden en l'infern.

¿No es venen dos pardalets per pocs diners? I ni u d'ells cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu vos té comptats cada u dels cabells. Per això, no tingueu por: valeu molt més que tots els pardalets junts.

A tota persona que em reconega davant dels hòmens, també jo la reconeixeré davant del meu Pare del cel, però al qui em negue davant de la gent, també jo el negaré davant del meu Pare del cel».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Àngelus, 25 de juny de 2017

El Senyor continua dient-nos, com deia als deixebles del seu temps: «No tingueu por!». No oblidem esta paraula: sempre, quan tingam alguna tribulació, alguna persecució, alguna cosa que ens faça patir, escoltem la veu del Senyor en el cor: «No tingueu por! No tindre por, vés avant! Jo estic amb tu!». No tingueu por de qui es riu de vosaltres i vos maltracta, i no tingueu por de qui vos ignora o «davant» vos honora però «darrere» combat l'Evangeli. Hi ha molts que davant ens somriuen, però després, per darrere, combaten l'Evangeli. Tots els coneixem. Jesús no ens deixa sols perquè som preciosos per a Ell. Per això, no ens deixa sols: cada u de nosaltres és preciós per a Jesús, i Ell ens acompanya. Que la Mare de Déu, model d'adhesió humil i valenta a la Paraula de Déu, ens ajude a entendre que en el testimoni de la fe no compten els èxits, sinó la fidelitat a Crist, reconeixent en qualsevol circumstància, fins i tot en les més problemàtiques, el do inestimable de ser els seus deixebles missioners.

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs. (s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe. (s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbert, abat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)