5 de juliol de 2025, dissabte XIII

DISSABTE XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Infoneu-nos, Senyor, 

l’esperit d’intel·ligència, de veritat i de pau, 

per a que conegam allò que vos és plaent 

i ho posem en pràctica amb unitat i concòrdia.

Lectura primera Gn 27,1-5.15-29

Jacob va suplantar el seu germà i li va prendre la benedicció

Lectura del llibre del Gènesi

Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no s'hi veia. Va cridar a Esaú, el seu fill gran, i li va dir: «Fill meu». Ell li va respondre: «¿Què manes?» Isaac va continuar: «Mira, jo ja soc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, ix a caçar, prepara'm un plat com a mi m'agrada i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meua benedicció abans de morir».

Rebeca havia sentit les paraules d'Isaac al seu fill Esaú. Després Esaú va eixir al camp a caçar una peça per a son pare.

Després Rebeca va prendre els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, li'ls va posar a Jacob, el fill menut, i li va cobrir les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li va donar el plat i el pa que havia preparat.

Jacob li ho va portar a son pare i li va dir: «Pare». Isaac li va respondre: «Sí, fill meu. ¿Qui eres?» Jacob li va dir a son pare: «Soc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Alça't, posa't a taula, menja la peça que he caçat i després dona'm la teua benedicció». Isaac li va preguntar: «Fill meu, ¿com és que has trobat caça tan prompte?» Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que m'eixira al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu, i deixa que et toque per a saber si tu eres el meu fill Esaú o no».

Jacob s'acostà a son pare, que el va tocar i va dir: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconéixer i el va beneir. Encara li va preguntar: «¿Eres el meu fill Esaú?» Ell li va respondre: «Sí que el soc». Li diu son pare: «Porta'm això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li va servir la caça i li va omplir el got de vi.

Després de menjar i beure, son pare li va dir: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el va besar, Isaac va sentir la fragància dels seus vestits i el va beneir amb estes paraules: 

 

«¡Oh, l'olor del meu fill!

És com l'olor d'un camp

que el Senyor beneïx.

Que Déu et done la rosada del cel

i la fertilitat de la terra,

que abunden el blat i el vi.

Que tingues pobles com a vassalls,

i nacions que et presten homenatge.

Sigues senyor dels teus germans,

que els fills de ta mare et presten homenatge.

Maleïts els qui et maleiran,

beneïts els qui et beneiran».

Salm responsorial 134,1-2.3-4.5-6 (R.: 3a)

Alabeu el nom del Senyor,

alabeu-lo, servents del Senyor,

vosaltres que esteu en la casa del Senyor,

en els atris de la casa del nostre Déu.

R. Alabeu el Senyor, perquè és  bo.

Alabeu el Senyor, perquè és  bo.

Canteu al seu nom, perquè és amable.

El Senyor va elegir el poble de Jacob,

els fills d'Israel, com a possessió seua. R.

Reconec la grandesa del Senyor,

el nostre Déu és més gran que tots els déus.

El Senyor fa tot el que ell es proposa,

en el cel i en la terra,

en el mar i en el fons dels oceans. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 9,14-17

¿Poden dejunar els convidats mentres l'espòs està amb ells?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia en què se l'emportaran, i en eixe cas sí que dejunaran. 

Ningú apedaça un vestit vell amb tela que encara no ha estat llavada: el pedaç estirarà el vestit i farà un esgarro pitjor. Ningú aboca vi nou en odres vells: els odres es rebentarien i es llançarien a perdre, i el vi s'escamparia. El vi nou, el posen en odres nous, i així es conserven els odres i el vi». 

 

MEDITACIÓ

 

Sant Agustí, Sermons, 210, 4-5 

 

El que dejuna com cal, s'humilia en el gemec de les oracions, o en la mortificació del seu cos, o s'allunya dels atractius de la carn amb el plaer de la saviesa espiritual. El Senyor ens parla ací de les dos classes de dejuni. El primer és el que humilia l'esperit quan diu: «No poden plorar els fills de l'espòs». L'altre és el que es dirigix al convit de l'ànima en aquelles paraules: «Ningú apedaça un vestit vell», etc. Després nosaltres hem de plorar amb raó, perquè se'ns ha arrabassat l'Espòs. Plorarem amb tanta major raó, com més encesos estiguem en el desig de posseir-lo. Alegreu-vos els qui vau poder gaudir de la seua presència abans de la seua passió, preguntar-li com volíeu i escoltar-lo com calia. Els nostres avantpassats van desitjar vore eixos dies anteriors a la seua vinguda i no els van vore; perquè estaven disposats de manera que ells anunciaren la seua vinguda; no van tindre la gràcia d'escoltar-lo: però en nosaltres es va complir allò de Sant Lluc (17,22): «Vindran dies en què desitjareu vore un d'eixos dies i no podreu». ¿Qui no plorarà, per tant? ¿Qui no dirà: Les meues llàgrimes han arribat a ser el meu pa durant el dia i la nit: dient-me cada dia: "¿On està el teu Déu?"? (Sal 41,4). Amb raó, per tant, desitjava l'Apòstol ser deslligat del seu cos i estar amb Crist (Fl 1).

* * * * * 

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).

Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]

Aniversari del naiximent de sant Francesc d’Assís (1182)

Aniversari de la defunció de l’escriptor Georges Bernanos (1948)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 5 de juliol

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)

2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir. (s. I)

3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)

4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defensat el concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)

5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)

6. A la muntanya Admirable, a Síria, santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove. (551)

7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat. (1000)

8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)

9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)

10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)

11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)