DISSABTE XIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Infoneu-nos, Senyor,l’esperit d’intel·ligència, de veritat i de pau,per a que conegam allò que vos és plaenti ho posem en pràctica amb unitat i concòrdia.
Jacob va suplantar el seu germà i li va prendre la benediccióLectura del llibre del Gènesi
Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no s'hi veia. Va cridar a Esaú, el seu fill gran, i li va dir: «Fill meu». Ell li va respondre: «¿Què manes?» Isaac va continuar: «Mira, jo ja soc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, ix a caçar, prepara'm un plat com a mi m'agrada i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meua benedicció abans de morir».Rebeca havia sentit les paraules d'Isaac al seu fill Esaú. Després Esaú va eixir al camp a caçar una peça per a son pare.Després Rebeca va prendre els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, li'ls va posar a Jacob, el fill menut, i li va cobrir les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li va donar el plat i el pa que havia preparat.Jacob li ho va portar a son pare i li va dir: «Pare». Isaac li va respondre: «Sí, fill meu. ¿Qui eres?» Jacob li va dir a son pare: «Soc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Alça't, posa't a taula, menja la peça que he caçat i després dona'm la teua benedicció». Isaac li va preguntar: «Fill meu, ¿com és que has trobat caça tan prompte?» Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que m'eixira al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu, i deixa que et toque per a saber si tu eres el meu fill Esaú o no».Jacob s'acostà a son pare, que el va tocar i va dir: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconéixer i el va beneir. Encara li va preguntar: «¿Eres el meu fill Esaú?» Ell li va respondre: «Sí que el soc». Li diu son pare: «Porta'm això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li va servir la caça i li va omplir el got de vi.Després de menjar i beure, son pare li va dir: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el va besar, Isaac va sentir la fragància dels seus vestits i el va beneir amb estes paraules:
«¡Oh, l'olor del meu fill!És com l'olor d'un campque el Senyor beneïx.Que Déu et done la rosada del celi la fertilitat de la terra,que abunden el blat i el vi.Que tingues pobles com a vassalls,i nacions que et presten homenatge.Sigues senyor dels teus germans,que els fills de ta mare et presten homenatge.Maleïts els qui et maleiran,beneïts els qui et beneiran».
Alabeu el nom del Senyor,alabeu-lo, servents del Senyor,vosaltres que esteu en la casa del Senyor,en els atris de la casa del nostre Déu.R. Alabeu el Senyor, perquè és bo.Alabeu el Senyor, perquè és bo.Canteu al seu nom, perquè és amable.El Senyor va elegir el poble de Jacob,els fills d'Israel, com a possessió seua. R.Reconec la grandesa del Senyor,el nostre Déu és més gran que tots els déus.El Senyor fa tot el que ell es proposa,en el cel i en la terra,en el mar i en el fons dels oceans. R.
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;també jo les conec i elles em seguixen.
¿Poden dejunar els convidats mentres l'espòs està amb ells?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia en què se l'emportaran, i en eixe cas sí que dejunaran.
Ningú apedaça un vestit vell amb tela que encara no ha estat llavada: el pedaç estirarà el vestit i farà un esgarro pitjor. Ningú aboca vi nou en odres vells: els odres es rebentarien i es llançarien a perdre, i el vi s'escamparia. El vi nou, el posen en odres nous, i així es conserven els odres i el vi».
* * * * *
Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada