15 de juliol de 2025, dimarts XV: Sant Bonaventura

DIMARTS XV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu totpoderós, concediu als qui celebrem 

el piadós traspàs de sant Bonaventura, bisbe, 

que progressem amb el seu magisteri 

i que imitem sempre la seua caritat ardent.

Lectura primera Ex 2,1-15a

Li va posar el nom de Moisés,

per a recordar que l'havia tret de l'aigua.

Quan ja era gran, va eixir un dia a vore els seus germans hebreus

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, un home de la família de Leví es va casar amb una xica de la mateixa tribu i van tindre un fill. Ella va trobar el xiquet tan preciós que el va amagar durant tres mesos. Quan ja no podia tindre'l amagat més temps, va untar amb betum i pega una cistella de papir, va posar dins el xiquet i la va deixar entre els joncs a la vora del Nil. La germana del xiquet es va quedar a l'aguait a certa distància, per a saber què passava.

La filla del Faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentres les seues serventes es passejaven per la vora. Va advertir la cistella entremig dels joncs i se la va fer portar per una esclava. Quan la va obrir, va vore un xiquet que plorava i se'n va compadir. Comprengué que era un fill d'hebreus. Al moment la germana del xiquet va dir a la filla del Faraó: «¿Voleu que vaja a buscar una nodrissa hebrea per a que vos el crie?» La filla del Faraó ho va consentir. La xica va cridar la mare del xiquet, i la filla del Faraó li va dir: «Cria-me'l, i jo et donaré la paga». La dona se'l va endur i el va criar.

Quan el xiquet es va fer gran, el va portar a la filla del Faraó, que l'adoptà com a fill i li va posar el nom de Moisés, per a recordar que l'havia tret de l'aigua.

Molt de temps després, quan Moisès ja era gran, va eixir un dia a vore els seus germans hebreus i va vore els treballs forçats que els imposaven. Va presenciar com un egipci pegava a un hebreu. Va mirar a banda i banda i, veent que no hi havia ningú, va matar l'egipci i el va enterrar en l'arena.

L'endemà va tornar a eixir, va trobar dos hebreus que es barallaven i va dir al que no tenia raó: «¿Per què pegues a un company?» Ell li va contestar: «¿Qui t'ha donat autoritat i t'ha fet el nostre jutge? ¿Que em vols matar tal com vas matar l'egipci?» Moisés va vore que el fet era conegut i que si el Faraó ho arribava a saber, el faria matar. Per això, tement per la seua vida, va fugir dels dominis del Faraó i es va refugiar al país de Madian.

Salm responsorial 68,3.14.30-31.33-34 (R.: cf. 33)

M'afone en un fangar profund

i no tinc on posar els peus,

he caigut en aigües fondes

i els remolins se m'enduen.

R. Busqueu a Déu i el vostre cor reviurà.

Jo vós pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu,

vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat. R.

Déu meu, soc un pobre malferit.

Que la vostra salvació em cure.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,

el magnificaré amb accions de gràcies. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà.

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 11,20-24

El dia del juí

la sort de Tir i Sidó i del país de Sodoma

serà més suportable que la vostra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va recriminar les ciutats a on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó hagueren vist els miracles que s'han fet ací, ja fa temps que haurien fet penitència, coberts de sac i cendra. Però jo vos dic que el dia del juí la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra.

I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs elevada fins al cel? ¡Baixaràs al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist s'hagueren fet a Sodoma, encara existiria el dia de hui. Però jo t'assegure que el dia del juí la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teua». 

 

* * * * *

Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.), patró de Pedreguer. Allí és festa local.

• J. M. Bausset: Sant Bonaventura (15 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de juliol

Sant Bonaventura

Memòria de la inhumació de sant Bonaventura, bisbe d'Albano, a Itàlia, i doctor de l'Església, celebèrrim per la seua doctrina, per la santedat de la seua vida i per les preclares obres que va realitzar en favor de l'Església. Com a ministre general va regir amb gran prudència l'Orde dels Germans Menors, i fou sempre fidel a l'esperit de sant Francesc; en els seus nombrosos escrits va unir erudició summa i pietat ardent. Quan estava prestant un gran servici al II Concili Ecumènic de Lió, va meréixer passar a la visió beatífica de Déu. (1274)

2. A Porto Romano, actual Fiumicino, també a Itàlia, sants Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs. (s. IV)

3. A Cartago, actualment Tunísia, en la via anomenada dels Escilitans, a la basílica de Faust, inhumació de sant Fèlix, bisbe de Tibiuca i màrtir, que davant l'orde del procurador Magnilià que es llançaren al foc els llibres de la Bíblia, va respondre que preferia ser abrasat ell abans que cremar les Sagrades Escriptures, i per esta resposta el procurador Anulí el va travessar amb l'espasa. (303)

4. També a Cartago, commemoració dels sants Catulí, diaca i màrtir, alabat per sant Agustí en un sermó al poble, i altres màrtirs, que reposen a la basílica de Faust. (303)

5. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Felip i deu xiquets. (c. s. IV)

6. A l'illa de Ténedo, a la mar Egea, davantde  la costa de l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Abudemi, màrtir. (s. IV)

7. A Nísibe, a Mesopotàmia, actualment l'Iraq, sant Jaume, primer bisbe d'esta ciutat, que va intervindre en el Concili de Nicea i va dirigir el seu ramat en pau, alimentant-lo espiritualment i defenent-lo amb energia dels enemics de la fe. (338)

8. Prop de Roermond, a la ribera del Mosa, a l'actual Holanda, sant Plequelm, bisbe, oriünd de Northúmbria, que va dedicar la seua vida a anunciar a molts les riqueses de la fe en Crist. (c. 713)

9. A Ansbach, a Francònia, hui Alemanya, sant Gumbert, abat, que va fundar este monestir en una casa de camp de la seua propietat. (c. 790)

10. A Tessàlia, a Grècia, trànsit de sant Josep, bisbe de Tessalònica, germà de sant Teodor Estudita, que durant la seua vida de monjo va compondre nombrosos himnes i, promogut després a l'episcopat, prompte va haver de patir moltes i aspres dificultats per a defendre la disciplina eclesiàstica i el culte de les sagrades imatges, després de la qual cosa va ser relegat a l'exili a Tessàlia, on va morir de fam. (832)

11. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Atanasi, bisbe, qui, després d'haver patit molt per les insídies del seu impiu nebot Sergi, va ser expulsat de la seua seu episcopal i, sumit en les tribulacions, va volar al cel a Véroli, país dels hèrnics. (872)

12. A Kíiv, ciutat antigament de Rússia i hui dia a Ucraïna, sant Vladímir, príncep, batejat amb el nom de Basili, que es va preocupar de propagar la fe ortodoxa entre els pobles que governava. (1015)

13. A Ratzeburg, a la regió de Schleswig-Hostein, a Germania, hui Alemanya, sant Ansuer, abat i màrtir, lapidat juntament amb altres vint-i-huit monjos de Wendes, per pagans contraris als qui predicaven l'Evangeli. (1066)

14. A Västeras, a Suècia, sant David, bisbe, el qual, originari d'Anglaterra, després d'abraçar la vida de monjo cluniacenc va anar a predicar la fe cristiana als suecs i, ja ancià, va morir piadosament al monestir que ell mateix havia fundat. (c. 1082)

15. A Breslau, a Silèsia, a l'actual Polònia, beat Cesles, un dels primers preveres de l'Orde de Predicadors, que va treballar pel regne de Déu a Silèsia i en altres regions pròximes. (1242)

16. A Montcalieri, població del Piemont, a Itàlia, beat Bernat, marqués de Baden, a qui el va sorprendre la mort mentres es dirigia a Orient per a defendre la població cristiana, després de la conquista de Constantinoble pels enemics. (1458)

17. Passió dels màrtirs beats Ignasi de Grevoleda, prevere, i trenta-huit companys, religiosos tots de l'Orde de la Companyia de Jesús*, que quan es dirigien a les missions del Brasil, la seua nau anomenada "San Jacobo", van ser assaltats per pirates i, en odi a la religió catòlica, traspassats tots ells amb espases i llances. (1570)

Els seus noms són: beats Diego d'Andrade, prevere; Gonçal Henriques, diaca; Antoni Soares, Benet de Castro, Joan Fernandes, Manuel Álvares, Francesc Álvares, Joan de Mayorga, Esteve de Zudaire, Alfons de Baena, Doménec Fernandes, un altre Joan Fernandes, Aleix Delgado, Lluís Correia, Manuel Rodrigues, Simó Lopes, Manuel Fernandes, Àlvar Mendes, Pere Nunes, Lluís Rodrigues, Francesc de Magalhaes, Nicolau Dinis, Gaspar Álvares, Blas Ribeiro, Antonio Fernandes, Manuel Pacheco, Pedro de Fontoura, Andreu Gonçalves, Maur Vaz, Diego Pires, Marc Caldeira, Antoni Correia, Ferran Sánchez, Gregori Escribano, Francesc Pérez Godoy, Joan de Zafra, Joan de Sant Martí, religiosos, i Joan, que es va unir a ells.

18. A Campi Salentina, a la regió italiana de la Pulla, sant Pompili Maria Pirrotti, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, cèlebre per l'austeritat de la seua vida. (1766)

19. A la mar, davant de la costa de Rochefort, beat Miquel Bernat Marchand, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat a Rouen per ser sacerdot, fou traslladat després a una vella nau, on va emmalaltir i va morir. (1794)

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Nguyên Bá Tuân, prevere i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per ser cristià i va morir de fam a la presó. (1838)

21. A París, a França, beata Anna Maria Javouhey, verge, fundadora de la Congregació de Religioses Missioneres de Sant Josep de Cluny, dedicades a la cura de malalts i a la instrucció cristiana de la joventut femenina, obra que la beata va aconseguir difondre també en terres de missió. (1851)

22. A la província de My Tho, a la Cotxinxina, actualment Vietnam, sant Andreu Nguyên Kim Thông Nam (Nam Thuông), màrtir, el qual, en temps de l'emperador Tu Duc, per ser catequista va ser primer empresonat i després desterrat, obligant-lo a caminar cap a l'exili encadenat i carregat amb un troç de fusta, per la qual cosa va morir durant el viatge com a autèntic màrtir. (1855)

23. Al poble de Bielsk Podlaski, a Polònia, beat Antoni Beszta-Borowski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser fet presoner pels enemics de la fe i, va descansar en la pau de Crist després de ser afusellat. (1943)