10 de juliol de 2025, dijous XIV: Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo

DIJOUS XIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Senyor Déu, que vau concedir als benaurats Carmel i Francesc

la gràcia de confirmar la fe en el vostre nom, en escampar la pròpia sang; 

concediu-nos, pels mèrits i exemples d'estos màrtirs, 

que s’enfortixca la fe dels fidels

i que tots els pobles siguen conduïts a la llum de l'Evangeli.

Lectura primera Gn 44,18-21.23b-29;45,1-5

És Déu qui m'ha enviat a Egipte per a salvar-vos la vida

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Judà es va acostar a Josep i li va dir: 

«Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no vos ofengueu que el vostre servent vos diga unes paraules.

Vós, senyor meu, preguntàreu als vostres servents si teníem pare i algun altre germà, i vos responguérem que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill menut, nascut quan ell ja era vell, i que    se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de sa mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu vindre el vostre germà menut, que el vullc vore. Si no, no vos tornaré a rebre".

Quan tornàrem a casa li ho vam explicar al pare. Quan ell ens va manar que vinguérem a comprar més provisions, li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà menut, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell va replicar: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meua muller va eixir de casa i no l'he vist més: segur que un animal salvatge el va devorar. Si ara em preneu este altre i li passa una desgràcia, fareu baixar amb dolor la meua vellesa al país dels morts"».

Josep no va poder dominar més l'emoció davant de tots els presents, i va ordenar que els feren eixir a tots. No quedava allí cap dels seus assistents en el moment que ell es va fer conéixer als seus germans. Josep es va posar a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i ho va saber tota la cort del Faraó.

Josep va dir als seus germans: «Jo soc Josep. ¿Encara viu mon pare?» Els seus germans, parats per tindre'l davant, no sabien què respondre. Però Josep els va dir que s'acostaren i els va repetir: «Jo soc Josep, el germà que vosaltres venguéreu a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no vos preocupeu ni vos dolga d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat ací abans que vosaltres, per a salvar-vos la vida».

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

Déu cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com un esclau.

R. Recordeu les meravelles que Déu ha obrat.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll, amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,7-15

No heu pagat res per a rebre este poder;

doneu-ho també sense pagar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus apòstols: 

«Feu camí i proclameu i anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. 

No heu pagat res per a rebre este poder; doneu-ho també sense pagar. No guardeu en la faixa ni or ni plata ni coure, no prengueu alforja per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguen.

Quan arribeu a una vila o a un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos en sa casa fins que deixeu aquell lloc.

Quan entreu en la casa, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; si no ho mereix, que esta pau torne a vosaltres. Si algú no vol acollir-vos o no vol escoltar les vostres paraules, a l'hora d'eixir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la pols dels peus. Vos dic de veres que el dia del juí la sort de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble». 

 

MEDITACIÓ 

 

Del papa Francesc, Homilia a Santa Marta,11 de juny de 2015 

 

Abans de res, Jesús envia a un camí. Un camí que, és clar, no és un simple passeig. El que fa Jesús és un enviament amb un missatge: anunciar l'Evangeli, eixir per a portar la salvació, l'Evangeli de la salvació. I esta és la tasca que Jesús dona als seus deixebles. Per això, qui roman paralitzat i no ix, no dona als altres el que ha rebut en el baptisme, no és un autèntic deixeble de Jesús. En efecte, li falta la missionarietat, li falta eixir de si mateix per a portar una mica de bé als altres. 

 

Hi ha també un altre itinerari del deixeble de Jesús, és a dir, l'itinerari interior, el del deixeble que busca el Senyor cada dia, en l'oració, en la meditació. I no és secundari: També eixe itinerari ha de recórrer el deixeble perquè, si no busca sempre a Déu, l'Evangeli que porta als altres serà un Evangeli dèbil, aigualit, sense força.

* * * * *

Sants valencians Carmel Bolta i Francesc Pinazo, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dos nous sants per a l'església de València (2024, juliol 10)
• Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo (Cercapou)
• J.M. Bausset: Els beats valencians màrtirs Carmel Bolta i Francesc Pinazo (10 de juliol del 2015)

A Espanya, Sant Cristòfol de Lícia, màrtir

• J.M. Bausset: Sant Cristòfol (10 de juliol del 2015)

Aniversari del naiximent de Joan Calví (1509)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de juliol

1. A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, que estan enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital, Marcial i Alexandre, en el dels Jordans; Silà, en el de Màxim; i Genar, en el de Pretextat, la memòria dels quals recorda i commemora hui conjuntament l'Església Romana, sentint-se honrada amb els seus triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants. (s. inc.)

2. A Roma, en la novena milla de la via Cornèlia, santes Rufina i Segona, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori de Sabina, hui regió del Laci, també a Itàlia, santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. (s. inc.)

4. A la província romana de l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Genar i Marí, màrtirs. (s. inc.)

5. A Konya, lloc de Licaònia, Turquia actualment, sant Apol·loni de Sardes, màrtir, de qui es diu que va patir el martiri de la crucifixió. (s. inc.)

6. A Nicòpolis, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a l'actual Turquia, sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres, que en temps de l'emperador Licini, i sent prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. (s. IV)

7. A Pisídia, de nou Turquia, sants Bianor i Silvà, màrtirs. (s. IV)

8. A Nantes, a la Bretanya Menor, hui França, sant Pascari, bisbe, que va acollir sant Hermeland, a qui havia cridat del convent de Fontenelle, al mateix temps que a dotze monjos, i el va enviar a l'illa d'Antres per a fundar allí un monestir. (s. VII)

9. A Tamise, a Flandes, actualment Bèlgica, santa Amalberga, a qui sant Wilibrord va imposar el vel de les vèrgens consagrades. (s. VIII)

10. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Pere Vincioli, prevere i abat, que va reconstruir la ruïnosa església dedicada a sant Pere, i a ella va unir un monestir on, després de véncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. (1007)

11. A Odense, ciutat de Dinamarca, sant Canut, màrtir, rei de gran fervor, que incrementà al seu regne el culte diví, va promoure l'estat clerical i, després d'haver fundat les esglésies de Lund i Odense, va ser finalment assassinat per uns sediciosos. (1086)

Patró de Dinamarca. Rei cristià en temps bàrbars i turbulents en què es barregen desconcertadament empreses guerreres i missioneres, invasions, conquestes i actes de justícia no poc expeditius amb mostres de pietat ardent. Ja proclamat rei, va reprimir amb vigor implacable sublevacions dels seus súbdits, va dipositar la seua corona al peu del crucifix, va lluitar contra els estonis i va fundar hospitals, esglésies i monestirs; no va ser gens tou com a monarca, però ningú més sol·lícit que ell envers els ancians i els malalts, a qui visitava, consolava i curullava de grans almoines. Uns rebels li van posar una trampa a l'illa de Fionia, i després de fingir que se sotmetien el van assetjar a l'església de Sant Albà amb uns quants cavallers lleials. Allí va confessar, es va prosternar al peu de l'altar, va perdonar els seus enemics i es va disposar a lliurar l'última baralla. Així va morir Canut. Se'l va considerar màrtir, i l'any 1100 el Papa va autoritza-ne el culte. (Font)

12. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Ainés de Jesús (Sílvia) de Romillon, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)

13. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, hui Vietnam, sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes, que en temps de l'emperador Minh Mang van ser ofegats per la seua fe en Crist. (1840)

14. A Damasc, a Síria, mort dels màrtirs sants Manuel Ruiz i López, prevere, i deu companys*, dels quals set eren de l'Orde dels Germans Menors i tres germans fidels de l'Església maronita, que, entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota classe de vexacions a causa de la seua fe i van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. (1860)

* Els noms són: sants Carmel Bolta, Pere Soler, Nicolau Maria Alberca, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Santiago Fernández, religiosos de l'Orde de Germans Menors; Francesc, Mooci i Rafael Massabki, germans carnals.