14 de juliol de 2025, dilluns XV: Beat Gaspar Bono

DILLUNS XV DEL TEMPS ORDINARI / I

Dedicació de la catedral d'Oriola (lectures, més avant)

Oració col·lecta

Oh Déu, que ens vau donar en el beat Gaspar Bono 

un model singular d'amor cap a vós

en l'exercici del ministeri pastoral;

concediu-nos, per la seua intercessió,

caminar darrere dels seus passos

fins a aconseguir els premis eterns.

Lectura primera Ex 1,8-14.22

Si no ho sabem impedir, el poble d'Israel anirà creixent

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, va pujar al tron d'Egipte un nou rei que no havia conegut a Josep, i va dir al seu poble: «Estos israelites són un poble més nombrós i més fort que nosaltres. Si no prenem mesures, aniran creixent i, el dia que hi haja guerra, serien capaços d'aliar-se amb els nostres enemics, de combatre contra nosaltres, i anar-se'n del país».

Per això, nomenaren uns encarregats per a oprimir-los amb treballs durs; així construïren per al Faraó dos centres d'intendència, les ciutats de Pitom i de Ramsés. Però com més els oprimien, més creixien i es propagaven, i els egipcis els veen com una amenaça. Per això els esclavitzaren sense compassió i els amargaven la vida amb els treballs més durs: pastar argila, fer rajoles i tota classe de faenes al camp. Els esclavitzaven sense pietat. 

Finalment el Faraó va donar orde als egipcis que tiraren al Nil tots els xiquets hebreus que nasqueren, i que deixaren en vida només les xiquetes.

Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)

Si el Senyor no haguera estat al nostre favor

—que responga el poble d'Israel—,

si el Senyor no haguera estat al nostre favor,

quan uns hòmens intentaven assaltar-nos,

ens haurien devorat ben vius:

tan gran era la fúria que portaven.

R. El nostre auxili és el nom del Senyor.

Quan la riuada ens vingué damunt,

ens hauria passat la inundació

més amunt del coll,

més amunt del coll ens hauria passat

la crescuda de les aigües.

Beneït siga el Senyor,

que no ens deixa caure en les seues dents. R.

Hem salvat la vida com pardalet que fuig

del llaç dels caçadors.

S'ha trencat el llaç i tots hem fugit.

El nostre auxili és el nom del Senyor,

que ha fet el cel i la terra. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 10,34-11,1

No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:  

«No vos penseu que he vingut a sembrar pau en la terra: no he vingut a sembrar pau, sinó espases. He vingut a posar el fill en contra del pare, la filla en contra de la mare i la nora en contra de la sogra. Els enemics de cada u seran els mateixos de sa casa. Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. Qui vullga guardar la vida, la perdrà, però qui arribe a perdre-la per mi, la trobarà. Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull a qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justs. I tot el qui done un got d'aigua fresca a un d'estos menuts, només perquè és el meu deixeble, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa». 

Quan Jesús va acabar de fer als dotze deixebles estes recomanacions, se'n va anar a predicar i a ensenyar per aquells pobles. 

 

DEDICACIÓ DE L'ESGLÉSIA CATEDRAL D'ORIOLA 

Festa a la diòcesi d'Oriola-Alacant

Lectura primera Ez 43,1-2.4-7a

La glòria del Senyor omplia el santuari

Lectura de la profecia d’Ezequiel 

 

L’àngel em conduí a la porta que dona a l’orient, d’on venia la glòria del Déu d’Israel. Brogia com el so d’un aiguat impetuós, i la seua glòria il·luminava la terra. La glòria del Senyor entrà al temple per la porta que dona a l’orient. I l’Esperit em va elevar i em feu entrar a l'atri interior; la glòria del Senyor omplia el santuari. Un home estava dret al meu costat, i en vaig sentir un altre que em deia des del santuari: «Fill d’home, has vist el lloc on tinc el sitial, on pose les plantes dels peus; ací habitaré per sempre enmig del poble d’Israel». 

 

Salm responsorial 94,1-2.3-5.6-7 (R.: cf. 2a)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la roca que ens salva;

acostem-nos a ell per a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Acostem-nos a benelr el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor és Déu sobirà,

rei de reis, per damunt de tots els déus;

té en la mà les entranyes de la terra:

i són d’ell els cims de les muntanyes;

la mar és d’ell, perquè ell l’ha feta,

les seues mans han modelat la terra ferma. R.

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.

Ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia. R.

 Lectura segona Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 

 

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 

 

Al·leluia

Tindré enmig d'ells el meu tabernacle:

jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble

 Evangeli Lc 19,1-10

Hui s'ha salvat esta casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va anar de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia perquè era baix d'estatura. Per això, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar els ulls i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar a ta casa». Zaqueu va baixar de seguida i el va acollir amb alegria.

Tot aquell que ho va vore murmurava contra Jesús i comentava el fet que s'haguera quedat en casa d'un pecador. Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restituiré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui s'ha salvat esta casa, ja que este home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

• J.M. Bausset: La dedicació de la catedral d'Oriola (14 de juliol del 2015).

Beat Gaspar Bono, prevere (mem. lliure a les diòcesis de València i Mallorca).

• Beat Gaspar Bono (Cercapou)

Sant Camil de Lel.lis, prevere (mem. lliure).

• J.M. Bausset: Sant Camil de Lel.lis (14 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de juliol