DIMECRES XIV DEL TEMPS ORDINARI / I
Oh Déu, que heu sotmés al treball humàles forces de la naturalesa;feu que, donats a la nostra faena amb esperit cristià,exercim cap als germans una caritat sincerai merescam aportar el nostre esforça la perfecció de la vostra creació.
Ara paguem el mal que vam fer al nostre germàLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, quan la fam es va estendre per tot el país d'Egipte, el poble va demanar pa al Faraó i ell va respondre a tota la gent del país que anara a Josep i fera tot el que Josep li diguera.A mesura que s'estenia la fam per tot el país d'Egipte, Josep va obrir els seus graners i venia blat als egipcis perquè hi havia molta fam en el país. I de tots els altres països també venia gent a comprar blat a Josep, perquè hi havia molta fam per totes parts.Des del país de Canaan, on també passaven fam, vingueren igualment ells fills d'Israel entre els qui anaven a comprar gra. Com que Josep governava el país, era el qui venia el blat a tots. Quan arribaren els seus germans, es prosternaren davant d'ell amb el front fins a terra. Josep, quan els va vore, els va reconéixer, però va dissimular. I els va fer tancar tres dies a la presó.Al cap de tres dies Josep els va dir: «Jo soc un home que reverencie a Déu: si feu el que vos dic, salvareu la vida. Si sou gent honrada, que un dels germans es quede a la presó; els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades; després torneu amb el germà menut: així demostrareu que dieu la veritat, i no morireu». Ells van acceptar el tracte.Es deien els uns als altres: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan véiem que ens suplicava tan afligit. Per això ara ens cauen damunt totes estes desgràcies».Rubén va afegir: «Ja vos vaig dir que no féreu aquell disbarat amb el xiquet, però no em vau fer cas; ara Déu ens demana comptes de la seua sang». Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. Josep es va retirar un moment perquè no es podia aguantar el plor.
Celebreu el Senyor amb la lira,toqueu-li amb l'arpa de deu cordes,dediqueu-li un càntic nou,que sonen les cordes amb el vítol.R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;eixa és l'esperança que posem en vós.El Senyor desfà els plans de les nacions,desbarata els designis dels pobles;però els plans del Senyor perduren,els designis del seu cor, d'edat en edat. R.Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,els qui esperen en l'amor que els té;ell els rescata de la mort,i els sustenta en temps de fam. R.
El Regne de Déu està prop.Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.
Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va cridar els dotze deixebles i els donà poder d'expulsar els esperits malignes i de curar tota malaltia.Els noms dels dotze apòstols són: primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar.Jesús va enviar estos dotze, i ela va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop».
El calendari litúrgic celebra hui conjuntament 119 cristians que donaren la vida per la seua fe a la Xina, des del primer màrtir fins a altres d'èpoques més recents. El qui encapçala la llista, Agustí Zhao Rong, és un prevere autòcton que morí el 1815. La majoria del grup que hui recordem són, però, laics xinesos morts en la revolta dels bòxers, entorn del 1900, perquè eren considerats col·laboracionistes amb els occidentals.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 de juliol
Sants Agustí Zhao Rong, prevere, Pere Sans i Jordà, bisbe, i companys, màrtirs, que en diversos llocs de la Xina i en diferents temps van ser valerosos testimonis de l'Evangeli de Crist amb les seues paraules i les seues obres, i caiguts víctimes de persecució per haver predicat i confessat la fe, van meréixer passar al banquet etern de la glòria. (ss. XVII/XVIII).
2. A Reggio, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Joana Scopelli, verge de l'Orde Carmelità, que amb els donatius dels seus conciutadans, va fundar un monestir i amb l'oració va aconseguir proporcionar pa a les seues germanes en el refetor. (1491)
3. A Londres, a Anglaterra, beat Adrià Fortescue, màrtir, pare de família i cavaller, que, acusat calumniosament de traïció en temps del rei Enric VIII, va ser empresonat dos vegades i va portar finalment a terme el martiri en ser decapitat. (1539)
4. A Brielle, a la vora del riu Mosa, a Holanda, passió dels sants màrtirs Nicolau Pieck, prevere, i dels seus deu companys religiosos de l'Orde dels Germans Menors i huit del clero diocesà o regular, tots els quals, per defendre la presència real de Crist en l'Eucaristia i l'autoritat de l'Església Romana, van ser sotmesos pels calvinistes a tota classe d'escarnis i turments, i al final van acabar el seu combat quan van ser penjats. (1572)
5. A Città di Castello, a l’Úmbria, Itàlia, santa Verònica Giuliani, abadessa de l'Orde de Clarisses Caputxines, qui, dotada de singulars carismes, va participar corporalment i espiritualment de la passió de Crist i, per això, va ser posada sota custòdia cinquanta dies, durant els quals va donar sempre proves d'admirable paciència i obediència. (1685)
6. A Orange, ciutat de Provença, a França, beates Melània Mariana, Magdalena Guilhermier i Mariana Margarida dels Àngels de Rocher, verges de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)
7. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina, sant Joaquim He Kaizhi, catequiste i màrtir, estrangulat per la seua fe en Crist. (1839)
8. Beat Lluís Caburlotto (1817- Venècia, Itàlia 1897). Sacerdot diocesà, rector, fundador de l'Institut Filles de Sant Josep.
9. A la ciutat de Taiyuan, a la província de Shanxi, també a la Xina, passió dels sants màrtirs Gregori Grassi i Francesc Fogolla, bisbes, de l'Orde dels Germans Menors, i d'altres vint-i-quatre companys, tots ells assassinats per odi al cristianisme, durant la persecució duta a terme pels sequaços del moviment dels Yihetuan. (1900)
10. A Sâo Paulo, ciutat del Brasil, beata Paulina del Cor de Jesús Agonitzant (Amàbilis) Visintainer, verge, la qual, havent vingut d'Itàlia al Brasil quan encara era una xiqueta, després d'abraçar la vida religiosa va fundar la Congregació de Germanetes de la Immaculada Concepció, per a atendre malalts i pobres, als quals va servir amb gran humilitat i en assídua oració, suportant molts treballs i penalitats. (1942)
11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Fidel Chijnacki, religiós de l'Ordre de Germans Menors Caputxins i màrtir, que en temps de guerra, deportat de Polònia, la seua pàtria, per haver confessat a Crist, va ser internat en aquell lloc i martiritzat terriblement, per la qual cosa va meréixer la glòria eterna. (1942)
12. A Roma, beata Maria de Jesús Crucificat Petkovic, verge, que havent nascut en la població de Blato, a l'illa de Korcula, a Croàcia, es va dedicar ferventment a l'oració i a les obres de caritat, i va fundar la Congregació de Germanes Filles de la Misericòrdia, agregada al Tercer Orde Regular de Sant Francesc, al servici dels malalts i dels marginats. (1966)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada