DIMECRES XV DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Senyor, que ens sostinga la intercessióde la gloriosa Verge Maria,i que, protegits per ella,arribem feliçment a la muntanya que és Crist.
Lectura primera Ex 3,1-6.7a.9-12
L'àngel del Senyor es va aparéixer a Moisés en una flama enmig de l'albarzerLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, Moisés pasturava les ovelles del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Una vegada les va guiar més enllà del desert i va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu.Allí se li va aparéixer l'àngel del Senyor en una flama enmig de l'albarzer. Moisés va mirar, i va vore que l'albarzer cremava però no es consumia. I es va dir: «M'acostaré a contemplar esta visió extraordinària: ¿com és que l'albarzer no es consumix».Quan el Senyor va vore que Moisés s'acostava per a mirar, el va cridar des de l'albarzer: «Moisés, Moisés». Ell va respondre: «Ací em teniu». Déu li va dir: «No t'acostes ací. Lleva't les sandàlies, que el lloc que xafes és terra santa». I va afegir: «Jo soc el Déu de ton pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob». Moisés va amagar la cara, perquè tenia por de mirar a Déu.El Senyor li va dir: «M'ha arribat el clam dels israelites i he vist com els egipcis els oprimixen. Ves: jo t'envie al Faraó. Fes eixir d'Egipte els israelites, el meu poble».Moisés va preguntar a Déu: «¿Qui soc jo per a presentar-me davant del Faraó i traure els israelites d'Egipte?».Déu li va respondre: «Jo estic amb tu. I una vegada hauràs tret d'Egipte el meu poble, vindreu a adorar a Déu en esta muntanya, com a prova que t'envie jo».
Salm responsorial 102,1-2.3-4.6-7 (R.: 8a)
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai t'engalana d'amor entranyable. R.El Senyor fa justíciai defén a tots els oprimits.Ha revelat a Moisès els seus camins,les seues gestes als fills d'Israel. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos donem gràcies, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Evangeli Mt 11,25-27
Heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós.El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar».
Meditació de l'Evangeli amb el papa Francesc
Homilia a l'església de Sant Pius de Pietrelcina (2018, març 17)
En l'Evangeli, Jesús dona gràcies al Pare perquè ha revelat els misteris del seu Regne als senzills [parvulis]. ¿Qui són estos 'menuts' que saben com acollir els secrets de Déu? Els 'menuts' són aquells que necessiten els grans, que no són autosuficients, que no creuen que poden bastar-se a si mateixos. 'Menuts' són aquells que tenen el cor humil i obert, pobre i necessitat, que senten la necessitat de pregar, de confiar-se i de deixar-se acompanyar. El cor d'estos 'menuts' és com una antena, capta el senyal de Déu, immediatament, el veu de seguida. Perquè Déu busca el contacte amb tots, però el que es fa gran crea una interferència enorme, no li arriba el desig de Déu: Quan un està ple de si mateix, no hi ha lloc per a Déu. Per tant, Ell preferix els senzills, se'ls revela, i la manera de trobar-se amb Ell és abaixar-se, encollir-se dins, reconéixer-se necessitat. El misteri de Jesucrist és misteri d'humilitat: Ell es va abaixar, es va aniquilar. El misteri de Jesús com veem en l'Hòstia en cada missa, és un misteri d'humilitat: d'amor humil, i només es pot comprendre sent 'menut' i freqüentant els menudets.
I ara podem preguntar-nos: ¿sabem com buscar a Déu allí on està? [...]. En el malalt es troba Jesús, i en la cura amorosa d'aquells que s'inclinen sobre les ferides del proïsme, està el camí per a trobar a Jesús. Qui cuida els xiquets està del costat de Déu i venç la cultura del rebuig, que, per contra, preferix els poderosos i considera inútils els pobres. Els que preferixen els 'menuts' proclamen una profecia de vida contra els profetes de mort de tots els temps, també de hui, que rebutgen la gent, rebutgen els xiquets, els ancians, perquè no servixen.
De xicotet, a l'escola, ens ensenyaven la història dels espartans. A mi sempre em cridava l'atenció una cosa que ens deia la mestra, que quan naixia un xiquet o una xiqueta amb malformacions el portaven al cim de la muntanya i el llançaven des d'allí perquè no hi haguera xiquets com ells. Nosaltres, els xiquets, déiem: «Però quina crueltat!». Germans i germanes, nosaltres fem el mateix, amb més crueltat, amb més ciència. El que no servix, el que no produïx, és rebutjat. Esta és la cultura del rebuig; hui no volem els "menuts". Per això Jesús és deixat de costat.
* * * * *
Memòria de la Benaurada Mare de Déu del Carmel, muntanya on Elies va aconseguir que el poble d'Israel tornara a donar culte al Déu viu i a on, més tard, alguns, buscant la solitud, es van retirar per a fer vida eremítica, i van donar origen al cap dels anys, a un orde religiós de vida contemplativa, que té com a patrona i protectora la Mare de Déu.
- J.M. Bausset: La Mare de Déu del Carme (2015)
El 16 de juliol és un dia especial per a les persones vinculades al món de la mar, ja que celebren la festa de la Mare de Déu del Carme, la seua patrona. En este Any Jubilar la Mare de Déu és presentada com a “guia i esperança” per a la gent de la mar: “far en la nit, estrela que guia els navegants, consol en la soledat i fortalesa en les dificultats, falda tendra d'empara i companyia en la distància”. En la diòcesi de València, sobretot en les localitats costaneres, se celebra esta festa amb misses, ofrenes i processons marítimes.
Cada 16 de juliol se celebra el Dia de la gent de la mar, coincidint amb la festa de la seua patrona, la Mare de Déu del Carme. Enguany, emmarcat en l'any Jubilar, el lema triat pel departament ‘Stella maris’ (Apostolat de la Mar), dins de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat Humana de la Conferència Episcopal Espanyola, és ‘Maria, guia i esperança nostra’.
En este sentit, el delegat de l'Apostolat de la Mar en la diòcesi de València i rector de Santa Maria de la Mar, José Gerónimo, destaca que la Mare de Déu del Carme “és l'àncora de l'esperança, i enmig de les dificultats, enmig dels patiments que veem en la nostra societat, en el nostre món, Ella és l'estrela de la mar que ens marca el camí enmig d'eixes tempestats, d'eixes tenebres, en la qual apareix la llum de la Mare de Déu, que ens ompli d'esperança i ens indica el camí per a arribar a l'encontre amb el Senyor”. “La Mare de Déu ens orienta i sempre amb ella tenim la virtut tan important que és l'esperança, que va de bracet de la fe i la caritat. Però esta virtut és fonamental per a no decaure, per a no afonar-nos, per a continuar avant amb ànim renovat, i amb alegria, com ens indicava sempre el papa Francesc”.
CELEBRACIONS A VALÈNCIA
La festa de la Mare de Déu del Carme té especial ressò en les zones marítimes. Al llarg de tota la costa de la diòcesi de València les parròquies i capelles dedicades a ella i sobretot la gent de la mar, com pescadors, mariners i treballadors portuaris, li dediquen misses i processons marítimes en les quals també es prega pels morts en la mar.
A la ciutat de València la confraria de la Mare de Déu del Carme de la parròquia Santa Maria de la Mar i la Comandància Naval de València organitzen la tradicional missa en el Magatzem núm. 2 del Port i la tradicional ofrena marítima posterior. També a la ciutat de València, el barri del Carme, acull diverses misses en la parròquia de la Santíssima Creu. Com és habitual, els actes es tanquen amb el tradicional ‘Cant de la Carxofa’.
En altres localitats com el Perelló, Gandia, Port de Sagunt, Alboraia o Xàbia, entre altres, se celebren també diversos actes. Per part seua, una vintena de monestirs i convents carmelites situats en la diòcesi de València també commemoren la Mare de Déu del Carme amb diferents celebracions.
* * * * *
Santa Maria Magdalena Postel, fundadora de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de juliol
2. A Anastasiòpolis, a Galàcia, hui Turquia, sant Antíoc, màrtir, germà de sant Plató. (s. III/IV)
3. A Sebaste, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a Turquia, sant Atenògenes, corepíscop i màrtir, que va deixar als seus deixebles un himne en què parla de la divinitat de l'Esperit Sant i va morir llançat al foc per ser cristià. (c. 305)
4. A l'illa de Jersey, en la mar del Nord, sant Heleri, ermità, martiritzat, segons la tradició, per uns pirates. (s. VI)
5. A Maastricht, en la ribera del riu Mosa, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sants Monolf i Gondolf, bisbes. (s. VI/VII)
6. A Saintes, a Hainaut, hui França, sants màrtirs Reinelda, verge, Grimoald i Gondolf, els quals, segons conta la tradició, van ser assassinats per uns saltejadors. (c. 680)
7. A la ciutat de Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Sisenand, diaca i màrtir, decapitat pels sarraïns per la seua fe en Crist. (651)
8. Al monestir de Frauenwörth, al costat del llac Chiemsee, a Baviera, actual Alemanya, beata Ermengarda, abadessa, que de molt joveneta, menyspreant l'esplendor de la cort, es va entregar al servici de Déu i va aconseguir que moltes altres vèrgens seguiren el Corder. (866)
9. Passió del beat Simó da Costa, germà coadjutor de l'Orde de la Companyia de Jesús i l'últim del cor de màrtirs de la nau "San Jacobo", que va ser exterminat pels qui odiaven l'Església, l'endemà del martiri dels altres religiosos amb els qui anava. (1570)
10. Al monestir de la Santa Creu de Viana do Castelo, a Portugal, sant Bertomeu dels Màrtirs Fernandes, bisbe de Braga, que eximi per la integritat de la seua vida, es va distingir per la caritat pastoral en la cura del seu ramat, i va omplir de sòlida doctrina els seus nombrosos escrits. (1590) Canonitzat en 2019.
11. A Warwick, a Anglaterra, beats Joan Sugar, prevere, i Robert Grissold, màrtirs, que, condemnats en temps del rei Jaume I, el primer d'ells per haver entrat a Anglaterra sent sacerdot i el segon per haver-li prestat ajuda, van aconseguir la palma del martiri després de ser cruelment turmentats. (1604)
12. A la ciutat de Cunhaú, prop de Natal, al Brasil, beats Andreu de Soveral, prevere de la Companyia de Jesús, i Doménec Carvalho, màrtirs, que, mentre celebraven la Missa, van ser retinguts a l'església davant la desesperació dels fidels i atroçment assassinats per uns soldats. (1645)
13. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beats Nicolau Savouret, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Claudi Béguignot, cartoixà, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa van ser tancats, pels qui odiaven el sacerdoci, en una nau convertida en presó, on van emmalaltir i van morir. (1794)
14. A Orange, també a França, beates Aimée de Jesús (Maria Rosa) de Gordon i altres sis religioses, vèrgens i màrtirs,* que durant la mateixa revolució van ser condemnades a mort per haver-se negat a renunciar a la vida religiosa i van rebre feliçment la palma del martiri. (1794)
*Els noms són: beates Maria de Jesús (Margarida Teresa) Charansol, Maria Anna de Sant Joaquim Béguin-Royal, Maria Anna de Sant Miquel Doux, Maria Rosa de Sant Andreu Laye, Dorotea del Cor de Maria i Magdalena del Santíssim Sagrament de Justamont.
15. Al territori de Saint-Sauveur-le-Vicomte, de Normandia, de nou a França, santa Maria Magdalena Postel, verge, la qual, durant la citada revolució, en ser expulsats els sacerdots, va prestar tota classe de servicis als malalts i, en general, a tots els fidels. Tornada la pau, va fundar en la més completa pobresa la Congregació de Filles de la Misericòrdia, per a la formació cristiana de les jóvens pobres. (1846)
16. A Lüjiapo, lloc de Qinghe, a la província xinesa d’Hebei, sants Lang Yangzhi, catecúmena, i el seu fill Pau Lang Fu, màrtirs, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en confessar públicament ser cristians, tots dos van morir consumits pel foc dins de la seua pròpia casa, incendiada pels perseguidors. (1900)
17. A Zhangjiaji, poble de Ningjin, també a la província xinesa d’Hebei, santa Teresa Zhang Hezhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, portada a una pagoda, es va negar a adorar els ídols del lloc, per la qual cosa ella i els seus dos fills van ser traspassats amb llances. (1900)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada