7 de juliol de 2025, dilluns XIV

DILLUNS XIV DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, per l’abaixament del vostre Fill

heu alçat el món, caigut en el mal; 

concediu als vostres fidels l’alegria santa 

i, ja que ens heu alliberat de l’esclavitud del pecat, 

doneu-nos la felicitat que no s’acaba mai.

Lectura primera Gn 28,10-22a

Va vore una escala per on pujaven i baixaven els àngels de Déu, i Déu li va parlar

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob se'n va anar de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. Va arribar a un lloc quan s'havia post el sol, i s'hi va quedar per a fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la va posar com a capçal i va dormir en aquell lloc. En somnis va vore una escala que anava des de terra fins al cel. Els àngels de Déu pujaven i baixaven per ella. El Senyor, dret davant d'ell, li va dir:

«Jo soc el Senyor, Déu del teu pare Abraham i Déu d'Isaac. A tu i a la teua descendència, vos donaré esta terra on dorms. La teua descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra i s'estendrà d'orient a occident, i de nord a sud. Totes les famílies del país, per a beneir-se, es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents. Jo estaré amb tu, et guardaré allà on aniràs, i et faré tornar a esta terra. Mai t'abandonaré, ni desistiré de complir tot el que t'he promés».

Jacob es va desvetlar i va dir:

«El Senyor està present ací, i jo no ho sabia».

I ple de reverència va exclamar:

«¡Que venerable que és este lloc! És la casa de Déu i la porta del cel».

I al matí, quan es va alçar, va prendre la pedra que havia posat com a capçal, la va erigir com a pilar sagrat, i la va consagrar ungint-la amb oli. I va donar a aquell lloc el nom de Betel. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer esta promesa:

«Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que estaré fora, si em dona pa i vestit i em fa tornar en pau a casa de mon pare, el meu Déu serà el Senyor, i esta pedra que he alçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».

Salm responsorial 90,1-2.3-4.14-15ab (R.: cf. 2b)

Tu que vius a recer de l'Altíssim

i fas nit a l'ombra del Totpoderós,

digues al Senyor: «Refugi meu,

Déu meu, en qui confie».

R. Sou el meu Déu, en qui confie.

Ell et guardarà del parany del caçador

i de l'assot de la pesta;

t'abrigarà amb les seues plomes,

trobaràs refugi baix les seues ales. R.

«Ja que s'empara en mi, jo el salvaré,

el protegiré perquè coneix el meu nom.

Sempre que m'invoque, l'escoltaré,

estaré vora d'ell en els perills». R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meua filla acaba de morir-se, però si veniu, tornarà a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús estava parlant i es va presentar u dels principals del poble, que es va tirar als seus peus i li va dir: «La meua filla acaba de morir-se, però si veniu a imposar-li les mans, tornarà a la vida». Jesús es va alçar i el va seguir, acompanyat dels deixebles.

Pel camí, una dona, que feia dotze anys que patia pèrdues de sang, se li va acostar per darrere i li va tocar la vora del vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja quedaré curada». Jesús es va girar i, al vore-la, li va dir: «Ànim, filla meua: la teua fe t'ha salvat». I des d'aquell moment va quedar curada.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home principal i va vore l'escama de la gent i els qui tocaven les flautes, els va dir: «Aneu-vos-en: la xiqueta no s'ha mort, només dorm». Però ells es reien de Jesús. Quan la gent va eixir fora, Jesús va entrar, va donar la mà a la xiqueta i ella es va alçar. La notícia del fet es va escampar per tota la regió.

MEDITACIÓ

Podeu llegir la paràfrasi de sor Isabel de Villena: Com el Senyor ressuscità una donzella, filla del príncep de la sinagoga.

* * * * *

A Urgell, ciutat de Catalunya, sant Ot [Odó o Dot]. (1122)

Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra

Aniversari de la mort a Benimaclet de Carles Salvador i Gimeno, poeta i gramàtic (1955)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juliol

1. Commemoració de sant Panté d'Alexandria, home ple de zel apostòlic, enriquit amb tota classe de saviesa, coneixedor en alt grau de la Paraula de Déu i el seu amant apassionat, sobre el qual la tradició conta que la seua fe i ardent caritat el van impulsar a anar a predicar l'Evangeli a pobles desconeguts de llunyanes regions d'Orient, i que en tornar finalment a Alexandria, a Egipte, allí va descansar en pau, en temps de l'emperador Antoní Caracalla. (s. III)

2. A Faremoutiers, prop de Meaux, a Aquitània, hui França, santa Edilburga, abadessa del monestir de Faremoutiers, que, sent filla del rei dels angles orientals, va donar glòria a Déu amb la seua severa abstinència i la seua virginitat perpètua. (695)

3. A Winchester, a Anglaterra, sant Edda, bisbe de la Saxònia occidental, home de preclara saviesa, que des de Dorchester va traslladar el cos de sant Birí a esta ciutat, en la qual va fixar la seua seu episcopal. (706)

4. A Eichstätt, a Francònia, actualment Alemanya, sant Willibald, bisbe, el qual, havent professat com a monjo, va peregrinar al llarg de llocs sants i moltes regions per a renovar en ells la vida monàstica, fins que sant Bonifaci el va ordenar bisbe d'esta ciutat i va fer d'ell un valuós col·laborador en l'evangelització de Germania, perquè va convertir molts pobles a Crist. (787)

Sant Màel Ruain

5. A Tallaght, a Irlanda, sant Màel Rúain, bisbe i abat, que va renovar amb gran afany la celebració de la sagrada litúrgia, el culte dels sants i la disciplina monàstica. (789)

6. A Urgell, ciutat de Catalunya, al regne d'Aragó, sant Ot, que, elegit bisbe per aclamació popular quan era encara seglar, confirmat seguidament va defendre els més humils i va ser bondadós envers tots. (1122)

7. A Perusa, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, trànsit del papa beat Benet XI, de l'Orde de Predicadors, que, benigne i bondadós, conciliador i amant de la pau, va promoure durant el seu breu pontificat la concòrdia en l'Església, la renovació de la disciplina i l'enaltiment de la devoció religiosa. (1304)

8. A Fossano, lloc del Piemont, també a Itàlia, beat Oddino Barotti, prevere, rector pobre i auster, que va consumir la seua vida lliurant-se dia i nit a la cura de malalts i moribunds durant el transcurs d'una pesta contagiosa. (1400)

9. A Winchester, a Anglaterra, beats Rogeli Dickinson, prevere, i el llaurador i pare de família Raül Milner, pobre i illetrat, però ferm en la fe, que en temps de la reina Isabel I van ser empresonats, cruelment turmentats i, finalment, condemnats al patíbul. Amb ells es commemora el beat Llorenç Humphrey, que havia abraçat la fe catòlica en la seua joventut i que va morir penjat en data incerta. (1591)

10. En la mar, enfront de la població de Rochefort, a França, beat Joan Josep Juge de Saint-Martin, prevere i màrtir, que, sent canonge de Llemotges, va ser detingut durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, i tancat en condicions inhumanes en una nau, va passar d'este món al Senyor consumit per la malaltia. (1794)

11. A Orange, també a França, beata Ifigènia de Sant Mateu (Francesca Maria Susanna) de Gaillard de la Valdène, verge, monja benedictina, màrtir durant la Revolució Francesa. (1794)

12. Prop de la ciutat de Hengyang, a la província de Hunan, a la Xina, sants Antoní Fantosati, bisbe, i Josep Maria Gambaro, prevere de l'Orde dels Menors, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en acostar-se a la costa per a prestar ajuda als fidels cristians, van ser lapidats. (1900)

13. A la ciutat de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina també, sant Marc Ji Tianxiang, màrtir, qui, exclòs per trenta anys del banquet eucarístic per no voler abstenir-se de l'ús de l'opi, no per això va cessar de continuar demanant una mort santa per a concloure la seua vida i, citat a judici, després d'haver professat fermament la seua fe en Crist, va ser admés al banquet etern. (1900)

14. Al poble de Hujiacun, a Shenxian, també a la província xinesa de Hebei, santa Maria Guo Lizhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, com una altra mare dels Macabeus, va donar ànims als set membres de la seua família que l'acompanyaven en el lloc del suplici, va demanar ser ella l'última a ser executada, i així, havent-los vist partir prèviament a tots al cel, finalment els va seguir. (1900)

15. Al poble de Rakunai, a Nova Bretanya, illa de Papua-Nova Guinea a la Melanèsia, beat Pere To Rot, màrtir, pare de família i catequista, que en temps de guerra va ser arrestat per haver perseverat en el seu ministeri, i va sofrir el martiri sota els efectes d'una injecció de verí letal. (1945)

16. A la ciutat de León, a Nicaragua, beata Maria Romero Meneses, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que en el territori de Costa Rica es va dedicar, amb bondat i eficàcia, a la instrucció de les jóvens, especialment les pobres i marginades, i va difondre la devoció a l'Eucaristia i a la Santíssima Mare de Déu. (1977)