4 de juliol de 2025, divendres XIII: Santa Isabel d'Aragó

DIVENDRES XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Vós, Senyor, Déu de pau i de caritat, 

donàreu a santa Isabel de Portugal 

la gràcia de reconciliar els desavinguts; 

feu que, per la seua intercessió, 

sapiam posar pau per a poder ser anomenats fills vostres.

Lectura primera Gn 23,1-4.19;24,1-8.62-67

Isaac va prendre per muller a Rebeca i la va estimar.

I va acabar els dies de dol per la mort de sa mare

Lectura del llibre del Gènesi

Sara va viure cent vint-i-set anys, i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham es va quedar al seu costat per a plorar-la i fer el dol.

Després va deixar la difunta, se'n va anar a parlar amb els hitites, amos del país, i els va dir: «Jo soc un foraster resident entre vosaltres. Cediu-me la propietat d'un lloc de sepultura, per a poder-hi enterrar la meua muller difunta». Abraham va enterrar a Sara, la seua esposa, a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan.

Abraham ja era vell, tenia molts anys i el Senyor li havia concedit tota classe de benediccions. Abraham va dir al servent més antic de sa casa, l'administrador de tots els seus béns: «Jura'm pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triaràs una dona per al meu fill Isaac entre les filles dels cananeus, on ara residim, sinó que aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meua família».

L'administrador li va preguntar: «¿Què he de fer si la xica no vol vindre amb mi a este país? ¿He de fer tornar el teu fill al país d'on tu vas eixir?» Li respon Abraham: «Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel i de la terra, em va prendre de casa de mon pare i del país on vivia la meua família, va parlar amb mi i em va jurar que donaria este país a la meua descendència: jo espere, per tant, que ell enviarà el seu àngel per a que siga el teu guia i et pugues endur d'allà una muller per al meu fill. Però si ella no vol vindre amb tu, quedes lliure del teu jurament, perquè el meu fill, siga com siga, no ha de tornar més a aquell país».

Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia anat al pou de Lahai-Roí. Passats molts dies, mentres passejava per l'estepa a poqueta nit, va vore uns camells que venien. Rebeca, des del seu camell, va vore a Isaac, es va girar i va preguntar a l'administrador: «¿Qui és aquell home que s'acosta?» Ell li respongué: «És el meu amo». I Rebeca es va cobrir amb el vel. L'administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. Isaac acompanyà Rebeca a la tenda de sa mare, la va prendre per muller i la va estimar. I Isaac va acabar els dies de dol per la mort de sa mare.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: Que bo és,

perdura eternament el seu amor.

¿Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seues alabances?

R. Enaltiu el Senyor: Que bo és!

Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;

que pugam vore feliços els elegits,

que ens alegrem amb el vostre poble

i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Mt 11,28

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i doblegats;

jo vos faré reposar», diu el Senyor.

Evangeli Mt 9,9-13

El metge, no el necessiten els sans;

el que jo vullc és amor, i no sacrificis

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps, Jesús, mentres passava, va vore un home, que es deia Mateu, assentat en el lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Este es va alçar i el va seguir. 

Més tard, quan estava a taula en sa casa, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veren, preguntaren als deixebles: «¿Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?» 

Ho va sentir Jesús i els va dir: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis". No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 7 de juliol de 2017

Abans, quan m'allotjava a Via della Scrofa, m'agradava anar, ara no puc, a Sant Lluís dels Francesos per a vore el quadre de Caravaggio, La conversió de Mateu: ell agarrat als diners així [fa el gest] i Jesús ho indica amb el dit. S'aferrava als diners. I Jesús l'elegix. Convida tota la banda a almorzar, els traïdors, els cobradors d'impostos. En vore açò, els fariseus que es creien justs, que jutjaven a tots i deien: «Però ¿per què el vostre Mestre té eixa companyia?». Jesús diu: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Açò em consola molt, perquè crec que Jesús ha vingut per mi. Perquè tots som pecadors. Tots. Tots tenim esta «llicenciatura», som llicenciats. Cadascú sap quin és el seu pecat, la seua debilitat més forta. En primer lloc, hem de reconéixer açò: cap de nosaltres, tots els que estem ací, pot dir: «Jo no sóc un pecador». Els fariseus ho deien i Jesús els condemna. Eren superbs, altius, es creien superiors als altres. En canvi, tots som pecadors. És el nostre títol i és també la possibilitat d'atraure a Jesús a nosaltres. Jesús ve a nosaltres, ve a mi perquè sóc un pecador.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juliol

Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)

2. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir. (s. inc.)

3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir. (s. III/IV).

4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)

5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita. (c. s. V)

6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)

7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)

8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)

9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)

10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano. (s. XIII/XIV)

11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)

13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)

14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)

15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)

16. A Torí, ciutat d'Itàlia, beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925)

17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)

18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.