13 de juliol de 2025, diumenge XV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Pier Giorgio Frassati, un model de santedat per als jóvens (2025, juliol 9)

DIUMENGE XV / Cicle C

Lectura primera Dt 30,10-14

Són paraules que estan molt prop de tu per a poder-les complir  

 

Lectura del llibre del Deuteronomi 

 

Moisés s’adreçà al poble i li digué: «Obeiràs el Senyor, el teu Déu, i guardaràs els seus manaments i els seus decrets, escrits en este llibre de la Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que hui et done no és massa difícil per a tu, ni està fora del teu abast. No està en el cel, que pugues dir: “¿Qui serà capaç de pujar-hi per a portar-nos-la, per a fer-nos-la conéixer i per a que la puguen complir?” Ni està tampoc a l’altra vora del mar, que pugues dir: “¿Qui serà capaç de travessar el mar i portar-nos-la, per a fer-nos-la conéixer i per a que la pugam complir? La paraula està molt prop de tu; la tens en els llavis, la tens en el cor, per a que pugues complir-la».

Salm responsorial 68,14 i 17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33)

Jo vos pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu, vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat.

Escolteu-me, Senyor, perquè el vostre amor és bo;

per la vostra gran tendresa, mireu-me.

R. Busqueu a Déu i el vostre cor reviurà

O bé:

Al·leluia.

Déu meu, soc un pobre malferit:

que la vostra salvació em cure.

Els meus càntics lloaran el nom de Déu,

el magnificaré amb accions de gràcies. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Déu salvarà Sió,

reconstruirà les viles de Judà;

i viuran allí en propietat.

L'estirp dels seus servents les heretaran,

els qui estimen el seu nom les habitaran. R.

Lectura segona Col 1,15-20

Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Jesucrist és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobirans, senyorius i autoritats. Tot ha sigut creat per ell i destinat a ell. Ell existix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primer dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell és en tot el primer. Déu volgué que residira en ell tota la plenitud. Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant en la terra com en el cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Al·leluia Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 10,25-37

Per a mi, ¿qui són eixos altres?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per posar a prova a Jesús, s'alçà i li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿què he de fer per a heretar la vida eterna?» Jesús li va dir: «¿Què hi ha escrit en la Llei? ¿Com ho lliges?» Ell contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li va dir: «Ben contestat: fes això i viuràs». Però ell, volent justificar-se, preguntà a Jesús: «¿I qui són eixos altres que he d'estimar?» Jesús va contestar dient:  

«Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot; quan el va vore, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge, quan arribà i el va vore, se'n compadí. Se li acostà, li va amorosir les ferides amb oli i vi i li les embenà; després el pujà a la seua pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i el va cuidar. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Cuida'l i, si gastes de més, jo t'ho pagaré quan torne". ¿Quin d'eixos tres et pareix que va vore l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut a mans de bandolers?» 

Ell respongué: «El qui va tindre compassió d'ell». 

Jesús li digué: «Ves, i fes tu igual». 

 

La misericòrdia no és només un sentiment entranyable: és voluntat que ens fa eixir cap al necessitat. I hi ha persones, jutjades com allunyades i no ortodoxes, que ens ensenyen a practicar la misericòrdia amb el nostre proïsme, que no és algú a qui triem, sinó amb qui ens trobem. Jesús no entra en interpretacions teològiques, sinó que li ensenya al mestre de la llei a entrar en la vida, en la seua vida, a preguntar-se ell mateix pel seu proïsme. I ací és on Jesús li diu: «Ves i fes tu igual». Jesús convida a llegir les Escriptures i a interpretar-les tenint en compte a l'altre, especialment al més necessitat.

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.  

Onofre Vento: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 

Missa d'À Punt: Ajudeu-nos a estimar com el bon samarità (Fratelli tutti).

* * * * *

Sant Enric (mem. ll.).

Sant Enric, emperador romanogermànic, que, segons la tradició, d'acord amb la seua esposa Cunegunda va posar gran tenacitat a reformar la vida de l'Església i a propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir en este dia a Grona, prop de Göttingen, a Francònia, actual Alemanya. (1024)

• J.M. Bausset: Sant Enric, emperador de Baviera (13 de juliol del 2014)
• J. M. Bausset: Sant Enric (13 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de juliol

2. Commemoració de sant Esdres, sacerdot i escriba, que, en temps d'Artaxerxes, rei dels perses, havent tornat des de Babilònia a la Judea, va congregar al poble que estava dispers i va posar gran obstinació a estudiar, portar a la pràctica i ensenyar la Llei del Senyor a Israel.

3. Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols a les Esglésies de la gentilitat al costat dels sants Pau i Bernabé, ple de la gràcia de Déu, va complir amb gran afany el seu ministeri. (s. I)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Serapió, màrtir, que, en temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila, va aconseguir la corona del martiri en ser cremat viu. (c. 212)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, santa Mírope, màrtir. (s. III/IV)

6. A Filomèlia, ciutat de Frígia, actual Turquia, sants màrtirs Alexandre i trenta soldats, que, segons conta la tradició, van ser martiritzats sota Magne, prefecte d'Antioquia de Pisídia. (s. IV)

7. A Albi, ciutat d'Aquitània, actualment França, trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seua fe i les seues virtuts, que va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. (501)

8. A la Bretanya Menor, també a la França actual, sant Turià, abat del monestir de Dôle i bisbe. (s. VII/VIII)

9. A Gènova, a la regió italiana de Ligúria, beat Jaume de Varazze o Voràgine, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que, per a promoure la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits nombrosos exemples de virtut. (1298)

10. A Norwich, a Anglaterra, beat Tomàs Tunstal, prevere de l'Orde de sant Benet i màrtir, que, en temps del rei Jaume I, va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, com a sacerdot, en este país. (1616)

11. Davant de les costes de Rochefort, a França, beats Lluís Armand Josep Adam, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Bertomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs, que, empresonats en una vella nau durant la Revolució Francesa per ser sacerdots, van morir en ella víctimes de la pesta i de la seua caritat envers els seus companys de captivitat. (1794)

12. A Orange, ciutat de Provença, també a França, beates Magdalena de la Mare de Déu (Isabel) Verchière i cinc companyes*, vèrgens, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. (1794)

Els noms són: beates Teresa Enrica de l'Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.

13. A la ciutat de Châu Dôc, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Manuel Lê Van Phung, màrtir, pare de família, que, malgrat estar detingut en la presó, no va cessar d'exhortar els seus fills i familiars per a que foren caritatius amb els seus enemics, i finalment va ser decapitat per orde de l'emperador Tu Duc. (1859)

14. A Budrie, lloc d'Emília-Romanya, santa Clèlia Barbieri, verge, que es va preocupar pel bé espiritual de la joventut femenina i va fundar la Congregació de Germanes Mínimes de la Mare de Déu dels Dolors per a la formació humana i cristiana, especialment, de les xiquetes pobres i abandonades. (1870)

15. A Galeazza, prop de Bolonya, també a Itàlia, beat Ferran Maria Baccillieri, prevere, que va consagrar la seua vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que se li havia encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria per a ajudar les famílies necessitades i, en particular, per a formar la joventut femenina. (1893)

16. Al territori de Langziqiao, prop de Hengshui, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pau Liu Jinde, màrtir, que, durant la persecució duta a terme pels Yihetuan, ja ancià i havent quedat com a únic cristià del llogaret, va eixir a l'encontre dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solia saludar els cristians, per la qual cosa va ser immediatament assassinat. (1900)

17. A la localitat de Nangong, també en la mateixa província xinesa de Hebei, sant Josep Wang Guiji, màrtir, el qual, durant la persecució ja esmentada, va rebutjar salvar la seua vida dient, com li suggerien, una lleu mentida, i va preferir morir gloriosament per Crist. (1900)

18. A la ciutat d'Angostura, a Colòmbia, beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere, qui, senzill i íntegre, es va entregar totalment a l'oració, als estudis i a la instrucció dels xiquets. (1926)

19. A Caguas, ciutat de Puerto Rico, beat Carles Manuel Rodríguez Santiago, que es va consagrar incansablement a la renovació de la sagrada litúrgia i a la difusió de la fe entre els jóvens. (1963)