23 de juliol de 2023, diumenge XVI

Lectures de la missa (AVL):

- Lectura primera Sa 12,13.16-19: Doneu l'ocasió de penedir-se dels pecats

- Salm responsorial 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a): Senyor, vós sou indulgent i bo

- Lectura segona Rm 8,26-27: L'Esperit intercedix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

- Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

- Evangeli Mt 13,24-43: Deixeu que cresquen junts fins a l'hora de la sega

La primera lectura i l'Evangeli de hui —amb la paràbola de la cugula— són un crit d'atenció sobre la temptació de ficar-nos a jutges dels altres, excloent-los del regne dels cels. Ens oblidem que Déu en el pecat dona lloc al penediment. Només quan torne el Senyor al final dels temps quedarà clar qui són el blat i qui la cugula, i serà ell el que ho jutjarà. Mentrestant, demanem que ens concedisca abandonar el pecat i passar a una vida nova, sabent que Déu és clement i misericordiós (Salm resp.) i que l'Esperit acudix en ajuda de la nostra feblesa i intercedix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar (2 lect).


Jornada Mundial dels Majors i dels Avis


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juliol

Festa de Santa Brígida, religiosa, patrona d'Europa. Nascuda a Suècia, va contraure matrimoni amb el noble Olf, de qui va tindre huit fills, a tots els quals va educar piadosament, i va aconseguir al mateix temps, amb els seus consells i amb el seu exemple, que el seu espòs portara una vida de pietat. Mort este, va peregrinar a molts santuaris i va deixar diversos escrits, en els quals parla de la necessitat de reforma, tant del cap com dels membres de l'Església. Posats els fonaments de l'Orde del Santíssim Salvador, a Roma va passar d'este món al cel. (1373)

Princesa de Suècia (1303-1373), fou mare de huit fills. Quan tornaven d’un peregrinatge de Santiago de Compostel·la, ella i el seu marit es feren religiosos. Fundà l’orde de Sant Salvador, format per hòmens i dones, i n’escriví la Regla. Escriví altres obres on explica les pròpies experiències místiques: «Sigueu honorat, Senyor meu Jesucrist, que vau suar sang del vostre cos innocent per la por que vos feien la passió i la mort, i, no obstant això, vau manifestar amb la més plena evidència la caritat que teniu envers el llinatge humà» (Oració 2). [font]

2. Commemoració de sant Ezequiel, profeta, fill del sacerdot Buzi, que, elegit durant la visió de la glòria de Déu que va tindre en el seu exili al país dels caldeus, i posat com a talaia per a vigilar la casa d'Israel, va censurar per la seua infidelitat el poble elegit i va preveure que la ciutat santa de Jerusalem seria destruïda i el seu poble deportat. Estant enmig dels captius, va encoratjar-los a tindre esperança i els va profetitzar que els seus ossos àrids ressuscitarien i tindrien nova vida.

3. A Classe, prop de Ravenna, a la via Flamínia, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Apol·linar, bisbe, la memòria del qual se celebra el 20 de juliol. (c. s. II)

4. A Bizia, ciutat de Tràcia, a la Turquia actual, sant Sever, màrtir en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià, que, segons conta la tradició, va convertir el centurió sant Memnó i va ser martiritzat després d'ell. (c. 304)

5. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Joan Cassià, prevere, que va fundar un monestir per a hòmens i un altre per a dones, i, com a fruit de la seua llarga experiència en la vida monàstica, va escriure per als monjos dos obres: Institucions cenobítiques i Conferències dels Pares. (c. 435)
6. A Cimiez, també lloc de Provença, sant Valerià, bisbe, que, elevat del monestir de Lerins a l'episcopat, va posar per escrit exemples de la vida de diversos sants per a edificació dels monjos i del poble en general. (c. 460)

7. A Orvieto, ciutat de Toscana, beata Joana, verge, terciària dominica, il·lustre per la seua caritat i la seua paciència. (1306)

8. Beata Margarida Maria López de Maturana (1884-1934). Verge, fundadora de les Mercedàries Missioneres de Berriz, va ser una de les més grans missioneres de principis del segle XX.

9. A la localitat de Manzanares, a Castella la Nova, beats Nicèfor de Jesús i de Maria (Vicent) Díez Tejerina, prevere, i cinc companys*, membres tots de la Congregació de la Passió, que en temps de persecució van ser afusellats per mantindre's fidels a la seua vocació religiosa, i van meréixer per això la corona dels màrtirs. (1936)

* Els noms dels quals són: beats Josep dels Sagrats Cors Estalayo García, Epifani de Sant Miquel Sierra Conde, Abili de la Creu Ramos Ramos, Zacaries del Santíssim Sagrament Fernández Crespo, Fulgenci del Cor de Maria Calvo Sánchez, religiosos.

10. A Carabanchel Baix, a la província de Madrid, i durant la mateixa persecució, beats màrtirs Germà de Jesús i de Maria (Manuel) Pérez Giménez, prevere, i huit companys*, religiosos de la mateixa Congregació de la Passió, que, en morir per Crist, es van convertir en vencedors. (1936)

* Els noms són: beats Felip del Sagrat Cor de Maria Valcabado Magraner, prevere; Maurili de l'Infant Jesús Macho Rodríguez, Josep de Jesús i Maria Osés Sáinz, Juli del Sagrat Cor Mediavilla Concejero, Josep Maria de Jesús Muriente Ruiz Martínez, Laurí de Jesús Crucificat Proaño Cuesta, Anacari de la Immaculada Benito Nozal, Felip de Sant Miquel Ruiz Fraile, religiosos.

11. A la ciutat de Toledo, beats màrtirs Pere Ruiz de los Paños i Josep Sala Picó, preveres de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, assassinats durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Dachau, prop de la ciutat de Munic, de Baviera, a Alemanya, beat Cristí Gondek, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, desterrat de Polònia, la seua pàtria, llavors oprimida per un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, per la seua fe cristiana, va ser traslladat a un camp de concentració, on, sotmés a tota classe de turments, va aconseguir la gloriosa corona dels màrtirs. (1942)

13. A la ciutat de Presov, d'Eslovàquia, beat Basili Hopko, bisbe auxiliar d'esta eparquia i màrtir, que, en temps d'un règim contrari a Crist i a l'Església, va ser empresonat per haver tornat al seu ministeri de servici als fidels de ritu bizantí i, suportant cruels tractes, va contraure una cruel i llarga malaltia que el va acompanyar fins a la mort; així va obtindre la palma de la victòria. (1976)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

18 de setembre de 2024, dimecres XXIV

Enric Benavent, arquebisbe de València:  L'oració, un desafiament a superar  (2024, setembre 11) DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / II Lectur...

entrades populars