1 de març de 2026, diumenge II de Quaresma

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A

Hui és el Dia del Seminari a l'arxidiòcesi de València

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deixa les teues xarxes i segueix-me (2026, febrer 25)
• Pregària dels fidels.

Lectura primera Gn 12,1-4a

Vocació d'Abraham, pare del poble de Déu

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram: «Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap a la terra que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, i seràs font de benedicció. Beneiré els qui et beneïxquen; però, als qui et maleïxquen, els maleiré. En tu seran beneïdes totes les famílies de la terra».

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit.

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

La paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxil i i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona 2Tm 1,8b-10

Déu ens crida i ens il·lumina

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut,

Suporta, amb la fortalesa que Déu ens dona, tots els treballs que hages de patir per l’Evangeli. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, per mitjà de l’Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat.

Vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:

Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.

Evangeli Mt 17,1-9

La seua cara resplandia com el sol

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va endur a Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i els va portar a una muntanya alta i apartada. Es va transfigurar davant d’ells: la seua cara resplandia com el sol i els seus vestits eren blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisés i Elies, que conversaven amb ell.

Pere digué a Jesús: «¡Senyor, que bé que estem ací! Si voleu, faré tres tendes, una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí l’ombra d’un núvol lluminós, i des del núvol una veu va dir: «Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, espantats, es prosternaren. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Alceu-vos, no tingueu por». Quan alçaren els ulls, no veren ningú més que a Jesús, a soles.

Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar «No digueu a ningú res de la visió fins que el Fill de l’home haja ressuscitat d’entre els morts». 

 

A. Este Jesús que coneix les nostres temptacions se'ns presenta hui resplandent, per a il·luminar-nos amb la seua veritat. Només des de l'experiència del silenci i de l'oració podrem arribar a un verdader coneiximent de Jesús, guiats per la gràcia que se'ns atorga en la vida espiritual, i que es manifesta en la vida sacramental i de pregària de la seua Església. Contemplem amb mirada neta el rostre transfigurat de Crist, rostre diví de Fill de Déu, i alhora, rostre malalt en la creu que es prolonga com a germà en el nostre patiment i en el dels nostres germans. Rostre transfigurat per la llum de la resurrecció, el qual mirem amb esperança.

B. Per la creu a la llum. Este va ser el missatge que Jesús va donar als seus deixebles en la transfiguració, després d'haver-los anunciat la seua passió i mort en la creu. I el Pare el revela com el seu Fill predilecte a qui hem d'escoltar. Així, alimentats amb la seua Paraula, contemplarem gojosos la glòria del seu rostre (cf. co). La primera i segona lectura, per altra part, ens parlen de la crida que Déu ens fa a una vida santa, cosa que suposa deixar el que calga amb la condició de seguir eixa crida. Abraham, el nostre pare en la fe, se'ns proposa com a model, perquè va eixir de la seua terra fiant-se totalment de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt (2023): Pregària de la Transfiguració (Fr. Alois de Taizé).

* * * * *

Aniversari de la mort d'Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià (Cremona, 1820).

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de març

1. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense, sant Fèlix [o Feliu] III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. (492)

2. A Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Albí, bisbe, que va censurar amb vehemència els costums altius dels poderosos i, per a renovar l'Església, va promoure amb tenacitat el III Concili d'Orleans. (c. 550)

3. A Saint David, a Càmbria, actualment Gal·les, al Regne Unit, sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van procedir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. (c. 601)

4. Prop de Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, a França, sant Siviard, abat d'Anille. (c. 680)

5. A Kaiserswerth, a Saxònia, actual Alemanya, sant Suitbert, bisbe, que primer va ser monjo a Northúmbria, sent company de sant Willibrord i, després, ordenat bisbe per sant Wifrid, va predicar l'Evangeli als bataus, frisons i altres pobles de Germània. Va morir piadosament, ja ancià, al monestir que havia fundat. (713)

6. A Euskadi, sant Lleó de Carentan, bisbe i màrtir. (s. IX)

7. Al monestir d'Avena, en les espessors de la muntanya de Mercuri, a la regió italiana de Calàbria, sant Lleó Lucca, abat de Monte Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. (c. 900)

8. A Celanova, a la regió de Galícia, a Espanya, sant Rossend, que primer va ser bisbe de Dumio, treballant a promoure o instaurar la vida monàstica en esta regió, i després, quan va renunciar a la funció episcopal, va prendre l'hàbit monacal al monestir de Celanova, que va arribar a presidir com a abat. (977)

9. A Taggia, al territori de Ligúria, commemoració del beat Cristòfor de Milà, prevere de l'Orde de Predicadors, entregat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. (1484)

10. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia, també a Itàlia, beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l'Orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l'ànima els dolors de la Passió del Senyor. (1670)

11. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, santa Ainés Tsao Kueiying, màrtir, qui casada amb un marit violent, després de la mort d'este es va entregar, per encàrrec del bisbe a l'ensenyament de la doctrina cristiana, la qual cosa la va portar a ser reclosa en una presó i patir turments cruelíssims, després de la qual cosa, confiant sempre en el Senyor, va passar als festins eterns. (1856)