25 de febrer de 2026, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA


La Quaresma: urgència de conversió

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'apartaren del mal camí

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir: «Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré». 
Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». 
La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.
Quan el rei ho va saber, s'alçà del tron, es llevà el mantell reial, es vestí de dol i s'assentà damunt de la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, feren una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni hòmens, ni bèsties, ni ramats no tastaren res, ni els tragueren a pasturar o als abeuradors; que es vestiren de dol hòmens i bèsties; que tots clamaren a Déu amb totes les seues forces, que s'apartaren del mal camí i de les violències que cometien. I deia: «¿Qui sap si Déu s'ho repensarà i es desdirà, si la seua severitat es farà arrere i no morirem?» 
Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 50,3-4.12-13.18-19 (R.: 19b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el desprecieu.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'allunyeu de la vostra mirada,
ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

No vos satisfan els sacrificis,
si vos oferira un holocaust, no vos plauria.
El meu sacrifici és un esperit abatut;
un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,
diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,29-32

A esta generació, l’únic signe que li donaran serà el signe de Jonàs

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, anava reunint-se més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir: 
«Esta generació és una generació malvada: demana un signe, però l’únic signe que li donaran serà el signe de Jonàs; perquè el Fill de l’home serà un signe per als d’esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites. 
El dia del juí, la reina del país del Sud s’alçarà en contra els hòmens d’esta generació i farà que els condemnen, perquè ella va vindre des dels confins de la terra per a escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha algú que és més que Salomó. 
El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran contra esta generació i faran que la condemnen, perquè ells es convertiren amb la predicació de Jonàs; i ací hi ha algú que és més que Jonàs».
  
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
 
El fet és que els doctors de la llei no entenien els signes dels temps, i invocaven un signe extraordinari. I va proposar algunes respostes: la primera és que «estaven tancats. Estaven tancats en el seu sistema, tenien perfectament acomodada la llei, una obra mestra. Tots els jueus sabien què es podia fer, què no es podia fer, fins a on es podia arribar. Tot estava ordenat». Tot i això, ells «no entenien que Déu és sempre nou; mai no renega de si mateix, no diu mai que el que havia dit era un error, mai; sinó que sempre sorprén. I ells no entenien i es tancaven en este sistema fet amb tan bona voluntat; i demanaven» a Jesús que els donara «un signe», continuant sense entendre «els nombrosos signes que feia Jesús» i quedant-se en una actitud de total «entossudiment». Segon, «havien oblidat que eren un poble en camí. I quan un està en camí, sempre es troba coses noves, coses que no coneix». D'ací la recomanació final de reflexionar sobre este tema, d'interrogar-se sobre els dos aspectes, preguntant-se: «¿Estic aferrat a les meues coses, a les meues idees, tancat? ¿O estic obert al Déu de les sorpreses?». I també: «¿Soc una persona inactiva, o una persona que camina?» «¿Crec en Jesucrist i en allò que va fer», és a dir, «que va morir, va ressuscitar...? ¿Crec que el camí continua avant cap a la maduresa, cap a la manifestació de la glòria del Senyor? ¿Soc capaç d'entendre els signes dels temps i ser fidel a la veu del Senyor que s'hi manifesta?» Podem fer-nos hui estes preguntes i demanar al Senyor un cor que estime la Llei, perquè és Llei de Déu, que estime també les sorpreses de Déu, i que sàpia que esta santa Llei no és un fi en si mateixa. (Homilia a Santa Marta, 13 d'octubre de 2014)

* * * * *

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de febrer

1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)

Sant Cesari de Nazianz

2. A Nazianz, a la regió de Capadòcia, també a la Turquia actual, sant Cesari, metge, germà de sant Gregori Nazianzé. (369)

Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.

3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa(526)

4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants BonifaciWillibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)

5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)

6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)

7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites(c. 1386)

8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)

9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)

10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)

11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)

12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.

13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)

14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)

15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

25 de febrer de 2026, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA La  Quaresma : urgència de conversió Lectura primera Jn 3,1-10 Els ninivites s'apartaren del mal ca...

entrades populars