21 de febrer de 2026, dissabte després de Cendra

DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma: canviar la vida

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: un temps de conversió (2026)

Lectura primera Is 58,9b-14

Si assacies el cor dels afligits, 

brillarà la teua llum en la foscor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: 

«Si traus de ta casa tots els jous, 

el dit acusador, 

i la mala llengua, 

si obris el teu cor als qui passen fam

i assacies el cor dels afligits, 

brillarà la teua llum en la foscor, 

la teua ombra serà llum del migdia. 

El Senyor et guiarà sempre, 

en ple desert t'assaciarà; 

enfortirà els teus ossos, 

seràs com un hort amerat d'aigua, 

com una font inacabable. 

Renovaràs les ruïnes antigues, 

refaràs els fonaments primitius:

et diran restaurador de muralles, 

repoblador de carrers.

Si els teus peus descansen en dissabte, 

si no fas negocis el dia consagrat a mi, 

si tens el dissabte per un dia de delícies, 

un dia de gloria consagrat al Senyor, 

si el glorifiques evitant viatges, 

afers privats i gestions personals,

trobaràs les teues delícies en el Senyor, 

seran teues les muntanyes del país 

i t'alimentaré de l'heretat de ton pare Jacob. 

La boca del Senyor és la qui et parla».

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 11a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,

que soc un pobre desvalgut.

Guardeu la meua vida, que soc un fidel vostre.

Salveu, Déu meu, el vostre servent 

que en vós confia. 

R. Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor,

que m'encamine en la vostra veritat.

Compadiu-me, Senyor,

que vos invoque cada dia.

Doneu este goig al vostre servent;

a vós, Senyor, eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per a qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor:

«No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Lc 5,27-32

No he vingut a cridar els justs a convertir-se, sinó els pecadors

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va eixir, va vore un publicà que es deia Leví, que es trobava darrere del taulell dels impostos, i li va dir: «Seguix-me». Ell ho deixà tot, es va alçar i el va seguir. 

Després Leví va preparar un gran banquet en sa casa en honor de Jesús. Molts publicans i altra gent acompanyaven a Jesús en la taula. Els fariseus i els seus mestres de la Llei recriminaven els deixebles de Jesús i els deien: «¿Per què mengeu i beveu amb publicans i pecadors?» 

Jesús els va respondre: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justs a convertir-se, sinó els pecadors». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Pocs veien a Mateu tal com era: el coneixien com aquell que estava «darrere del taulell dels impostos» (v. 9). De fet, era un recaptador d'impostos: és a dir, un que recaptava tributs de part de l'imperi romà que ocupava Palestina. En altres paraules, era un col·laboracioniste, un traïdor del poble. Podem imaginar el menyspreu que la gent sentia per ell: era un “publicà”, així es deia. Però, als ulls de Jesús, Mateu és un home, amb les seues misèries i la seua grandesa. Estigau atents a açò: Jesús no es deté en els adjectius, Jesús busca sempre el substantiu. “Este és un pecador, este és un açò i allò…” són adjectius: Jesús va a la persona, al cor, esta o este és una persona, este és un home, esta és una dona, Jesús va a la substància, al substantiu, mai a l'adjectiu, oblida els adjectius. I mentres entre Mateu i la seua gent hi ha distància ―perquè ells veien l'adjectiu, “publicà” ―, Jesús s'acosta a ell, perquè tota persona és estimada per Déu; “¿També este desgraciat?”. Sí, també este desgraciat, encara més, Ell ha vingut per este desgraciat, ho diu l'Evangeli: “Jo he vingut pels pecadors, no pels justs”. Esta mirada de Jesús que és bella, que veu l'altre, siga qui siga, com un destinatari d'amor, és l'inici de la passió evangelitzadora. Tot partix d'esta mirada, que aprenem de Jesús. Podem preguntar-nos: ¿com és la nostra mirada cap als altres? (Audiència general, 11 de gener de 2023)

* * * * * 

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (comm.).

Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)

• J.M. Bausset: Sant Pere Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Joan Enric Newman, cardenal (1801)

Dia Internacional de la Llengua Materna

• Eficàcia de la predicació en valencià (Bonaventura Guerau, 1655)
• El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (Josep Maria Cases Deordal, bisbe, 1978)
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual, (Enric Dobón, San Pascual, 273 (1989, juliol-agost), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual (II) (Enric Dobón, San Pascual, 274 (1989, setembre-octubre), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• Per què en valencià? (mossén Jesús Miralles, 1990)
• La llengua forja la unitat d'una nació (Joan Pau II, 1993)
• El valencià en l'església: 1707-2007 (Vicent Canet i Llidó, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2007, núm. 18, p. 93-110).
• Normes de Castelló i Església valenciana (Òscar Pérez Silvestre, Saó, 323 (2007,desembre), pp. 32-33).
• Sant Agustí i Pentecosta (Avel·lí Flors, 2009-2010)
• El valencià en la litúrgia (Antoni Ferrando, 2010)
• Humans, llengües i cultura (Vicent Artur Moreno, 2018)
• La llengua com a memòria d'un poble (Abelard Saragossà, 2018)
• Pentecosta, llengua i Església (Avel·lí Flors, 2018)
• El procés de la llengua pels volts de la Nova Planta: la funció de l'Església (Vicent Pitarch i Almela, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 43-50).
• L'Església de Castelló i la llengua pròpia (Avel·lí Flors i Bonet, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 51-57).
• El valencià en el Seminari de Montcada (Joan Llopis, 2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de febrer

2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d'Antioquia, el qual, cèlebre per la seua doctrina, en temps de l'emperador arrià Constanci, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, actual Bulgària, a causa de la seua fe catòlica, i allí va descansar en el Senyor. (c. 338)

3. Al monestir de Moutier-Grandval, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Germà, abat, que en tractar de defensar pacíficament uns veïns del monestir davant de l'agressió d'uns assaltadors, va ser despullat per estos de les seues vestidures i llancejat fins a morir, juntament amb el monjo Randoald. (c. 667)

4. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, consumant així el seu martiri. (1592)

5. També a Londres, sant Robert Southwell, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i el seu voltant, i va compondre himnes espirituals. Detingut per ser sacerdot, va ser cruelment torturat per orde de la mateixa reina Isabel I, i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. (1595)

6. A Angers, població de França, beat Nadal [Noel] Pinot, prevere i màrtir, el qual, en temps de la Revolució Francesa, mentre es preparava per a celebrar Missa com a rector que era, va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, el van portar al patíbul com a l'altar del sacrifici. (1794)

7. A Torí, ciutat de la regió italiana del Piemont, beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de la Congregació de Germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys, fins al dia de la seua mort. (1894)