27 de febrer de 2026, divendres I de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: reconciliació amb Déu i amb els germans

Lectura primera Ez 18,21-28

¿Vos penseu que vullc la mort del pecador

i no que abandone el mal camí i que vixca?

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor diu:

«Si el malvat es penedix de tots els seus pecats,

guarda els meus preceptes

i obra amb justícia i bondat,

certament viurà i no morirà.

No se li recordarà la seua infidelitat,

sinó el bé que ha fet, i viurà.

¿Vos penseu que vullc la mort del pecador

-diu el Senyor Déu-

i no que abandone el mal camí i que vixca?

Però si el just s'aparta del bé i obra el mal

i les accions detestables que sol fer un malvat,

¿vos penseu que viurà?

No se li recordarà el bé que ha fet:

morirà per la seua infidelitat i pel seu pecat.

Però vosaltres penseu:

"La manera d'obrar del Senyor no és justa".

Casa d'Israel, escolta bé açò que et dic:

¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,

la que no és justa?

Si el just s'aparta del bé i obra el mal, 

morirà; morirà pel mal que ha fet.

Però, si el malvat s'aparta del mal

i obra amb justícia i bondat,

salvarà la seua vida.

Només que reflexione

i abandone la seua infidelitat,

certament viurà i no morirà».

Salm responsorial 129,1-2.3-4,5-7a.7b-8 (R.: 3)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Senyor, escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

este clam que vos suplica.

R. Si teniu en compte les culpes, 

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Si teniu en compte les culpes,

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Però és molt vostre perdonar,

i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,

confie en la seua paraula.

La meua ànima espera el Senyor,

més que els sentinel·les el matí 

Més que els sentinel·les el matí, 

que Israel espere el Senyor. R.

Perquè són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimirà Israel

de totes les seues culpes. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 18,31

Aparteu de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,

i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.

Evangeli Mt 5,20-26

Ves primer a reconciliar-te amb el germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu en el Regne del cel. Ja heu sentit que als antics els manaren: “No mataràs”, i si algú mata serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui tracte amb ira el seu germà, serà reu davant del tribunal; qui l’insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l’infern. 

Per això, si en el moment de presentar l’ofrena en l’altar, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa l’ofrena davant de l’altar, i ves primer a reconciliar-te amb el germà, i després torna a presentar l’ofrena. 

Si algú et denuncia, posa’t d’acord amb ell de seguida, mentres aneu encara de camí cap al tribunal; no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. Ja et dic jo, que no eixiràs d’allí fins que no hages pagat l’últim cèntim».

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

De tot açò, es comprén que Jesús no dona importància senzillament a l'observança disciplinària i a la conducta exterior. Ell va a l'arrel de la Llei, apuntant sobretot a la intenció i, per tant, al cor de l'home, on tenen origen les nostres accions bones i roïnes. Per a tindre comportaments bons i honestos no són suficients les normes jurídiques, sinó que calen motivacions profundes, expressions d'una saviesa oculta, la Saviesa de Déu, que es pot acollir gràcies a l'Esperit Sant. I nosaltres, per la fe en Crist, ens podem obrir a l'acció de l'Esperit, que ens fa capaços de viure l'amor diví. A la llum d'este ensenyament, cada precepte revela el seu significat ple com a exigència d'amor, i tots s'unixen en el manament més gran: ama a Déu amb tot el cor i ama els altres com a tu mateix. (Àngelus, 16 de febrer de 2014) 

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església (comm.)

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicaliste

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir. (s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Narek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per això la comunitat de Germanes de la Caritat. (1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti

11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Mare de Déu dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

• J.M. Bausset: Sant Gabriel de la Dolorosa (2015)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada. (1943)