22 de febrer de 2026, diumenge I de Quaresma

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle A

Primer Diumenge de Quaresma, en el qual, des de l'exemple oferit per Nostre Senyor Jesucrist, comença el venerable sagrament de l'observança anual de la quaresma (elog. del Martirologi Romà).

• Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: un temps de conversió (2026)

Lectura primera Gn 2,7-9.3,1-7a

Creació i pecat dels primers pares 

 

Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor Déu va modelar l'home amb pols de la terra; li va bufar a la cara per a fer-li entrar un alè de vida, i el convertí en un ser animat. Després el Senyor Déu plantà un jardí a l''Edèn, en la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor Déu va fer nàixer de la terra fèrtil tota classe d'arbres que fan goig de vore i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneiximent del bé i del mal.

La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor Déu havia fet. Va dir, per tant, a la dona: «¿Així que Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li va respondre: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp va replicar a la dona: «No morireu! Déu sap que el dia que en menjareu, se vos obriran els ulls i sereu com Déu: coneixereu el bé i el mal». La dona, veent que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que feia goig de vore i que era temptador adquirir coneixement, en va collir i en va menjar; en donà també a l'home, que en menjà com ella, i se'ls obriren els ulls als dos. En eixe moment s'adonaren que anaven nuets; s'entrellaçaren fulles de figuera i es cobriren.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Misericòrdia, Senyor: hem pecat.

Ara reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,

feu-me fort amb esperit generós.

Obriu-me els llavis, Senyor,

i proclamaré la vostra alabança. R.

Lectura segona Rm 5,12-19

Com més abundava el pecat, molt més ha abundat la gràcia

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, igual com el pecat va entrar en el món per obra d'un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s'estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren.

Abans que la Llei fora donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentres no hi ha Llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d'Adam a Moisés, fins i tot damunt d'aquells hòmens que no havien pecat amb una transgressió com la d'Adam.

I Adam prefigurava l'home que havia de vindre més tard.

Però no hi ha comparació entre el delicte i el do: si pel delicte d'un sol home en moriren tants, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s'ha estés a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.

És veritat, no hi ha comparació entre la gràcia i el pecat d'un sol home: el juí per un sol pecat acaba en condemna, mentres que la gràcia, després de molts pecats, acaba fent-nos justs.

En conseqüècia, si pel pecat d'un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.

Per tant, així com pel delicte d'un sol home es va estendre a tots la condemna, també per la justícia d'un sol home tots els hòmens són absolts i obtenen la vida; així com per la desobediència d'un sol home els altres es convertiren en pecadors, també per l'obediència d'un sol home, els altres es convertiran en justs.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 4,1-11

Jesús dejuna durant quaranta dies i és temptat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit va conduir a Jesús al desert per a que el diable el temptara. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si eres Fill de Déu, digues que estes pedres es convertixquen en pans». Jesús li respongué: «Està escrit: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu”».

En acabant, el diable se l’endugué a la ciutat santa, el deixà dalt de la cornisa del temple i li digué: «Si eres Fill de Déu, tira’t de dalt a baix, ja que està escrit que “donarà orde als seus àngels, i et duran en les mans per a que els teus peus no entropessen en les pedres”». Jesús li contestà: «També està escrit: “No temptes el Senyor, el teu Déu”».

El diable se l’endugué encara a una muntanya altíssima, li mostrà tots els regnes del món i la seua glòria i li digué: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores». I li digué Jesús: «Ves-te’n, Satanàs, perquè està escrit: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona-li culte només a ell”». I el diable ja el va deixar, i uns àngels s’acostaren a Jesús per a servir-lo.

A. La Quaresma es fonamenta en els quaranta dies i quaranta nits en què, portat per l'Esperit al desert, Jesús va ser temptat pel diable. No es va deixar portar per aquelles tres temptacions que afectaven directament la seua missió com a Messies (Ev). Contrasta la seua obediència a la voluntat de Déu amb la desobediència d'Adam i Eva en el paradís quan es van voler constituir en criteri suprem del bé i del mal, per damunt de Déu (1 lect). Així va entrar en el món el pecat i la mort; però per l'obediència d'un sol home, Jesucrist, on va abundar el pecat, sobreabundà la gràcia (2 lect).

B. Les temptacions de Jesús són les nostres temptacions, ell ens ensenya a superar la temptació de creure'ns autosuficients, perquè havent passat pel mateix ens atorga la seua gràcia, ens ajuda com a germà major nostre. La primera ens presenta la tensió per la subsistència diària; la segona ens parla del poder i la glòria de ser reconeguts; i la tercera és exigir a Déu que es manifeste i que demostre qui és. Contemplem la gran misericòrdia de Déu en Crist, sabent que on està la nostra temptació està la crida a seguir-lo amb fidelitat i a progressar en el seu coneiximent, i on està el nostre pecat està la seua invitació a la conversió.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge I de Quaresma (2026)
• Missa d'À Punt: Em tempta, Senyor (2026)
• Joan Baptista Almela Hijalva: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt (2023): Proposta quaresmal de dejuni i abundància.

Porrat de Sant Macià a Ròtova

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de febrer

2. A Hieràpolis, al territori de Frígia, hui Turquia, sant Papies, bisbe, de qui es diu que va ser oïdor de Joan el Prevere i company de sant Policarp, i savi comentarista dels discursos del Senyor. (s. II)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pascasi, bisbe, cèlebre per la seua erudició i la santedat dels seus costums. (s. IV)

4. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Maximià, bisbe, que va complir amb fidelitat la seua funció episcopal i va lluitar contra els heretges de l'època en favor de la unitat de l'Església. (556)

 

Va ser consagrat bisbe pel papa Vigili l'any 546. Era molt estimat de l'emperador Justinià i de tota la seua cort per la seua pietat i per l'encert amb què dirigia els negocis de la seua Església. Es distingí molt particularment per la devoció a la Mare de Déu santíssima.

5. A Faenza, també a Emília-Romanya, mort de sant Pere Damià, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1072)

6. A Longchamp, suburbi de París, a França, beata Isabel [o Elisabet], verge, que, sent germana del rei sant Lluís IX, va renunciar a matrimoni de reialesa, així com a preeminències mundanes, i va ser fundadora d'un monestir de Germanes Menors, amb les quals va servir a Déu en humilitat i pobresa. (1270)

7. A Cortona, lloc de Toscana, santa Margarida, que, profundament commoguda per la mort del seu amant, va esborrar els pecats de la seua joventut amb una salutífera penitència, ja que rebuda en el Tercer Orde regular de Sant Francesc, es va entregar a la contemplació de Déu i va ser afavorida amb carismes especials. (1297)

8. A la població de Sendai, al Japó, beat Diego Carvalho, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que després de suportar injúries, presons i fatigoses caminades realitzades en ple hivern, amb fe intrèpida va confessar a Crist, juntament amb els seus companys, en el suplici de l'aigua gelada. (1624)

9. A Florència, ciutat de Toscana, beata Maria de Jesús (Emília) d'Outremont, nascuda a Bèlgica i mare de quatre fills, la qual, en quedar viuda, i sense descurar els seus deures materns, va fundar i va regir la Societat de Germanes de Maria Reparadora confiant en l'auxili diví, i superades no poques malalties, en tornar a la seua pàtria va acabar la seua terrestre peregrinació i va descansar en el Senyor. (1878)