24 de febrer de 2026, dimarts I de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: Fer la voluntat de Déu

Lectura primera Is 55,10-11

La meua paraula farà el que jo volia

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Tal com la pluja i la neu cauen del cel

i no tornen sense amerar la terra,

fecundar-la i fer-la germinar,

per a donar gra al sembrador 

i pa a qui ha de menjar,

així serà la paraula que ix dels meus llavis:

no tornarà a mi de buit

sense haver fet allò que jo volia

i haver complit la seua missió».

Salm responsorial 33,4-5.6-7.16-17.18-19 (R.: 18b)

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor i m'ha escoltat

m'ha alliberat de l'ànsia que tenia.

R. Déu trau els justs de tots els perills.

Mireu-lo, i quedareu radiants,

no haureu d'amagar la cara de vergonya.

El pobre clama, el Senyor escolta,

i el salva de tots els perills. R.

Ells ulls del Senyor vetlen pels justs,

escolta quan criden auxili.

El Senyor s'enfronta als malvats,

en la terra es perdrà el seu record.  R.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills.

El Senyor s'acosta als cors afligits,

i renova els cors trencats. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 6,7-15

La vostra pregària serà esta

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans, que es pensen que com més parlaran es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament quines necessitats teniu. La vostra pregària serà esta: 

 

Pare nostre, que esteu en el cel,

siga santificat el vostre nom,

vinga a nosaltres el vostre Regne,

faça''s la vostra voluntat ací en la terra com es fa en el cel;

el nostre pa de cada dia, doneu-nos-el el dia de hui;

perdoneu els nostres deutes així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal. 

 

Ja que, si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà; però, si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».

• Guillem Anglés: El Parenostre (s. XIV)

Miracle dels Corporals

* * * * *

Llutxent celebra el miracle dels Sants Corporals

• J.M. Bausset: Els Corporals de Llutxent (2015)
• Els corporals de Llutxent (Ajuntament de Llutxent)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de febrer

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, actual Turquia, passió de sant Eveci, que, en temps de l'emperador Dioclecià, en vore exposat a la plaça l'edicte contra els adoradors de Déu, ardent de fe va esgarrar el document davant del poble i, per això, va ser sotmés a suplicis cruels. (303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Modest, bisbe. (c. 480)

Modest va ser bisbe de Trèveris (Alemanya). Es va trobar amb un poble envaït i la seua població assolada pels reis francs Meroveu i Khilderic I. La seua gent va suportar totes les conseqüències del desorde, del descoratjament, del dolor dels morts i de la indigència. Estaven desencaminats els usos i costums dels cristians; abundava el vici, el desorde i el llibertinatge. La comunitat cristiana estava desfeta i l'estat en què es trobava el clero era encara més deplorable. Majoritàriament estaven desviats i sumits en l'error. El bisbe estava descoratjat. Es va refugiar en la pregària, i va demanar a Déu i va suplicar-li que aplacara la seua ira. Va acompanyar el prec amb generosa penitència; va plorar pels pecats del seu poble i va dejunar. Mentrestant, no va deixar de costat altres mitjans que eren al seu abast i que formaven part del seu ministeri. També predicava i, a poc a poc, en una tasca lenta, va començar a visitar les cases i a conéixer la seua gent. Sobretot els pobres es van beneficiar de la seua generositat. El que semblava impossible es va realitzar. Hi va haver un canvi entre els fidels que va saber guanyar amb paciència i amabilitat. Va morir el 24 de febrer de l'any 486. [font]

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Etelbert [o Edilbert o Edelbert o Adalberg], rei de Kent, que va ser el primer dels prínceps dels angles convertit a la fe en Crist pel bisbe sant Agustí. (616)

Edilbert (o Adalberg, “alberg noble”) és un bon model d’un autèntic rei. Casat amb Berta, princesa franca de religió catòlica, acollí en el regnat anglés de Kent els monjos enviats per sant Gregori des de Roma. El 597 ja es va fer batejar i, tot i que no va obligar els seus súbdits pagans a fer-ho, el seu exemple motivà que molts abraçaren la nova fe. Feu alçar la catedral de Rochester i ajudà a la conversió de Sabert, el rei dels saxons de l’Est, en el territori del qual s’hi construiria la catedral de Sant Pau, de Londres. Va morir el 24 de febrer del 616. [font]

4. A Ascoli Piceno, lloc d'Itàlia, beat Constanci Servoli de Fabriano, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per l'austeritat de la seua vida i el seu zel a promoure la pau. (1481)

5. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Marc de' Marconi, religiós de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni. (1510)

7. A la ciutat d'Algemesí, beata valenciana Josepa Naval Girbés, verge, que es va consagrar a Déu dins de la vida ciutadana, entregada a catequitzar els xiquets. (1893) A la diòcesi de València es fa memòria el 6 de novembre.

• Beata Josepa Naval (Cercapou)
• Homília de Joan Pau II en la missa de la beatificació (fragment).
• Oració a la beata Pepa.
• Xavier Casp: Prègaria a la beata Pepa (1988)
• J.M. Bausset: La beata Pepa Naval (2014)

8. A Nocera Inferiore, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Tomàs Maria Fusco, prevere, qui va manifestar un amor extraordinari als pobres i els necessitats, i va fundar l'Institut de Filles de la Caritat de la Preciosíssima Sang, per a treballar sobretot entre els jóvens i els malalts. (1891)

9. Beata Ascensió del Cor de Jesús Nicol Goñi (Navarra, Espanya 1868-1940). Fundadora de la congregació de les Germanes Missioneres Dominicanes del Rosari.

10. Beat Josep Mayr-Nusser (1910- Erlangen, Alemanya 1945). Fidel laic, pare de família nascut a Bozen, va ser president de l'Acció Catòlica de Trento, i membre de les conferències de Sant Vicent de Paül, víctima de l'odi a la fe per no prestar jurament per a entrar en l'exèrcit nazi per motius de consciència.