21 d'abril de 2026, dimarts III de Pasqua: Sant Anselm

DIMARTS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.)

Oració col·lecta

Senyor, vós que obriu les portes del vostre Regne

als qui han nascut de l’aigua i de l’Esperit Sant,

augmenteu la caritat en els vostres servents,

per a que, purificats dels pecats,

obtinguen tot allò que la vostra bondat els promet. 

Lectura primera Fets 7,51-8,1a

Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: 

«Teniu el cap dur, no vos heu circumcidat el cor ni les orelles. Feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. ¿A quin dels profetes no perseguiren els vostres pares? Ells mataren els qui anunciaven la vinguda del Just, del qual ara vos heu convertit en traïdors i assassins: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per mediació d'àngels, però no l'heu guardada». 

En sentir açò es consumien de ràbia contra Esteve i apretaven les dents.

Ell, ple de l'Esperit Sant, va mirar cap al cel, va vore la glòria de Déu i a Jesús que estava a la dreta de Déu, i va dir: «Veig el cel obert, i el Fill de l'home a la dreta de Déu». Ells, cridant amb tota la força, es taparen les orelles, s'abalançaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis deixaren les seues capes als peus d'un jove que li deien Saule. 

Mentres l'apedregaven, Esteve repetia esta invocació: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà amb tota la força: «Senyor, no els tingueu en compte este pecat». I, havent dit estes paraules, va morir.

I Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.

Salm responsorial 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab (R.: 6a)

Senyor, sigau el meu castell inexpugnable,

la meua roca salvadora.

Vós, penyal meu i plaça forta,

guieu-me i encamineu-me,

per amor del vostre nom.

R. Senyor, encomane l'esperit a les vostres mans.

O bé:

Al·leluia.

Encomane l'esperit a les vostres mans,

vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

Jo confie en el Senyor.

¡Amb quin goig veneraré el vostre amor! R.

Feu vore al vostre servent

la claror de la vostra mirada;

salveu-me, per l'amor que em teniu.

Els qui s'emparen en vós,

els vestiu amb l'abric de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes. R.

Al·leluia Jo 6,35ab

Jo soc el pa de vida,

diu el Senyor;

qui ve a mi no passarà fam.

Evangeli Jo 6,30-35

Mon Pare, no Moisès,

és qui vos dona el verdader pa del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, li digueren a Jesús: «¿Quin signe ens podeu donar a fi que el vejam i vos cregam? ¿Què podeu fer? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com està escrit: "Els donà a menjar pa del cel"».

Jesús els respongué: «En veritat vos dic que no és Moisés qui vos va donar el pa del cel; és mon Pare qui vos dona el verdader pa del cel: el que baixa del cel i dona vida al món, este és el pa de Déu».

Ells li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'este pa».

Jesús els contestà: «Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam, i qui creu en mi no tindrà mai set».

* * * * *

Aniversari de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló (2002).

• Avel·lí Flors: Josep Maria Cases d'Ordal (2021)
• J. M. Bausset: Centenari del bisbe Josep Maria Cases (2020)

• Pere Saborit Badenes: "Un bisbe gironí a la Seu de Sogorb-Castelló: Josep Maria Cases Deordal (1972-1996)",  en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 2011, vol. 52, pp. 861-866.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 d'abril

 Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església, originari d'Aosta, que va ser monjo i abat del monestir de Le Bec, al territori de Normandia, a França, on ensenyava els germans a caminar per la via de la perfecció i a buscar a Déu per la comprensió de la fe. Promogut a la insigne seu de Canterbury, a Anglaterra, va treballar intrèpidament per la llibertat de l'Església i, per això, va patir dificultats i desterraments. (1109)

• J.M. Bausset: Sant Anselm (2015)

2. A Roma, commemoració de sant Apol·loni, filòsof i màrtir, que en temps de l'emperador Còmmode, davant del prefecte Perenni i del Senat, va defendre amb aguda paraula la causa de la fe cristiana, i la va confirmar amb el testimoniatge de la seua sang en ser condemnat a la pena capital. (185)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Arist, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Anastasi, abat, que va defendre incansablement la fe ortodoxa davant dels monofisites i va escriure molts sermons útils per a la salvació de les ànimes. (c. 700)

5. Al monestir d'Applecros, a Escòcia, sant Maelrub, abat, que, oriünd d'Irlanda i monjo de Bangor, va fundar un monestir de missioners, des del qual, durant cinquanta anys, va difondre la llum de la fe a la població d'aquelles regions. (722)

6. A la ciutat de Cagli, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Saziari, religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (c. 1372)

7. A Cervere, prop de Fossano, al Piemont, també a Itàlia, beat Bertomeu Cerveri, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va lluitar per defendre la fe catòlica i va confirmar el seu lliurament en morir llancejat per uns heretges. (1466)

8. A Altötting, a la regió de Baviera, a Alemanya, sant Conrad (Joan) Birndorfer de Parzham, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que durant més de quaranta anys va exercir l'humil ofici de porter, sempre generós amb els pobres, i que mai va acomiadar un necessitós sense haver-li oferit una ajuda cristiana amb les seues amables paraules. (1891)

9. A Nochistlán, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Romà Adame, prevere i màrtir, que durant la persecució contra l'Església va ser martiritzat per confessar a Crist Rei. (1927)