27 d'abril de 2026, dilluns IV de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Oració col·lecta:

Oh Déu, per l’abaixament del vostre Fill 

heu alçat el món, caigut en el mal; 

concediu als vostres fidels 

l’alegria santa de la Pasqua i, 

ja que ens heu alliberat de l’esclavitud del pecat, 

doneu-nos la felicitat que mai no s’acaba.

Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus

la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els que no eren jueus havien acceptat la paraula de Déu, i quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients circumcisos el censuraren perquè havia entrat en casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.

Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 

«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol que baixava del cel penjat per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus del cel. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no ha entrat en la meua boca res del que la Llei té com a profà o impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues com a impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després tot va tornar cap al cel.

En aquell precís moment van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 

Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells igual que va fer amb nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»

En sentir tot açò, es calmaren i alabaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 

 

Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu mont sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir: 

«Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles, però el que no és pastor ni és amo de les ovelles, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, i el llop les ataca i les dispersa, perquè ell només treballa pel jornal i no li importen les ovelles. Jo soc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare; i jo done la vida per les ovelles. Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este corral, i també les he de guiar jo, i faran cas de la meua veu. I formaran un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè done la vida i després la recobre. No me la lleva ningú, soc jo qui la done lliurement, perquè tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Este és l'encàrrec que m'ha fet el Pare». 

 

* * * * *

Mare de Déu de Montserrat
(Picanya)

Mare de Déu de Montserrat, patrona de Picanya, titular d'esglésies parroquials a Picanya i València (Malilla).

• J.M. Bausset: La Mare de Déu de Montserrat (2015)
• Lluís Brines: Montserrat i el País Valencià (2020)

Aniversari de la mort d'Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 d'abril

1. A Jerusalem, commemoració de sant Simeó, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, era fill de Cleofàs i parent del Salvador segons la carn. Ordenat bisbe de Jerusalem després de sant Jaume, el germà del Senyor, en la persecució sota l'emperador Trajà va ser sotmés a diversos suplicis, fins que, ja ancià, va morir en la creu. (107)

2. A Cibalae, lloc de Pannònia, hui Vinkovci a Croàcia, sant Pol·lió, lector i màrtir, que detingut durant la persecució sota l'emperador Dioclecià i interrogat pel prefecte Probe, per haver confessat insistentment a Crist i haver-se negat sacrificar als ídols, va ser cremat viu als afores de la ciutat. (c. 303)

3. A Tabennisi [o Tabenna], a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Teodor, abat, deixeble de sant Pacomi i pare d'una comunitat monàstica. (s. IV)

4. A Altino, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Liberal, eremita. (c. 400)

5. A l'illa de Man, a la costa septentrional de Càmbria, a l'actual Regne Unit, sant Macau o Maughold, bisbe, cèlebre per la seua santedat. (s. VII)

6. A l'illa d'Afusia, a la Propòntide, actualment Turquia, sant Joan, abat de Catari, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defendre el culte de les santes imatges, va haver de lluitar amb fermesa. (s. IX)

7. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, santa Zita, verge, qui, nascuda en llar humil, a dotze anys va entrar a servir a la família dels Fatinelli, i va perseverar fins a la mort, amb admirable paciència, en este servici domèstic. (1278)

8. A Tarragona, ciutat de la corona d'Aragó, sant Pere Ermengol, que durant un temps va ser capitost de bandoler i, convertit després a Déu, va entrar en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, dedicant-se amb totes les seues energies a rescatar captius a l'Àfrica. (1304)

9. A Bitetto, a la regió de la Pulla, beat Jaume Varinguer de Zara, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (c. 1485)

10. A Kotor, població de Montenegro, beata Caterina, verge, la qual, batejada a l'Església ortodoxa, va ingressar en l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec assumint el nom d'Hosanna i va viure reclosa al llarg de cinquanta-un anys, immersa en la divina contemplació, i intercedint pel poble cristià durant el setge dels turcs. (1565)

11. A Reims, a França, beat Nicolau Roland, prevere, que, preocupat per la formació cristiana de la infància, va establir escoles per a les xiquetes pobres, llavors excloses de qualsevol forma d'instrucció, i va fundar la Institució de Germanes de l'Infant Jesús. (1678)

12. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Llorenç Nguyen Van Huong, prevere i màrtir, que, detingut en visitar de nit un moribund, per no voler calcigar la Creu va ser assotat i decapitat en temps de l'emperador Tu Duc (1856)

13. A Salamanca, a Espanya, beata Maria Antònia Bandrés i Elósegui, verge de la Congregació de les Filles de Jesús, que va concloure en breu temps la seua vida consagrada a Déu, amb ànim seré i sense descoratjar-se. (1919)