1 de maig de 2026, divendres IV de Pasqua: Sant Josep, obrer

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Sant Josep, obrer

Lectura primera Fets 13,26-33

Déu, ressuscitant a Jesús, ha complit la promesa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Pau digué en la sinagoga d'Antioquia de Pisídia: 

«Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i als altres que també creieu en Déu, ens envia Déu esta paraula de salvació. És cert que els ciutadans de Jerusalem i les seues autoritats no van reconéixer a Jesús i, condemnant-lo, compliren les veus dels profetes que proclamen cada dissabte: encara que no havien trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que l'executara. I quan hagueren complit tot el que està escrit sobre ell, el baixaren de la creu i el posaren en un sepulcre; però Déu el va ressuscitar d'entre els morts, i durant molts dies s'aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem, i ells són ara els seus testimonis davant del poble. 

I esta és la Bona Notícia que vos portem: que la promesa que Déu va fer als nostres pares l'ha complida amb nosaltres, els fills, ressuscitant a Jesús. Això diu també el salm segon: "Tu eres el meu fill, jo t'he engendrat hui"».

Salm responsorial 2,6-7.8-9.10-11 (R.: 7)

Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, el meu mont sant.

Ara proclame el decret del Senyor.

Ell m'ha dit: «Tu eres el meu fill;

jo t'he engendrat hui».

R. Tu eres el meu fill; jo t'he engendrat hui.

O bé:

Al·leluia.

Demana-m'ho, i et deixaré els pobles en herència,

posseiràs la terra de cap a cap.

Els destrossaràs amb vara de ferro,

els trossejaràs com un cànter d'obra». R.

I ara, reis, sigau sensats,

escarmenteu, governants de la terra.

Serviu el Senyor amb temor,

veniu tremolant a fer-li homenatge. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú va al Pare sinó per mi.

Evangeli Jo 14,1-6

Jo soc el camí, la veritat i la vida

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Que els vostres cors s'asserenen. Tingueu fe en Déu, tingueu fe també en mi. En casa de mon Pare hi ha moltes estances: si no, ¿vos diria que vaig a preparar-vos un lloc? I quan hi vaja i vos el prepare, tornaré i vos portaré amb mi; d’esta manera, on estic jo, estareu també vosaltres. I per a anar a on jo vaig, ja sabeu el camí». 

Tomàs li va dir: «Senyor, si no sabem a on aneu, ¿com podem saber el camí?» 

Jesús va respondre: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú va al Pare, sinó per mi». 

Meditació

Papa Benet XVI, Regina coeli (22 de maig de 2011)

La fe en Jesús comporta seguir-lo cada dia, en les senzilles accions que componen la nostra jornada. "És propi del misteri de Déu actuar de manera discreta. Només a poc a poc va construint la seua història en la gran història de la humanitat. Es fa home, però de tal manera que pot ser ignorat pels seus contemporanis, per les forces de renom en la història. Patix i mor i, com a Ressuscitat, vol arribar a la humanitat solament mitjançant la fe dels seus, als quals es manifesta. No cessa de cridar amb suavitat a les portes del nostre cor i, si li obrim, ens fa lentament capaços de "vore"" (Jesús de Natzaret II, p. 321).

Sant Agustí afirma que "era necessari que Jesús diguera: "Jo soc el camí, la veritat i la vida" (Jo 14, 6), perquè una vegada conegut el camí faltava per conéixer la meta" (Tractatus in Ioh., 69, 2: ccl 36, 500), i la meta és el Pare. Per als cristians, per a cadascú de nosaltres, per tant, el camí al Pare és deixar-se guiar per Jesús, per la seua paraula de veritat, i acollir el do de la seua Vida. Fem nostra la invitació de sant Bonaventura: "Obri, per tant, els ulls, para l'oïda espiritual, obri els teus llavis i disposa el teu cor, perquè en totes les criatures pugues vore, escoltar, alabar, estimar, venerar, glorificar i honrar el teu Déu" (Itinerarium mentis in Deum, I, 15).

1 de maig

SANT JOSEP OBRER

Memòria lliure

• J. M. Díaz Rodelas: Josep, el fuster de Natzaret (2018)
• Sant Josep (Cercapou)

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.

Oració col·lecta

Oh Déu, creador de totes les coses, 

vós heu establit per als hòmens la llei del treball; 

concediu-nos que, 

amb l’exemple i amb el patrocini de sant Josep, 

complim les obres que vós ens heu manat 

i n’obtingam la vostra recompensa.

Al·leluia Salm 67,20

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.

Jesús els digué: «Un profeta només és despreciat en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles a causa de la seua incredulitat.

* * * * *

Comença el mes de Maria

Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

• Salvador Giménez, bisbe valencià: Davant de l'1 de maig: saber i actuar (2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Dia dels Treballadors (2018)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de maig

Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.

2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.

3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)

4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)

• Els set barons apostòlics

5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb determinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)

6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)

7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)

8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, rei dels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)

9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)

10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)

11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)

12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)

13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)

14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)

15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)

16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)

17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)

18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).

19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia 30 d'abril. (1572)

20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)

21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)

22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)

23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)