DIMARTS DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Oració col·lecta
Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill
fora també Mare nostra;
concediu-nos que,
perseverant en la penitència
i en la pregària
per la salvació del món,
promogam dia a dia el Regne de Crist.
Lectura primera Fets 11,19-26
Anunciaven també als de llengua gregala Bona Nova de Jesús, el Senyor
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i anunciaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a proclamar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la seua mà els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.
Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i van instruir molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)
El Senyor té el palau en el mont sant,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.S'han dit de tu, ciutat de Déu,coses glorioses.
R. Alabeu el Senyor, tots els pobles.
O bé:
Al·leluia.
«Compte Egipte i Babilòniaentre els pobles que em coneixen.A Filistea, a Tir i a Etiòpiaels dic: "Fills de Sió"».Diuen d'ella:«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;este i aquell altre són fills de Sió». R.
El Senyor escriu en el llibre dels pobles:«Fills de Sió».I cantaran mentres dansen:«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Jo 10,22-30
Jo i el Pare som u
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació del temple, que era a l'hivern. Jesús es passejava en el temple pel pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li preguntaren: «¿Quant de temps ens voleu tindre en la incertesa?: si sou el Messies, digueu-ho clar». Jesús els va respondre:
«Ja vos ho he dit, però no em voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meues ovelles. Les meues ovelles escolten la meua veu, jo les conec i elles em seguixen; i jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. El Pare, que me les ha donades, és més gran que tots, i ningú podrà arrancar-les de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
Meditació del dia (Opus Dei)
* * * * *
Sant Pere Chanel, prevere i màrtirPere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere
Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]
Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià
- Joan Piris i Frígola (Cercapou)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 28 d'abril
Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1841)
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1716)
3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)
4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)
5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)
6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)
7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)
8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).
9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)
10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)
11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)
12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)
13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).
Anunciaven també als de llengua grega
la Bona Nova de Jesús, el Senyor
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i anunciaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a proclamar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la seua mà els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.
Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.
Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i van instruir molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
El Senyor té el palau en el mont sant,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
S'han dit de tu, ciutat de Déu,
coses glorioses.
R. Alabeu el Senyor, tots els pobles.
O bé:
Al·leluia.
«Compte Egipte i Babilònia
entre els pobles que em coneixen.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia
els dic: "Fills de Sió"».
Diuen d'ella:
«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;
este i aquell altre són fills de Sió». R.
El Senyor escriu en el llibre dels pobles:
«Fills de Sió».
I cantaran mentres dansen:
«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.
Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
jo les conec i elles em seguixen.
Jo i el Pare som u
A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació del temple, que era a l'hivern. Jesús es passejava en el temple pel pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li preguntaren: «¿Quant de temps ens voleu tindre en la incertesa?: si sou el Messies, digueu-ho clar». Jesús els va respondre:
«Ja vos ho he dit, però no em voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meues ovelles. Les meues ovelles escolten la meua veu, jo les conec i elles em seguixen; i jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. El Pare, que me les ha donades, és més gran que tots, i ningú podrà arrancar-les de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
* * * * *
Sant Pere Chanel, prevere i màrtir
Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere
Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]
Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià
- Joan Piris i Frígola (Cercapou)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 28 d'abril
Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1841)
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1716)
3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)
4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)
5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)
6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)
7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)
8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).
9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)
10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)
11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)
12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)
13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada