20 d'abril de 2026, dilluns III de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que feu vore als extraviats 

la llum de la vostra veritat, 

per a que puguen trobar el bon camí; 

concediu als qui es professen cristians 

que rebutgen el que és contrari a este nom 

i que seguixquen el que li correspon.

Lectura primera Fets 6,8-15

No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, --cireneus i alexandrins, gent de Cilícia i d'Àsia-- començaren a discutir amb Esteve; però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu.

D'esta manera amotinaren contra ell el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà els costums que ens va donar Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)

Encara que els potentats deliberen contra mi,

jo faré l'elogi dels vostres preceptes.

El vostre pacte és la meua delícia;

estos preceptes, els meus consellers.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,

ensenyeu-me els vostres preceptes.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

He triat el camí de la veritat,

i he admés les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29

No treballeu tant per este aliment que caduca,

sinó pel que perdura per a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, la gent que s'havia quedat a l'altra vora del llac va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant, unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. La gent, en vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar-lo a Cafarnaüm.

Quan el trobaren a l'altra vora del llac, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?», i Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: em busqueu perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets, no perquè hàgeu vist signes. No treballeu per l'aliment que caduca, sinó per l'aliment que dura fins a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de fer per a posar en pràctica les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat».

 Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)

La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.

El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor.

* * * * *

El 20 d’abril de 1912 va morir a Dénia el canonge Roc Chabàs Llorens.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 d'abril

1. A Roma, sant Anicet, papa, que va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per a determinar junts sobre la data de la Pasqua. (c. 166)

2. També a Roma, sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats en la segona milla de la via Llatina. (s. inc.)

3. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Secundí, màrtir (s. IV)

4. A Ambrun [Embrun], lloc de la Gàl·lia, hui França, sant Marcel·lí, primer bisbe d'esta ciutat, el qual, oriünd d'Àfrica, va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims i va ser ordenat bisbe per sant Eusebi de Vercelli. (c. 374)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Marcià, monjo. (c. 488)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor, que va ser anomenat "Triquí" per l'aspre cilici amb què es cobria, i va portar una admirable existència en la soledat. (s. V)

7. A Antioquia de Síria, igualment a l'actual Turquia, sant Anastasi, bisbe i màrtir, que durant el regnat de l'emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. (609)

8 . A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la regió italiana de Campània, santa Heliena, verge, la qual, ferma en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària, en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. (s. VII)

9. A Osnabrück, població de Saxònia, hui Alemanya, sant Vihon, bisbe, oriünd de Frísia, que va ser enviat per l'emperador Carlemany com a abat per a evangelitzar la regió i, ordenat bisbe d'esta Església, va haver de patir molt per Crist. (804)

10. A l'abadia de Châteliers, a la regió de Peiteu [Poitiers], a França, beat Gerard de Salas [de Salles], que, dedicat a la vida penitent, va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara, exemple amb el qual va atraure molts a l'amor de Déu i a la vida eremítica, i a més va fundar diverses cases de canonges regulars. (1120)

11. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Doménec Vernagalli, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, constructor d'un orfenat. (1218)

Santa Ainés de Montepulciano

12. A Montepulciano, també a Toscana, santa Ainés [o Agnés], verge, que va vestir l'hàbit de les vèrgens a nou anys, i a quinze, molt a pesar seu, va ser elegida superiora de les monges de Proceno. Més tard va fundar un monestir sotmés a la disciplina de sant Doménec, on va donar mostres d'una profunda humilitat. (1317)

13. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, novament a Itàlia, beat Simó Rinalducci de Todi, prevere de l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, que amb el seu ensenyament i exemple va edificar els jóvens estudiants i a tot el poble de Déu. (1322)

14. A Lancaster, a Anglaterra, beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d'ells era sacerdot, encara que va viure durant vint anys en una altra confessió fins que es va reconciliar amb l'Església catòlica a instàncies d'una piadosa dona, i el segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seua fe va estar empresonat durant diversos anys i va patir fam i altres proves. Finalment, tots dos, en temps de la reina Isabel I, van aconseguir el premi de la glòria amb el seu martiri. (1584)

15. A Londres, també a Anglaterra, beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs, que condemnats a mort per haver entrat i romàs al país sent sacerdots, compliren el seu martiri a Tyburn. (1584)

16. A Clones, a Irlanda, beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir, que després de dos anys tancat en la presó per negar-se a reconéixer l'autoritat d'Isabel I sobre l'Església, va ser portat al suplici del patíbul. (1584)

17. A York, a Anglaterra, beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest, que per ser sacerdot va ser condemnat a cruels suplicis. (1593)

18. A Londres, de nou a Anglaterra, beats Francesc Page, de l'orde de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs. Este últim havia sigut ordenat a penes un mes abans, i tots dos, per la seua condició de sacerdots, van ser ajusticiats a Tyburn, en temps d'Isabel I. (1602)

19. A Pianello, prop del llac de Como, a Itàlia, beata Clara (Dina) Bosatta, verge, que, amb l'ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Caseta de la Divina Providència. (1887)

20. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau, beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que contra un règim opressor de la dignitat cristiana va donar fidel testimoniatge de la seua fe fins a la mort. (1942)