18 d'abril de 2026, dissabte II de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies anava augmentant la quantitat dels creients, i els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l'assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. 

Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l'anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir a les taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens d'Esperit i d'enteniment, i els encarregarem eixa faena; nosaltres continuarem dedicant-nos a la pregària i al ministeri de la paraula».

La proposta va agradar a tots, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioqué convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt la quantitat dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

O bé:

Al·leluia.

Que la paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials;

estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses,

ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 6,16-21

Veren que Jesús s'acostava caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

De vesprada, els deixebles de Jesús baixaren al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra ribera. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac anava encrespant-se. Quan havien remat unes tres o quatre milles, van vore que Jesús s’acostava a la barca caminant per damunt de l’aigua, i es van espantar. Ell els va dir: «Soc jo, no tingueu por». Volien fer-lo pujar a la barca, però immediatament la barca va tocar terra en el lloc a on anaven. 

 

Glossa de l'Evangeli

Sant Tomàs d'Aquino: Comentari sobre S. Joan, in loc.

Aquell vent és figura de les temptacions i de la persecució que patirà l'Església per falta d'amor. Perquè, com diu Sant Agustí, quan es refreda l'amor, augmenten les ones i la nau sotsobra. No obstant això, el vent, la tempestat, les ones i les tenebres no aconseguiran que la nau s'aparte del seu rumb i quede destrossada.

* * * * *

Beat Andreu Hibernon (mem. ll.)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe emèrit de Sant Feliu de Llobregat (1998)

• J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)

3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)

4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)

5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)

7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)

8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)

10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)

11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)

12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)

 13. A la ciutat de Gandia (la Safor), beat Andreu Hibernon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que de jove va ser espoliat per uns lladres i després va cultivar admirablement la pobresa. (1602)

14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)

15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.

17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)

18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)