23 de setembre de 2026, dimecres XXV

DIMECRES DE LA SETMANA XXV / II

Lectura primera Pr 30,5-9

No em doneu pobresa ni riquesa,

doneu-me el pa que necessite i prou

Lectura del llibre dels Proverbis

Tota paraula de Déu és or provat al foc;

Déu és escut dels qui es refugien en ell.

No afegixques res a les seues paraules,

que, si et reprén, quedaràs com a mentirós.

Déu meu, vos demane dos favors,

no me'ls negueu mentres visca:

aparteu de mi falsedat i mentira

i no em doneu pobresa ni riquesa.

Doneu-me el pa que necessite i prou:

que, assaciat, segur que renegaria de vós

i diria: «Qui és el Senyor?»,

i si fora pobre, em faria lladre

i prendria en va el nom de Déu.

Salm responsorial 118,29.72.89.101.104.163 (R.: 105a)

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. La vostra paraula és llum dels meus passos.

M'ha fet més bé la llei dels vostres llavis,

que mil monedes d'or o de plata. R.

Les vostres promeses, Senyor, són eternes,

persistiran com el cel. R.

Aparte els meus peus del camí del mal,

perquè vullc observar la vostra paraula. R.

El bon juí em ve dels vostres preceptes,

per això m'aparte del camí de la mentira. R.

M'esmussa l'engany, el deteste,

i estime la vostra llei. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Lc 9,1-6

Jesús els va enviar a anunciar el Regne de Déu

i a curar els malalts

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va convocar els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tots els dimonis i també per a curar malalties, i els va enviar a proclamar el Regne de Déu i a sanar els malalts. I els va dir:

«No prengueu res per al camí: ni bastó, ni alforja, ni pa, ni diners, ni un altre vestit. La primera casa on vos allotgeu, no la deixeu fins que moureu d'aquell lloc.

Si no vos han volgut acollir, a l'hora d'eixir del poble, espolseu-vos la pols dels peus, com a acusació contra ells».

Els Dotze se n'anaren i anaven de poble en poble anunciant la Bona Nova i curant malalts per allà on passaven. 

 

Jesús envia els Dotze a complir un encàrrec, una missió: realitzar les mateixes accions de Crist, això és, predicar, curar malalts i expulsar dimonis. Els deixebles del Senyor estem cridats a continuar la missió de Crist al llarg de la història portant el seu missatge de salvació a cada persona, en tot lloc. La missió de l'Església no és una altra que la de Crist i, per tant, evitant les temptacions mundanes, tots estem cridats a col·laborar en la gran obra de la redempció. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Pius de Pietrelcina, prevere (mem. ob.)

Fem memòria de sant Francesc Forgione, conegut popularment com sant Pius de Pietrelcina, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins. Va nàixer a Pietrelcina (Itàlia), l'any 1887. Al convent de Sant Giovanni Rotondo, a la regió italiana de la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents, i va mostrar una atenció particular als pobres i necessitats. Tal dia com hui de l'any 1968 va acabar la seua peregrinació terrestre i es va configurar amb Crist crucificat.

Santa Tecla d'Iconi, verge i màrtir. (s. I)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de setembre

Sant Zacaries i santa Isabel, pares de sant Joan Baptista, precursor del Senyor. Isabel, en rebre la seua parenta Maria a sa casa, plena de l’Esperit Sant, saludà la mare del Senyor com la beneïda entre totes les dones; i Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant del seu fill nascut, va alabar Déu redemptor i va predicar la pròxima aparició del Crist, Sol d’Orient, que ve de dalt del cel.

Sant Lli [o Linus], papa, al qual, segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols encomanaren l’episcopat de l’església fundada a l’Urbs, i que Pau recorda com a company (s. I).

Sant Sosso (abans Sosí), diaca i màrtir, el qual, en dir del papa sant Símac, en desitjar protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell mateix el martiri amb igual preu i glòria. († Cap Miseno, lloc de Campània, a l'actual Itàlia, c. 305)

Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. († Ancona, del Picé, actualment regió de les Marques, també a Itàlia, s. V)

Sant Adamnà [o Adomnà], prevere i abat, home docte en coneiximents bíblics i amantíssim de la unitat i de la pau, que, tant a Escòcia com a Irlanda, va persuadir a molts amb la seua predicació per a celebrar la Pasqua segons la tradició romana. († Monestir de Hy, a l'illa de Iona, a Escòcia, 704)

Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs, els quals, fets captius a Siracusa, van ser deportats i sotmesos a suplici pels sarraïns a l'Àfrica. († d. 881)

Beat Pere Acotanto, monjo, que va recusar humilment el càrrec d'abat, i va preferir viure reclús en el monestir. († Venècia, c. 1187)

Beata Elena Duglioli Dall'Olio, que després d'un matrimoni portat en admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. († Bolonya, a Emília-Romanya, també a Itàlia, 1520)

Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs, que alegres van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics correligionaris. († Tlaxcala, a Mèxic, 1527-1529)

Beat Guillem Way, prevere i màrtir, condemnat a mort i penjat en el patíbul, sota el regnat d'Isabel I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. († Kingston, a la vora del Tàmesi, a Anglaterra, 1588)

Beata Maria Emília Tavernier, religiosa, que, en perdre el marit i els fills, es va entregar a cuidar els necessitats, per això va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, en favor dels òrfens, ancians i dèbils mentals. († Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, 1851)

Beat Francesc de Paula Víctor (1827- Três Pontas, en Minas Gerais, Brasil 1905). Sacerdot diocesà, fill d'esclava, rector que en la seua tasca pastoral va viure intentant ser un reflex de l'amor de Jesús cap a qualsevol ser humà.

Beat valencià Vicent Ballester i Far, prevere i màrtir. († Benissa, 1936) (Memòria a Benidoleig i Xàbia)

Beates valencianes Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, i Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs totes dos. (†  Benicalap, 1936) (Memòria a la parròquia de Sant Nicolau de València).

Beata Maria Josepa del Río Mesa, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtir. († Benicalap, 1936)

Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació del Tercer Orde Franciscà Serventes dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. († Cracòvia, a Polònia, 1940)

Beat Josep Stanek, prevere de la Societat Apostolat Catòlic i màrtir, el qual va patir, en temps de guerra, el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. († Varsòvia, 1944)