24 de setembre de 2026, dijous XXV: Mare de Déu de la Mercé

DIJOUS DE LA SETMANA XXV / II

Mare de Déu de la Mercé

Oració col·lecta

Senyor Déu nostre, que en la vostra admirable providència

volguéreu que la Mare del vostre Fill 

experimentara les angoixes i els patiments humans; 

per la intercessió de Maria, 

consol dels afligits i alliberadora dels captius, 

concediu als qui viuen sota qualsevol esclavitud 

la verdadera llibertat dels fills de Déu.

Lectura primera Ecle 1,2-11

No hi ha res de nou davall del sol

Lectura del llibre de l'Eclesiastès

«Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

vanitat i més vanitat, tot és en va».

¿Quin profit trau l'home de tot l'esforç

amb què treballa davall del sol?

Una generació se'n va, i una altra ve,

i la terra es manté sempre igual.

El sol ix, el sol es pon,

anhelant d'arribar al lloc

d'on eixirà de nou.

El vent que bufa cap al sud,

després gira cap al nord;

dona voltes i més voltes,

i refà el camí que havia fet.

Els rius corren cap al mar,

i el mar no s'ompli mai;

però els rius no paren de córrer

cap al lloc a on han anat sempre.

Massa paraules cansen,

i és parlar debades;

l'ull no es cansa de vore,

ni l'orella de sentir.

Ha passat? Tornarà a passar.

Ja s'ha fet? Tornarà a fer-se:

no hi ha res de nou davall del sol.

Quan d'una cosa diuen:

"Mira, açò és nou!",

segur que ja va existir

en els temps que ens han precedit.

De les coses passades,

ja no en queda cap record,

ni en quedarà cap de les futures

entre els qui vindran després.

Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)

Vós feu tornar els hòmens a la pols

dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».

Mil anys als vostres ulls

són com un dia que ja ha passat,

com un torn de guàrdia de nit.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,

heu sigut el nostre refugi.

Vos emporteu els hòmens com si fora en el son:

de matí s'espiguen com l'herba,

com l'herba que florix i s'espiga,

però a la vesprada es pansix i se seca. R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies

per a adquirir la saviesa del cor.

Torneu, Senyor, ¿a què espereu?

Tingueu pietat dels vostres servents. R.

Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor,

i ho celebrarem amb goig cada dia.

Que la bondat del Senyor, el nostre Déu,

baixe a nosaltres i done fermesa

a l'obra de les nostres mans. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 9,7-9

A Joan, jo el vaig fer decapitar.

Però este de qui sent dir tot això, qui és?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot això que passava, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que Elies s'havia aparegut, i uns altres que havia ressuscitat un profeta dels antics. 

Però Herodes els deia: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però este de qui em conten tot això, qui és?» I tenia ganes de vore a Jesús. 

 

Herodes desitja conéixer a Jesús, però el seu desig és merament superficial i mogut per la simple curiositat. Vol saber si este del qual tots parlen és aquell a qui va fer llevar la vida per pura fanfarroneria. Per a conéixer a Crist cal desitjar, no sols conéixer-lo, sinó comprendre’l seguir-lo, inclús amb sacrificis. A això, de cap manera, està disposat el rei. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ

La Mare de Déu de la Mercé, titular de les esglésies parroquials de Borriana, Casas del Rey, Algar de Palància i cotitular d'una església de Xàtiva.

Celebrem hui la memòria de la benaurada Mare de Déu de la Mercé. Entre les famílies religioses dedicades amb un vincle especial a la Mare de Crist, es troba l'orde de la Mercé, que va fundar sant Pere Nolasc per a la redempció dels captius cristians, al començament del segle XIII. La Mare de Déu és la Mare que el Senyor ens va concedir misericordiosament i que cuida sempre amb afecte dels germans del seu Fill que estan en perill i intercedix perquè alcancen la plena llibertat dels fills de Déu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de setembre

Sant Anatoli de Milà, considerat primer bisbe d'aquesta ciutat. († Milà, s. II)

Sants Andoqui, Tirs i Fèlix, màrtirs. († Saulieu, al territori d'Autun, a la Gàl·lia, hui França, s. inc.)

Sant Rústic, bisbe, que, quan era prevere a Clarmont, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. († Clarmont, a Aquitània, també França en l'actualitat, s. V)

Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com anacoreta. († Lió, a la Gàl·lia, de nou França, d. 528)

Sant Isarn de Marsella, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor, auster amb si i comprensiu i pacífic amb els altres. († Marsella, a Provença, 1043)

Sant Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (hui Csanad) i màrtir, que va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve, i en una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. († Panònia, Hongria, 1046)

Beat Dalmau Moner, prevere de l'Orde de Predicadors, conegut pel seu amor a la soledat i al silenci. († Girona, 1341)

Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats tots dos a la pena capital i penjats, regnant Isabel I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. († York, a Anglaterra, 1589)

Passió de sant Antoni González, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, enviat a la nació nipona amb altres cinc companys, poc després, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, va ser empresonat i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va precedir en la mort els altres. († Nagasaki, al Japó, 1637)

Sant Pacífic, prevere de l'Orde dels Germans Menors, preclar per les seues penitències, amor a la soledat i oració davant el Santíssim Sagrament. († San Severino Marche, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1721)

Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe, que va tindre gran dedicació al cultiu de la vida cristiana de les famílies, al de la institució del clergat i a la defensa de la unitat de l'Església. († Maribor, localitat d'Eslovènia, 1862)

Beata Coloma (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna, que, injustament calumniada, va viatjar a Roma, on, vivint pobra i alegre, va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família, per a jóvens obreres pobres o allunyades de la seua família. († Roma, 1926)

Beat valencià J. R. Pasqual Ferrer i Botella, prevere i màrtir (memòria a Algemesí). († Albalat de la Ribera, 1936)

Beat valencià Josep Ma. Ferrándiz i Hernández, prevere i màrtir (memòria a Camp de Mirra i Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beata Encarnació Gil i Valls, verge i màrtir valenciana (memòria a Ontinyent). († l'Olleria, 1936)

Beat valencià Josep Ramon Ferragud i Girbés, pare de família i màrtir (memòria a Algemesí). († Alzira, 1936)