31 d'octubre de 2026, dissabte XXX

DISSABTE DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Fl 1,18b-26

Per a mi viure és Crist, i morir em seria un guany

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, els uns i els altres anuncien a Crist, i, d'això, jo me n'alegre. I encara tindré una alegria més gran, perquè estic segur que, per la vostra pregària, i assistit per l'Esperit de Jesucrist, el final d'este procés em serà favorable. Confie i espere que no em voré ni un moment avergonyit, sinó que, com sempre, també ara parlaré amb tota valentia, i tant si isc en vida d'esta presó, com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany.

Però quan pense que, mentres continua la meua vida, puc fer un treball profitós, no sé què triar; em trobe pres per esta alternativa: d'una banda, el meu desig és morir ja per a estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continue la meua vida corporal.

Convençut d'això, estic segur que em quedaré al vostre costat, per un major profit vostre i per a que la vostra fe hi trobe un motiu més d'alegrar-se. Així, quan retornaré entre vosaltres, tindreu una nova ocasió de gloriar-vos de mi en Jesucrist.

Salm responsorial 41,2.3.5bcd (R.: 3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?. R.

Recordo com en altres temps

anava davant del seguici cap a la casa de Déu,

entre cants de joia i llaor

d'una multitud en festa. R.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,

que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Lc 14,1.7-11

Qui s'enaltix serà humiliat,

però el qui es fa humil serà enaltit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus, i l’estaven observant. Jesús notà que els convidats havien triat els primers llocs i els proposà esta paràbola: «Quan algú et convida a un banquet de bodes, no et poses en el primer lloc, perquè potser hi haurà un convidat més distingit que tu; vindrà el qui vos ha convidat als dos i et dirà: "Deixa-li el lloc", i tu hauràs d'ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Al contrari, quan et conviden, ves a posar-te en l’últim lloc, i, quan vindrà el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt”. D’esta manera seràs honorat davant de tots els comensals, perquè qui s’enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit».

De nou, i en dissabte, Jesús és observat. Però ell és lliure, entra a menjar i exposa la seua ensenyança davant del que veu. Ser humil davant dels altres ens brinda l’oportunitat de créixer davant de Déu. La humiliació que es pot patir per a ocupar primers llocs no assignats, és signe del fet que es pot patir pretenent «ser com déus» o exigint a Déu qualsevol cosa. L'humil reconeix la seua insignificança, pobresa i necessitat davant de Déu, per això seran enaltits amb la benedicció divina. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

El 31 d'octubre de 1999 l'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.

Martirologi Romà

1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual conta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa, va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foilà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)

Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10.  Beata Irene (Aurèlia Mercé) Stefani (1891- Ghekondi, Kenya 1930). Italiana, monja de l'Institut de les Germanes Missioneres de la Consolata. Va morir de pesta, cuidant els malalts.

11. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

12. Santa Maria Puríssima de la Creu Salvat Romero (1926- Sevilla, 1998). Fou superiora general de la congregació de les Germanes de la Companyia de la Creu.