Lectures de la missa:
Lectura primera Fets 4,32-37Un sol cor i una sola ànimaLectura dels Fets dels ApòstolsLa multitud del creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells parlava de les coses que posseïa com si foren pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent.Entre ells no hi havia ningú que visquera en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, depositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cada u.Josep, un levita, nascut a Xipre, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé, que vol dir fill de consolació, va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.
Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)
El Senyor és rei, va vestit de majestat.El Senyor va vestit i cenyit de poder.R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.O bé:Al·leluia.Manté ferm tot el món, incommovible.El vostre soli es manté des del principi,vós sou des de sempre. R.El vostre pacte és irrevocable;la santedat, Senyor, adorna la vostra casaal llarg de tots els temps. R.
Al·leluia Jo 3,15
El Fill de l'home ha de ser enlairat,perquè tots els qui creuen tinguen en ell vida eterna.
Evangeli Jo 3,7b-15
Ningú ha pujat mai al cel,fora d'aquell que n'ha baixat, el Fill de l'home᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «Heu de nàixer de nou. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps ni d'on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui naix de l'Esperit». Li diu Nicodem: «¿Com pot ser tot açò?» Li diu Jesús: «Tu, mestre famós d'Israel, ¿no ho saps? Et dic de veres que parlem de coses que sabem i afirmem allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan vos parle de coses de la terra, ¿com podreu creure'm quan vos parlaré de les del cel? Ningú ha pujat mai al cel, fora d'aquell que n'ha baixat, el Fill de l'home. I tal com Moisès, en el desert, va enlairar la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguen en ell vida eterna».
* * * * *
Vespra de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina. [festes]
Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)
Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat (1998)
- J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 18 d'abril
1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)
2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)
3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)
4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)
5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)
6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)
7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)
8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)
9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)
10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)
11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)
12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)
14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)
15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)
16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.
17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)
18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada